Jimthompsonita

La jimthompsonita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del mineralogista i petròleg James (Jim) B. Thompson, jr., (1921-2011), professor emèrit de la Universitat Harvard, als Estats Units.

Jimthompsonita
Fórmula química	(Mg,Fe)₅Si₆O16(OH)₂
Epònim	James B. Thompson, Jr. (en)
Localitat tipus	pedrera Carlton (Carleton Talc Mine), Chester, Comtat de Windsor, Vermont, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DF.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DF.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.13
Dana	67.1.1.1
Heys	14.21.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 18,626Å; b = 27,23Å; c = 5,297Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	incolor a marró rosat molt clar
Exfoliació	perfecta en {210}
Fractura	desagregable
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria, subvítria
Color de la ratlla	incolor
Diafanitat	transparent
Densitat	3,05 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,605 nβ = 1,626 nγ = 1,633
Birefringència	δ = 0,028
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 62°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r > v feble
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Al, Mn, Ca, Na, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1977-011
Any d'aprovació	1977
Símbol	Jim
Referències

Característiques

La jimthompsonita és un inosilicat de fórmula química (Mg,Fe)₅Si₆O₁₆(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jimthompsonita pertany a «09.DF - Inosilicats amb 2 cadenes múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: chesterita, clinojimthompsonita, ierxovita, paraierxovita, tvedalita, bavenita i bigcreekita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1977 a la pedrera Carlton, a Chester, al comtat de Windsor (Vermont, Estats Units), on sol trobar-se associada a altres minerals com: talc, magnetita, cummingtonita, clinoclor, chesterita, antofil·lita i actinolita. També ha estat descrita a Achmelvich (Escòcia), a les valls de Verzasca i Maggia (Suïssa), al mont Hayachine (Japó), a Montescheno (Itàlia), al cinturó supracortical d'Isua (Groenlàndia) i a Orijärvi (Finlàndia).