Joan Vilamala i Terricabras

músic, escriptor i historiador català

Joan Vilamala i Terricabras (Folgueroles, Osona, 25 d'abril de 1949) és un cantant, compositor, historiador, verdaguerista[1] i escriptor de cançons, versos i auques. Va ser cofundador del grup Esquirols (1969-1985). Llicenciat en filologia catalana, ha exercit com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de Manresa, on resideix des del 1972.[2]

Infotaula de personaJoan Vilamala i Terricabras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Folgueroles (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaManresa
NacionalitatCatalana
Formació professionalFilologia catalana
Es coneix perEsquirols, auques
Activitat
OcupacióCantant, compositor, historiador, aucaire i escriptor
Nom de plomaLo Gaiter del Calders Modifica el valor a Wikidata

Per als Esquirols va escriure la lletra i/o la música de moltes cançons el període de 1969 a 1985.[3] El 2009, va ser l'autor de la lletra de les cançons per a l'obra de teatre Trifulkes de la Catalana Tribu, de Víctor Alexandre, de les quals també hi ha un disc compacte, Història de Catalunya amb cançons 2.0,[4] amb música de Toni Xuclà.[5] El disc amb el sufix 2.0 fa referència al seu predecessor, el disc Història de Catalunya amb cançons, de Jaume Picas i d'Antoni Ros Marbà, editat per Edigsa el 1971.[2] El 2014 es va estrenar el musical Onze.Nou.Catorze (1974), amb lletres de Vilamala i música de Xuclà, basat en el llibre homònim.[6][7]

En qualitat d'historiador, ha participat amb altres autors en el llibre Folgueroles, societat i vida d'un poble, i és autor també de diversos articles i llibres sobre els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc del segle xviii i segle xix, el més important dels quals és Josep Pujol i Juhí. En el marc de la poesia popular, és l'autor d'un conjunt d'unes tres-centes auques,[8] que sovint s'han exposat a diversos indrets del país.[9] Gran part d'aquestes auques s'han publicat amb la col·laboració de dibuixants acreditats com ara: els germans Jaume Gubianas i Valentí Gubianas, Picanyol, Pilarin Bayés, Anna Clariana, Isaac Bosch[10] o Manel Fontdevila. A més, des 2007 escriu mensualment versos amb el pseudònim Lo Gaiter del Calders a la revista manresana El Pou de la Gallina.

ObraModifica

Lletra i música
  • àlbum Fent camí (Edigsa, 1975): «Fent camí», «El cucut», «…i va callar», «Conte medieval», «Riu avall».
  • àlbum Colze amb colze (Edigsa 1976): «Al banderer de la pau» (lletra), «El joc d'obrir gàbies», «Endevinalles d'istes», «Ahir va començar», «No ho diguis a ningú», «Cançó Brindis», «L'ampolla i el got» (lletra), «Cada dia és un nou pas» (lletra).
  • àlbum Torna, torna, serralonga (Edigsa, 1980): «Corrandes vénen» (lletra).
  • àlbum Com un anhel (Edigsa, 1982): «Són els teus ulls», «Pirates de l'oest», «Captaire com sóc».[3]
  • Joan Crosas & Joan Vilamala: cançoner Les cançons d'Esquirols, 152 pàgines, ISMN M-69210-239-7. Autoedició: 1978, 1979, 1980, 1981; Editorial Claret: 1984; Dinsic, Publicacions Musicals, s.d.: 2004.
Obra poètica
  • amb Jaume Gubianas (il·lustracions), Història de Catalunya en dotze cançons i una auca. Les cançons de les Trifulkes de la Catalana Tribu, Sant Vicenç de Castellet, Edicions Farell, 2011; publicat com a CD amb música de Toni Xuclà, Història de Catalunya en cançons, Sabadell, Picap, 2009.
  • Cançons, auques i badalls, Pagès Editors, 2013.
No-ficció
  • amb O. Portel, Cançoner Verdaguerià. Ed. Casa-Museu Verdaguer, 2000, 97 pàgines, ISBN 8476023979.
  • Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana Ed. Barcanova, 1997, 2a edició 2001, 3a i 4a edició 2002.
  • Antologia de Jacint Verdaguer. Col·lecció Antaviana Jove. 2003.
  • Antologia poètica i alguns fragments de prosa de Verdaguer Editorial Hermes, 1999, 2a edició 2002.
  • L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (segle xviii-segle xix). Editorial Farell, 2000.
  • Verdaguer, poeta de Catalunya. Vídeo sobre la vida i obra de Verdaguer. Eumo, 1988 1a edició, 2a edició 2008.
  • Els Pujol, escultors, una nissaga folguerolenca (1721-1785). Ausa xix, 145 (2000) p. 195-216.
  • Quatre retaules més de Josep Pujol. Ausa xii 158 (2006) p. 551-561.
  • amb AV, Folgueroles, Societat i vida d'un poble. Eumo Editorial 2000.
  • amb J. Bosch i J. Adam Els Pujol, una nissaga d'escultors de gust barroc. Quaderns de la Confraria dels Colls, 2009.
  • amb S. Ponce, L'únic soldat. Memòries de Josep Teixidor. Ajuntament de Folgueroles 2010.
  • La Creu de la Culla. Deu textos, en vers i en prosa, d'una rondalla manresana. Ed. Zenobita, Manresa, 2015.

ReferènciesModifica

  1. «Vilamala i Terricabras, Joan – Societat Verdaguer». [Consulta: 25 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 «Joan Vilamala i Toni Xuclà presenten a Manresa l'actualització del disc 'Història de Catalunya amb cançons'». ACN [Consulta: 27 juny 2012].
  3. 3,0 3,1 «Esquirols». [Consulta: 25 gener 2023].
  4. Cugat, Biblioteques de Sant. «Parlem de… Trifulkes de la catalana tribu», 06-11-2012. [Consulta: 25 gener 2023].
  5. «trifulkes de la katalana tribu». [Consulta: 25 gener 2023].
  6. «Onze.Nou. CATorze (1714) | Teatre-Auditori de Sant Cugat». [Consulta: 26 gener 2023].
  7. «‘ONZE.NOU.CATORZE (1714)’ al Festival Grec de Barcelona». [Consulta: 26 gener 2023].
  8. «La paret de les auques». [Consulta: 25 gener 2023].
  9. «L'art de fer auques a través de Joan Vilamala» (en catalan). [Consulta: 25 gener 2023].
  10. «Joan Vilamala, de Folgueroles, ha fet l’‘Auca de les Degollades’». [Consulta: 25 gener 2023].

Enllaços externsModifica