Jean Chaubet
Jean Chaubet.[1][2] (La Roca d'Albera, 6 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de juny del 1871) va ser breument alcalde socialista de la comuna rossellonesa de la Roca d'Albera. Membre de diverses societats secretes, es revoltà contra el cop d'estat de Lluís Napoleó Bonaparte, que va derrocar la Segona República Francesa, i hagué d'exiliar-se.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1815  la Roca d'Albera (Rosselló) |
| Mort | 3 juny 1871 (56 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Conseiller municipal de Laroque-des-Albères (fr)  | |
| 1846 – | |
| Batlle de la Roca d'Albera | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Biografia
modificaEra descendent de dues famílies fortament arrelades a la Roca. De professió carnisser, va ser elegit regidor el 1846, i reelegit a l'abril del 1848, al juliol del 1848 i el 1850; i fou proclamat alcalde el 1848. En produir-se el cop d'estat de Napoleó III, en Chaubet es pronuncià en defensa del poder constituït,[3] però el gest fou endebades, i el govern el feu deportar. Visqué a Figueres fins al 1853, quan les influències familiars (el seu germà Joseph va ser també alcalde de la Roca entre 1850 i 1854) aconseguiren que se'l permetés tornar.
El seu net, Horaci Chauvet[4] (Perpinyà, 1873 - Perpinyà, 1962), va ser un escriptor, historiador i periodista rossellonès; un renét seu, René Chauvet (Perpinyà, 1900-1984) va ser alcalde de Naüja durant un quart de segle (1968 al 1983) i un altre, Lluís Chauvet (Perpinyà, 1906 - Menocourt, Illa de França, 1981) va ser escriptor i periodista de Le Figaro.
Bibliografia
modifica- Balent, André «Jean Chaubet (1815-1871) maire démocrate-socialiste de Laroque-des-Albères et l'insurrection du 7 décembre 1851 dans l'Albera contre le coup d'Etat de Louis-Napoléon Bonaparte». L'Albera, terra de pas, de memòries i d'identitats (col·loqui 3-4 maig 2005). Presses Universitaires de Perpignan [Perpinyà], 2006, pàg. 141-165.
- Balent, André «Chaubet (Joseph, Jean, Étienne)». Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L). Publications de l'Olivier [Perpinyà], 2011, pàg. 699 p..
Referències
modifica- ↑ Joseph, Jean, Étienne, de noms de fonts
- ↑ No confondre amb el professor de Tolosa de Llenguadoc mort a la resistència a la segona guerra mundial, a qui se li dedicà una avinguda i diverses institucions tolosanes
- ↑
« Louis-Napoléon ayant été nommé Président de la République française et ayant été soumis au serment de fidélité envers la République et la Constitution. Attendu qu'il s'est rendu indigne de la confiance qui lui a été donnée par le suffrage universel en se rendant parjure, le 2 décembre courant, en violant la constitution qui lui a été confiée par ces motifs, et s'inspirant de l'article 110 de la Constitution, qui la met sous la sauvegarde de tous les Français, même au prix de leur vie, croient devoir protester contre le tyran et prennent les armes pour défendre le dépôt sacré confié au parjure. Le conseil, à l'unanimité, veut participer à cet acte de justice ainsi qu'un bon nombre d'électeurs instruïts de cette démarche » — Deliberació que Jean Chaubet feu aprovar al consell municipal del 7 de desembre del 1851 - ↑ Amb l'ortografia del cognom ja canviada, Chauvet per comptes de Chaubet
Enllaços externs
modifica- Article històric i biogràfic d'André Balent (francès)
- segona part (francès)