Obre el menú principal

HistòriaModifica

Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren Reubell, Barras, La Révellière Lépeaux, Carnot i Letourneur.

Després del cop d'estat del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797), el Directori caigué sota control d'un triumvirat:Reubell, Barras i La Révellière Lépeaux.

Durant l'època del Directori, considerat com el moment de la República burgesa o dels propietaris, van produir-se els èxits militars de Napoleó, Kléber, Desaix, Masséna i Moreau.

La política interior va anar encaminada a apagar les passions i els odis encesos durant el Règim del Terror evitant l'ús de mètodes criminals en el govern, tot i així, com que, sobretot durant el govern de Barras, el Directori esdevingué sinònim de corrupció i malbaratament, les finances públiques arribaren a la fallida a causa de la inflació que dugué a la davaluació de l'assignat. A més, eren freqüents les lluites entre els directors.

Sieyès i els seus seguidors designaren Joubert per dur a terme el cop d'estat que planejaven contra el Directori; tanmateix, Joubert va morir a la batalla de Novi el 28 de termidor de l'any VII (15 d'agost de 1799), amb la qual cosa els conspiradors passaren a pensar en Napoleó com a executor del seu cop, el qual s'esdevingué el cop d'estat del 18 de Brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799), el triomf del qual significà l'abolició del Directori i la instauració del Consolat

Llista de directorsModifica

Jean-François Reubell (o Rewbell) (1747-1807)
Paul de Barras (1755-1828)
Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux (1753-1824)
Étienne-François Le Tourneur (1751-1817)
Lazare Carnot (1753-1823)
François de Barthélemy (1747-1830) substitueix Étienne-François Letourneur, designat per sorteig.
Philippe-Antoine Merlin de Douai (1754-1838) i Nicolas-Louis François de Neufchâteau (1750-1828) substitueixen François de Barthélémy i Lazare Carnot, als quals s'havia declarat proscrits.
Jean-Baptiste Treilhard (1742-1810) substitueix Nicolas-Louis François de Neufchâteau, designat per sorteig.
Joseph Sieyès (1748-1836) substitueix Jean-François Reubell, designat per sorteig.
Louis Gohier (1746-1830) substitueix Jean-Baptiste Treilhard, l'elecció del qual havia estat declarat nul·la al cap de tretze mesos ;
Roger Ducos (1747-1816) i el general Jean-François Moulin (1752-1810) substitueixen La Révellière-Lépeaux i Merlin de Douai, obligats a dimitir.

Els Increïbles i les MeravellosesModifica

Després d'haver patit el Terror, durant el Directori va donar-se una gran joia de viure entre l'alta societat parisenca en què tant les dones -dites les Meravelloses- i els homes -dits els Increïbles- es lliuren amb passió a una moda excèntrica, extravagant i ostentosa.

Aquesta joventut daurada, que gasta sense mesura la seva fortuna aconseguida amb la venda als exèrcits i l'especulació, acostuma a fer les seves trobades als llocs de moda de París com ara teatres, restaurants, salons de ball, etc.: el Tivoli o Frascati, els Camps-Elisis o la galeria del Palais-Royal. Les meravelloses més destacades foren Mademoiselle Lange, Madame Tallien, Madame Récamier, Beauharnais i Hamelin. El seu protector era Barras, qui, amb les seves luxoses festes, es formà la seva cort de monàrquics i jacobins penedits. A més, hi ha una gran llibertat de costums: hom es divorcia per tornar-se a casar i tornar-se a divorciar ràpidament. Tot aquest ambient de disbauxa es va haver de moderar amb l'arribada del Consolat.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Herold, J. Christopher. Bonaparte in Egypt (en anglès). Fireship Press, 2009, p.371. ISBN 1934757764. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Directori francès