Jean Sagnes

historiador francès

Jean Sagnes (Sant Tibèri, Erau, 5 d'abril del 1938) és un historiador francès que va ser president de la Universitat de Perpinyà del 1992 al 1995. En el seu camp d'estudis, la història contemporània de França i, especialment, del Llenguadoc-Rosselló, ha publicat un bon nombre de llibres i articles de revista.

Infotaula de personaJean Sagnes
Jean Sagnes.jpg
Jean Sagnes el 2011 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Erau (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Montpeller III - Paul Valéry
Universitat de París 8 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiRobert Laurent Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador, professeur des universités i historiador del moviment obrer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Perpinyà Via Domícia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralNicolas Marty i Yolande Fourchard-Gounelle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

[1]
Nasqué a un poble de l'Erau i cursà la secundària a Agde abans de matricular-se a la facultat de Lletres de Montpeller, on estudià del 1957 al 1962. Havent aprovat l'agregadoria d'història (1969), es doctorà (3r cicle) a la Universitat Paul Valéry-Montpeller III (1976), amb una tesi sobre el moviment obrer a l'Erau, i es tornà a doctorar (doctorat d'Estat) en Lletres i Ciències Humanes a la Universitat París VIII (1983) amb la tesi Politique et syndicalisme en Languedoc: l'Hérault durant l'entre-deux-guerres. Després de fer de professor de secundària, entrà com a docent al Centre universitari de Perpinyà (a partir de 1979, Universitat de Perpinyà Via Domícia), on entre 1972 i 1986 va ser successivament assistant, maître-assistant, maître de conférences i, finalment, professor de ple dret. De febrer del 1992 a febrer del 1997 va ser president electe [nts 1] de la universitat rossellonesa. Presidí el "Centre de recherche sur les problèmes de la frontière de l'Université de Perpignan" (1986-1995) i el 1998 va ser nomenat [2] professor emèrit de la Universitat, alhora que esdevenia membre [3] del CRHISM (Centre de Recerques Històriques sobre les Societats Mediterrànies). En crear-se la Fundació de la Universitat, el 2010, en va ser elegit membre del consell de gestió.

Presidí el "Centre d'histoire contemporaine du Languedoc méditerranéen et du Roussillon" de la Universitat Paul Valéry-Montpeller III (1989-1995) i la "Conférence académique des présidents d'université de l'académie de Montpellier" (1995-1996). Del 1985 al 1987, va ser membre electiu del Consell Nacional d'Universitats francès. Va ser responsable dels "Rencontres de Béziers" a partir del 1990, president de la "Université et recherches en Biterrois" del 2000 en endavant, i presidí el "Groupe de Recherches Historiques Agathoises" a partir del 2008.

A més de publicar o dirigir més d'una quarantena de llibres i més de 130 articles, va ser responsable de la revista Les cahiers de l'université de Perpignan (1986-1992) i fundador de les Premses Universitàries de Perpinyà el 1992. Dirigí la col·lecció "Perpignan-Archives-Histoire" dels arxius municipals de Perpinyà entre el 1991 i el 1997 (amb 7 obres publicades) i, a partir del 1999, portà la direcció de la col·lecció "Univers de la France-Histoire des villes devenue Villes" de la tolosenca editorial Privat. També fou responsable de redacció del Bulletin du Centre d'histoire contemporaine du Languedoc méditerranéen et du Roussillon de la universitat Paul Valéry - Montpeller III i membre dels comitès de redacció de les revistes Les Annales du Midi (1994-1998) i Études héraultaises. Ha col·laborat en obres de referència com la Gran Enciclopèdia Catalana, el Grand dictionnaire encyclopédique Larousse, l'Encyclopædia Universalis, el Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier français i el Dictionnaire de biographie héraultaise, i ha dirigit diverses exposicions: La révolte de 1907 en Languedoc-Roussillon (Montpeller, 1986), Béziers capitale de l'art lyrique (Montpeller, 1988), La vigne et le vin en Languedoc et en Roussillon, de la prospérité de la fin du XIXe siècle à la crise de 1907 (2011), Jean Jaurès 1859-1914 (2012); Jean Moulin 1899-1943 (2013).

Ha sigut guardonat diverses vegades: va ser nomenat cavaller (1991) i oficial (2001) de l'orde de les Palmes Acadèmiques, cavaller de l'orde Nacional del Mèrit (1997) i de la Legió d'Honor (2006). Rebé el premi especial del jurat de les "Vendanges littéraires" de Ribesaltes (2007) [4] per l'obra 1907, la révolte du Midi de A à Z, escrita en col·laboració amb Jean-Claude Séguéla; el premi Napoleó III (2007) per Les racines du socialisme de Louis-Napoléon Bonaparte; i el "Grand prix du bonapartisme" (2008) per Napoléon III, le parcours d'un saint-simonien.

BibliografiaModifica

Selecció [5]

Història generalModifica

Història contemporània de FrançaModifica

Història contemporània del Llenguadoc-RossellóModifica

NotesModifica

  1. La Universitat de Perpinyà-Vai Domícia és regida per un president elegit, que fa les funcions de rector. El 8 de febrer del 1992, Sagnes obtingué 57 vots contra els 27 del degà de la facultat de dret, François-Paul Blanc, i 5 abstencions. Substituí l'anterior president, el geòleg Henri Got, que havia esgotat els cinc anys reglamentaris de mandat ( «M. Jean Sagnes élu président de l'université de Perpignan». Le Monde.fr, 09-02-1992.)

ReferènciesModifica