Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms d'Organitzador de la Victòria o Gran Carnot.
  | |||||||||
| Nom original | (fr) Lazare Carnot | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | (fr) Lazare Nicolas Marguérite Carnot 13 maig 1753 Nolay (França) | ||||||||
| Mort | 2 agost 1823 (70 anys) Magdeburg | ||||||||
| Sepultura | Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E | ||||||||
| Diputat per a l'Assemblea Legislativa i la Convenció Nacional | |||||||||
| 1791 – 1793 | |||||||||
| Membre del Comitè de Salvació Pública | |||||||||
| En el càrrec des de 1793 | |||||||||
| Membre del Directori francès | |||||||||
| 1795 – 1797 | |||||||||
| Oponent/s | Paul de Barras | ||||||||
| Ministre de la Guerra de la Primera República Francesa | |||||||||
| 1800 – 1804 | |||||||||
| Ministre de l'Interior del Govern dels cent dies | |||||||||
| 1815 – 1815 | |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | École du Gènie de Mézières | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Lloc de treball | París | ||||||||
| Ocupació | Matemàtic, polític, enginyer militar, oficial, físic, enginyer i poeta | ||||||||
| Activitat | 1771 - 1815 | ||||||||
| Partit | Maraise | ||||||||
| Membre de | |||||||||
| Influències | |||||||||
| Influències en | |||||||||
| Carrera militar | |||||||||
| Branca militar | Enginyers | ||||||||
| Rang militar | general de divisió | ||||||||
| Comandament | 14 exèrcits en defensa de la Revolució Francesa | ||||||||
| Conflicte | Bataille de Wattignies durant el Regnat del Terror (1793) Campanya de Bèlgica (1815) durant les Guerres Napoleòniques | ||||||||
| Participà en | |||||||||
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
||||||||
| Obra | |||||||||
Obres destacables Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal (1797) Géométrie de position (1803) De la défense des places fortes (1810) | |||||||||
| Localització dels arxius |
| ||||||||
| Altres | |||||||||
| Títol | Comte | ||||||||
| Cònjuge | Jacqueline Sophie Dupont de Maringheur | ||||||||
| Fills | Nicolas Léonard Sadi Carnot Lazare Hippolyte Carnot | ||||||||
| Germans | Claude-Marie Carnot i Joseph-François-Claude Carnot | ||||||||
Premis | |||||||||
| Monument | Figura entre els 72 noms de savis a la Torre Eiffel Figura entre els noms gravats a l'Arc de Triomf de París | ||||||||
 | |||||||||
 | |||||||||
 | |||||||||
5 maig 1794 – 20 maig 1794 ← Robert Lindet – Claude-Antoine Prieur-Duvernois →
| |||||||||
VidaModifica
Lazare Carnot és un dels pocs personatges històrics que tenen una carrera científica i una militar i política, dignes d'estudi independent cadascuna d'elles:[1] soldat-filòsof al final de l'Antic Règim, estrateg del Terror per la millor de les repúbliques, savi-ciutadà amb el despotisme napoleònic.[2]
Lazare Carnot era fill d'un notari de Borgonya, va fer els seus estudis al col·legi d'Autun (dirigit per oratorians)[3] i va ingressar el 1770 a l'acadèmia d'enginyeria militar de Mézières després de passar l'examen d'ingrés que li va fer Charles Bossut.[4] El seu germà Claude-Marie (conegut com a Carnot-Feulins), també va ser alumne de l'acadèmia militar a partir de 1773.[5]
Lazare Carnot es va graduar el 1773 amb el grau de tinent. Tot i haver estat alumne de Gaspard Monge, no sembla que fos dels seus deixebles preferits. Després graduar-se va estar destinat successivament a Calais, Le Havre, Béthune, Arràs i Aire.[6]
El 1784 obté un premi de l'Acadèmia de ciències de Dijon pel seu Éloge de Vauban, la seva primera obra,[7] tot i que un any abans havia publicat anònimament el Essai sur les machines en gènèral.[8] A la lectura del seu treball a l'Acadèmia de Dijon hi va assistir el príncep Enric de Prússia, per això sembla que va presentar el seu següent treball a l'Acadèmia de Ciències de Berlin i sempre va mantenir una certa simpatia pel món alemany.[9]
Lazare Carnot i el seu germà Feulins van entrar en política el 1791 en ser escollits diputats de l'Assemblea Legislativa en representació del districte de Pas-de-Calais. L'estiu de 1793, quan la situació militar de la revolució era catastròfica, Carnot és enviat al front de l'est i aconsegueix la victòria militar de Wattignies (16 d'octubre de 1793) després d'haver estabilitzat el front a Estrasburg.[10] Aquests fets faran que sigui nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, organisme que, de fet, dirigeix el poder executiu de la república. Des d'aquest càrrec, i juntament amb l'altre enginyer militar del comitè, Prieur de la Côte d'Or, serà l'encarregat d'aprovisionar i instruir els exèrcits republicans i conduir-los a la victòria final.[11][12] Un dels fets necessaris per aconseguir aquest fi va ser la fundació de l'École polytechnique, que escometrà juntament amb Prieur i Monge.[13]
El novembre de 1795, en crear-se el Directori, en serà escollit un dels seus cinc membres.[14] Però només hi romandrà fins al setembre de 1797 (cop d'estat del 18 de Fructidor), quan, perseguit pels radicals, haurà de refugiar-se a Suïssa. Tot i així, és el personatge que més temps va ocupar de forma continuada un càrrec a la més alta institució de l'executiu de la nova república francesa (1793-1797).[15]
El desembre de 1799, amb l'amnistia decretada en arribar al poder Napoleó Bonaparte, retorna a França i, per breu temps serà ministre de la guerra de Napoleó (abril a octubre de 1800).[16] El 1815, durant el Govern dels cent dies, tornarà a ser ministre de l'interior en un govern de Napoleó. Abans però, en les dramàtiques circumstàncies de les derrotes a Rússia, Napoleó el va nomenar governador d'Anvers, ciutat de la qual va comandar la defensa i que va mantenir fins i tot després de la derrota de Waterloo.[17]
La Restauració borbònica no li va perdonar el seu republicanisme i el 1815 va tornar a marxar a un exili del que ja no tornaria mai. Amb ell va marxar el seu fill Hippolyte. Després d'una breu estada a Varsòvia es va instal·lar a Magdeburg on va morir el 1823.[18]
Va ser el pare de Nicolas Léonard Sadi Carnot, un dels iniciadors de la termodinàmica, i de Lazare Hippolyte Carnot, reputat polític republicà, i l'avi de Marie François Sadi Carnot, president de la Tercera República de França.
El 1889 les seves despulles van ser solemnement traslladades al Panteó de París.
ObraModifica
Al marge de la seva activitat política, Lazare Carnot ha deixat una obra científico-matemàtica no gaire voluminosa, però si significativa:
- 1783 (Dijon), Essai sur les machines en général
- 1784 (Dijon), Éloge de M. le Maréchal de Vauban
- 1797 (París), Réflexions sur la métaphysique du calcul infinitésimal
- 1801 (París), De la corrélation des figures de géométrie
- 1803 (París), Géométrie de position
- 1803 (París), Principes fondamentaux de l'équilibre et du mouvement
- 1806 (París), Mémoire sur la relation qui existe entre les distances respectives de cinq points quelconques pris dans l'espace
- 1810 (París), De la défense des places fortes
També va publicar algunes obres poètiques, tot i que el seu valor literari està molt per sota del valor científic de les anteriors:
- 1820 (París), Opuscules poétiques du général L.N.M. Carnot
- 1821 (París), Don Quichotte. Poème héroï-comique en 6 chants
ReferènciesModifica
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 7.
- ↑ Charnay, pàgina 31.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 20.
- ↑ Grison, paràgraf 12.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgines 24-25.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 2.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 24.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 3.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 25.
- ↑ Grison, paràgraf 3.
- ↑ Grison, paràgraf 4.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 34.
- ↑ Grison, paràgraf 7.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 10.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 11.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgines 36-37.
- ↑ Gillispie & Pisano, pàgina 13.
- ↑ Gillispie & Youschkevitch, pàgina 42.
BibliografiaModifica
- Charnay, Jean Paul (ed.). Lazare Carnot, ou, Le Savant citoyen: actes du colloque tenu en Sorbonne les 25, 26, 27, 28 et 29 janvier 1988 (en (francès)). Presses de l'Université de Paris-Sorbonne, 1990. ISBN 2-904315-67-5.
- Gillispie, Charles Coulstan; Pisano, Raffaele. Lazare and Sadi Carnot: A Scientific and Filial Relationship (en (anglès)). Springer, 2014. ISBN 978-94-017-8010-0.
- Gillispie, Charles Coulstan; Youschkevitch, Adolf P. Lazare Carnot Savant Et Sa Contribution a la Theorie de L'Infini Mathematique (en (francès)). París: Librairie Philosophique J. Vrin, 1979.
- Grison, Emmanuel «Lazare Carnot et le grand Comité de Salut public» (en (francès)). Bulletin de la SABIX, Vol. 23, 2000, pàg. 15-21. ISSN: 2114-2130.
- Reinhard, Marcel. Le Grand Carnot (en (francès)). (2 volums). París: Hachette, 1950.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lazare Nicolas Marguerite Carnot |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lazare Nicolas Marguerite Carnot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gillispie, Charles Coulstan. «Carnot, Lazare-Nicolas-Marguerite». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 3 agost 2015].
- Soboul, Albert M. «Lazare Carnot». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2015].
- «Fundació Carnot». Fondation Carnot. [Consulta: 3 agost 2015].
- «Lazare Nicolas Marguerite Carnot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.