Joan Garcés i Queralt

músic espanyol

Joan Garcés i Queralt (Benifairó de les Valls, 18 d'abril de 1914 - Faura, 9 de desembre de 2014)[2] fou un compositor i director d'orquestra valencià.[3] Dirigí, entre d'altres, la banda Unió Musical de Llíria, la Lira Saguntina, la Banda Municipal de Castelló de la Plana i la Banda Municipal de València.[1] Fou el germà petit del també compositor Vicent Garcés i Queralt.

Infotaula de personaJoan Garcés
Nom original(ca) Joan Garcés i Queralt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJoan Garcés i Queralt
18 abril 1914 Modifica el valor a Wikidata
Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Faura (Camp de Morvedre) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri Municipal de Faura Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Activitat
Ocupaciómúsic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939-2011[1]
Grup de músicaUnió Musical de Llíria
Lira Saguntina
Banda Municipal de Castelló de la Plana
Banda Municipal de València

Find a Grave: 180011325 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El 18 d'abril de 1914 va néixer a Benifairó de les Valls, comarca del Camp de Morvedre. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de València, on va ser premiat durant tota la seva trajectòria acadèmica en diverses disciplines, com piano, composició i orquestració. Entre els seus professors destaquen Manuel Palau i Leopold Querol.[4]

Durant una llarga estada a Madrid va rebre els ensenyaments de Bartolomé Pérez Casas, Luís de Freitas Branco i Mengelberg. El 1949 va obtenir una pensió de direcció musical de la Diputació de València, la qual cosa li va permetre ampliar els seus coneixements a París.

La seva activitat professional va girar entorn del món de les bandes. El 1944 començà la seva activitat com a director a la Unió Musical de Llíria, passant per la Lira Saguntina el 1953 i el 1955 per la Banda Municipal de Castelló de la Plana. Destacà la seva pertinença al Cos Nacional de Directors de Bandes de Música Civils d'Espanya en la seva primera categoria. A la Banda Municipal de València va romandre de 1983 a 1987, havent estat director en funcions entre 1963 i 1964.[4]

Va col·laborar amb altres formacions de prestigi en l'àmbit nacional, com l'orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1963-1964) o la Coral Polifònica Valentina, amb la qual va estrenar, en versió per a banda, la Novena Simfonia de Beethoven el 1961. Va realitzar diferents transcripcions per a banda, per a orgue, piano i orquestra, com la Vuitena Simfonia de Beethoven, El caçador furtiu de Weber, o Preludi i fuga en Do menor de Bach. També va transcriure obres d'autors valencians com el Tríptic d'Eduardo Torres.

El 2006 va obtenir el rècord Guinness per haver assolit la carrera més llarga de treball com a director de bandes civils, ni més ni menys que 67 anys.[1] El 2011 va rebre un segon rècord Guinness en ser el director de música més vell del món.[1] L'any 2012, als seus 98 anys encara continuava desenvolupant activitats realacionades. Morí el 9 de desembre de 2014 a Faura, a la comarca del Camp de Morvedre, poble on residí els seus darrers anys.[3][5]

Premis i reconeixements modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor als 100 anys el director musical Joan Garcés Queralt». Ara.cat, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  2. Entrevista a Joan Garcés Queralt per la FSMCV
  3. 3,0 3,1 Marqués, Cristina. «El músico Joan Garcés muere a los 100 años de edad» (en castellà). Levante-EMV.es, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 «Joan Garcés Queralt». Benifairovalls.com. [Consulta: 10 desembre 2014].
  5. «Fallece a los 100 años Joan Garcés, que logró el Premio Guinness al director más longevo del mundo» (en castellà). EuropaPress.es, 10-12-2014. [Consulta: 10 desembre 2014].
  6. «El músico Juan Garcés Queralt recibe el premio Lluís Guarner 2008» (en castellà). ElEconomista.es, 23-12-2008. [Consulta: 10 desembre 2014].
  7. Marqués, Cristina. «Doble Guinness a los 97 años» (en castellà). Levante-EMV.es, 04-12-2011. [Consulta: 10 desembre 2014].

Enllaços externs modifica