Joan de Nàpols

cardenal italià

Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.

Plantilla:Infotaula personaJoan d'Aragó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1456 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1485 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
20 desembre 1484 – 17 octubre 1485
← Johann BeckenschlagerHipòlit d'Este →
Cardenal prevere Santa Sabina
10 setembre 1483 – 17 octubre 1485
← Ausiàs DespuigJean Bilhères de Lagraulas →
Cardenal prevere San Lorenzo in Lucina
10 setembre 1483 – 17 octubre 1485
← Filippo CalandriniJorge da Costa →
Administrador apostòlic
15 gener 1483 – 17 octubre 1485
Administrador apostòlic
14 novembre 1481 – 17 octubre 1485
Cardenal prevere Sant'Adriano al Foro
14 gener 1480 – 10 setembre 1483 – Giovanni Conti →
Administrador apostòlic
20 gener 1479 – 14 maig 1479
Cardenal diaca Sant'Adriano al Foro
10 desembre 1477 – 14 gener 1480
← Stefano Nardini
Cardenal
10 desembre 1477 – 17 octubre 1485
Administrador apostòlic
10 novembre 1477 – 17 octubre 1485
Abat de Montecassino
té el rol: abat comendatari
1471 – 1485
Administrador apostòlic
1465 – 1485
Abat Abadia de Cava
té el rol: abat comendatari
1465 – 1485 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Consagració18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia10 de desembre de 1477
per Sixt IV
Cardenal-Prevere de San Lorenzo in Lucina
Participà en
26 agost 1484conclave de 1484 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesFerran I de Nàpols Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de Chiaramonte Modifica el valor a Wikidata
GermansElionor de Nàpols
Joana de Nàpols
Beatriu d'Aragó
Francesc de Nàpols
Frederic III de Nàpols
Alfons II de Nàpols
Ferran d'Aragó i Guardato
Alfons d'Aragó Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Quart fill del rei Ferran I de Nàpols i de la seva primera muller, Isabel de Chiaramonte, Joan d'Aragó era net d'Alfons el Magnànim. Fou destinat a la carrera eclesiàstica a fi de representar els interessos aragonesos a la cúria papal; per aquesta raó la seva educació religiosa i literària fou confiada al dominicà i prestigiós humanista Pietro Ranzano, que esdevindria el seu confessor i secretari particular.

Malgrat la seva breu vida, Joan d'Aragó acumulà un nombre considerable de dignitats eclesiàstiques. El 1465, amb només nou anys era lloctinent general del Regne de Nàpols al territori de Terra di Lavoro, que cobria les actuals províncies de Campània i Caserta i part de les de Latina, Frosinone i Isernia), i abat comendatari de l'abadia de la Santíssima Trinitat de La Cava; el 1467 esdevingué igualment comendatari de l'abadia de Montevergine.

El 1471 les avantdites comandes foren confirmades pel papa Sixt IV, que li confia igualment l'Abadia de Montecassino; i l'any següent, el 1472, esdevindria igualment comendatari de l'abadia cistercenca de Montearagón, a Osca. El 1473, amb disset anys, rebé el diaconat de mans del cardinal Roderic Llançol i de Borja; dos anys més tard, el 10 de març de 1475 obtenia el càrrec d'abat de San Benedetto de Salern, al qual s'afegiria poc després el d'abat comendatari de Mileto, al qual renuncià a inicis de 1481.

El 10 de novembre de 1477, beneficiant d'una dispensa d'edat, fou nominat administrador perpetu de l'arquebisbat de Tàrent, i se li concedí el privilegi de dur la porpra, com símbol de la seva predestinació a la dignitat cardenalícia, exemple únic en la història de l'església d'un tal privilegi. Un mes després, en el consistori del 10 de desembre de 1477, fou creat cardenal diacre pel papa Sixt IV amb el títol de Sant'Adriano al Foro. El 25 de gener de 1478, Giovanni Paolo vassallo, bisbe d'Aversa i llegat pontifici, li imposava el capell cardenalici al Duomo de Nàpols; dos anys després, el 14 de gener de 1480, esdevindria cardenal prevere amb el mateix títol de Sant Adrià.

Als 22 anys, entre el 20 de gener i el 14 de maig de 1479, fou administrador de la seu de Badajoz. El 19 d'abril del mateix any fou nomenat protonotari apostòlic i legat pontifici a Hongria, amb la intenció de promoure una creuada contra els turcs. Partí de Roma el 31 d'agost per ser acollit a la cort del seu cunyat, Maties Corví, espòs de la seva germana Beatriu d'Aragó; Corví li conferí l'administració de l'arquebisbat d'Esztergom.

La seva carrera meteòrica no s'aturà. El 1483 esdevenia arquebisbe de Salerno, i el mateix any adquirí el títol de cardenal de Santa Sabina i, a partir de 1484, el de San Lorenzo in Lucina com a comendatari.

A principis de 1485, el rei Ferran I, tenint en compte les despeses contretes durant la guerra per alliberar Òtranto dels turcs, havia imposat taxes al clergat del Regne de Nàpols, alhora que refusava de pagar els censos deguts al papat; aquestes decisions el feren entrar en conflicte amb el papa Innocenci VIII. Ferran, per reconciliar-se amb el papa, envià a Roma el seu propi fill, el cardenal Joan. Malauradament el cardenal, tot just arribat a Roma, fou contagiat per la pesta, que atacava amb fúria la ciutat, i que provocà la seva mort el 17 d'octubre de 1485. Fou enterrat a l'altar major de la basílica de Santa Sabina, d'on era cardenal titular.

Bibliografia

modifica
  • G. Blandamura, Un figlio di Re su la cattedra di S. Cataldo, Badia di Cava, 1936.
  • A.C. De la Mare, "The Florentine Scribes of Cardinal Giovanni of Aragon", in: C. Questa - R. Raffaelli (a cura di), Il libro e il testo: Atti del Convegno Internazionale (Urbino, 20-23 settembre 1982), Università di Urbino, 1984, p. 245–293.
  • P. Giannone, Istoria civile del Regno di Napoli, tom VI, s.l. 1821.
  • T. Haffner, Die Bibliothek des Kardinals Giovanni d'Aragona (1456-1485): illuminierte Handschriften und Inkunabeln für einen humanistischen Bibliophilen zwischen Neapel und Rom, Wiesbaden, 1997.
  • G. Marciano di Severano, Descrizioni, origini e successi della Provincia d'Otranto, a cura di D.T. Albanese, Nàpols, 1855.
  • G. Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da S. Pietro sino ai nostri giorni, vol. V, Venècia, 1890.
  • L. Tosti, Storia della Badia di Monte-Cassino, tom I, Nàpols 1842