Jean-François de Bourgoing
Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1748 Nevers (França) |
| Mort | 20 juliol 1811 (62 anys) Karlovy Vary (Txèquia) |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 37 |
| Ambaixador de França a Suècia | |
| 1801 – 1803 | |
Ambassador of France to Denmark (en)  | |
| 1799 – | |
| Ambaixador de França a Espanya | |
| 1792 – | |
| Ambaixador de França a Espanya | |
| 1783 – 1785 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estrasburg Universitat d'Estrasburg Escola Reial Militar de París |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, escriptor, traductor, geògraf |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Baró |
| Cònjuge | Marie-Benoîte-Joséphine Prévost de La Croix |
| Fills | Paul Charles Amable de, Baron Bourgoing |
| Premis | |
Havent conclòs els seus estudis primaris en el col·legi militar de París, va ser enviat pel govern a Estrasburg, on va estudiar el dret públic, sent deixeble del cèlebre doctor Kucler. Després va emprendre la carrera militar, va ser nomenat secretari d'ambaixada a l'edat de 20 anys i a poc temps encarregat dels negocis de França prop de la dieta de Ratisbona. Va estar després agregat a l'ambaixada d'Espanya i va esdevenir ambaixador quan Mr. de Montmorin va ser cridat a París en 1777. En 1787 i 1791 fou enviat per la cort de França a Hamburg en qualitat de ministre plenipotenciari i després va ser a exercir les mateixes funcions a Madrid. Va poder salvar-se de les proscripcions de la revolució francesa. Quan Bonaparte va ser nomenat primer cònsol, fou enviat a Estocolm en qualitat de ministre plenipotenciari i en 1808 fou escollit per anar a Dresden a tractar dels interessos del govern imperial. S'havia afeblit la seva salut i en 1811 va anar a prendre les aigües a Karlovy Vary on va morir en 20 de juliol d'edat de 62 anys.
Obra
modificaVa publicar diverses obres, entre les quals destaquen:
- Nuevo viaje a España o Bosquejo del estado actual de la monarquía, 1789, cinco tom. en 8 con un atlas titulado: Cuadro de la España moderna.
- Memorias históricas y filosóficas sobre Pío VI y su pontificado hasta su retirada a Toscana, 1798, dos tomos en 8
- Historia de los Flibustieres, Archenholtz, París, 1804, en 8
- Historia de Carlomagno, profesor Hegewisch, 1805 en 8
Referències
modificaDiccionario histórico o Biografía universal compendiada, 1831