Lazare Nicolas Marguerite Carnot

polític francès


Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms d'Organitzador de la Victòria o Gran Carnot.

Plantilla:Infotaula personaLazare Nicolas Marguerite Carnot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Lazare Carnot Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Lazare Nicolas Marguérite Carnot Modifica el valor a Wikidata
13 maig 1753 Modifica el valor a Wikidata
Nolay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1823 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Magdeburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 Modifica el valor a Wikidata
  Diputat per a l'Assemblea Legislativa i la Convenció Nacional
1791 – 1793
  Membre del Comitè de Salvació Pública
En el càrrec des de 1793
  Membre del Directori francès
1795 – 1797
Oponent/sPaul de Barras
  Ministre de la Guerra de la Primera República Francesa
1800 – 1804
  Ministre de l'Interior del Govern dels cent dies
1815 – 1815
Dades personals
FormacióÉcole du Gènie de Mézières
Activitat
Camp de treballDomini militar, enginyeria civil, matemàtiques, física, política, poesia, Fortificació i fortificació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, enginyer, poeta, contractista, físic, enginyer militar, oficial, polític, científic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1771 - 1815
PartitMaraise Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Influències en
Carrera militar
Branca militarEnginyers
Rang militargeneral de divisió Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)14 exèrcits en defensa de la Revolució Francesa
ConflicteBataille de Wattignies durant el Regnat del Terror (1793)
Campanya de Bèlgica (1815) durant les Guerres Napoleòniques
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal (1797)
Géométrie de position (1803)
De la défense des places fortes (1810)
Localització dels arxius
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJacqueline Sophie Dupont de Maringheur Modifica el valor a Wikidata
FillsNicolas Léonard Sadi Carnot, Lazare Hippolyte Carnot Modifica el valor a Wikidata
GermansClaude-Marie Carnot
Joseph-François-Claude Carnot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 110776 Find a Grave: 7505 Modifica el valor a Wikidata

Lazare Carnot és un dels pocs personatges històrics que tenen una carrera científica i una militar i política, dignes d'estudi independent cadascuna d'elles:[1] soldat-filòsof al final de l'Antic Règim, estrateg del Terror per la millor de les repúbliques, savi-ciutadà amb el despotisme napoleònic.[2]

Lazare Carnot era fill d'un notari de Borgonya, va fer els seus estudis al col·legi d'Autun (dirigit per oratorians)[3] i va ingressar el 1770 a l'acadèmia d'enginyeria militar de Mézières després de passar l'examen d'ingrés que li va fer Charles Bossut.[4] El seu germà Claude-Marie (conegut com a Carnot-Feulins), també va ser alumne de l'acadèmia militar a partir de 1773.[5]

Lazare Carnot es va graduar el 1773 amb el grau de tinent. Tot i haver estat alumne de Gaspard Monge, no sembla que fos dels seus deixebles preferits. Després graduar-se va estar destinat successivament a Calais, Le Havre, Béthune, Arràs i Aire.[6]

El 1784 obté un premi de l'Acadèmia de ciències de Dijon pel seu Éloge de Vauban, la seva primera obra,[7] tot i que un any abans havia publicat anònimament el Essai sur les machines en gènèral.[8] A la lectura del seu treball a l'Acadèmia de Dijon hi va assistir el príncep Enric de Prússia, per això sembla que va presentar el seu següent treball a l'Acadèmia de Ciències de Berlin i sempre va mantenir una certa simpatia pel món alemany.[9]

Lazare Carnot i el seu germà Feulins van entrar en política el 1791 en ser escollits diputats de l'Assemblea Legislativa en representació del districte de Pas-de-Calais. L'estiu de 1793, quan la situació militar de la revolució era catastròfica, Carnot és enviat al front de l'est i aconsegueix la victòria militar de Wattignies (16 d'octubre de 1793) després d'haver estabilitzat el front a Estrasburg.[10] Aquests fets faran que sigui nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, organisme que, de fet, dirigeix el poder executiu de la república. Des d'aquest càrrec, i juntament amb l'altre enginyer militar del comitè, Prieur de la Côte d'Or, serà l'encarregat d'aprovisionar i instruir els exèrcits republicans i conduir-los a la victòria final.[11][12] Un dels fets necessaris per aconseguir aquest fi va ser la fundació de l'École polytechnique, que escometrà juntament amb Prieur i Monge.[13]

El novembre de 1795, en crear-se el Directori, en serà escollit un dels seus cinc membres.[14] Però només hi romandrà fins al setembre de 1797 (cop d'estat del 18 de Fructidor), quan, perseguit pels radicals, haurà de refugiar-se a Suïssa. Tot i així, és el personatge que més temps va ocupar de forma continuada un càrrec a la més alta institució de l'executiu de la nova república francesa (1793-1797).[15]

El desembre de 1799, amb l'amnistia decretada en arribar al poder Napoleó Bonaparte, retorna a França i, per breu temps serà ministre de la guerra de Napoleó (abril a octubre de 1800).[16] El 1815, durant el Govern dels cent dies, tornarà a ser ministre de l'interior en un govern de Napoleó. Abans però, en les dramàtiques circumstàncies de les derrotes a Rússia, Napoleó el va nomenar governador d'Anvers, ciutat de la qual va comandar la defensa i que va mantenir fins i tot després de la derrota de Waterloo.[17]

La Restauració borbònica no li va perdonar el seu republicanisme i el 1815 va tornar a marxar a un exili del que ja no tornaria mai. Amb ell va marxar el seu fill Hippolyte. Després d'una breu estada a Varsòvia es va instal·lar a Magdeburg on va morir el 1823.[18]

Va ser el pare de Nicolas Léonard Sadi Carnot, un dels iniciadors de la termodinàmica, i de Lazare Hippolyte Carnot, reputat polític republicà, i l'avi de Marie François Sadi Carnot, president de la Tercera República de França.

El 1889 les seves despulles van ser solemnement traslladades al Panteó de París.

Al marge de la seva activitat política, Lazare Carnot ha deixat una obra científico-matemàtica no gaire voluminosa, però si significativa:

  • 1783 (Dijon), Essai sur les machines en général
  • 1784 (Dijon), Éloge de M. le Maréchal de Vauban
  • 1797 (París), Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal
  • 1801 (París), De la corrélation des figures de géométrie
  • 1803 (París), Géométrie de position
  • 1803 (París), Principes fondamentaux de l'équilibre et du mouvement
  • 1806 (París), Mémoire sur la relation qui existe entre les distances respectives de cinq points quelconques pris dans l'espace
  • 1810 (París), De la défense des places fortes

També va publicar algunes obres poètiques, tot i que el seu valor literari està molt per sota del valor científic de les anteriors:

  • 1820 (París), Opuscules poétiques du général L.N.M. Carnot
  • 1821 (París), Don Quichotte. Poème héroï-comique en 6 chants

Referències

modifica
  1. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 7.
  2. Charnay, pàgina 31.
  3. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 20.
  4. Grison, paràgraf 12.
  5. Gillispie & Youschkevitch, pàgines 24-25.
  6. Gillispie & Pisano, pàgina 2.
  7. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 24.
  8. Gillispie & Pisano, pàgina 3.
  9. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 25.
  10. Grison, paràgraf 3.
  11. Grison, paràgraf 4.
  12. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 34.
  13. Grison, paràgraf 7.
  14. Gillispie & Pisano, pàgina 10.
  15. Gillispie & Pisano, pàgina 11.
  16. Gillispie & Youschkevitch, pàgines 36-37.
  17. Gillispie & Pisano, pàgina 13.
  18. Gillispie & Youschkevitch, pàgina 42.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica