Joaquín María de Navascués y de Juan
Joaquín María de Navascués i de Juan (Saragossa, 1900 - Madrid, 1975) fou un historiador espanyol, expert en epigrafia, museografia i numismàtica. Membre de la Reial Acadèmia de la Història.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1900 Saragossa (Espanya) |
| Mort | 11 maig 1975 (75 anys) Madrid |
| Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Saragossa |
| Es coneix per | Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (1952-1967) |
| Activitat | |
| Ocupació | Epígraf i museògraf |
| Membre de | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (1959–1975) Reial Acadèmia de la Història (1953–1975) Consell Nacional d'Educació (1944–) Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1921–1975) |
| Interessat en | Epigrafia, numismàtica i museografia |
| Família | |
| Fills | Pedro Navascués |
Premis | |
Biografia modifica
Va cursar el Batxillerat a Saragossa i es llicencià en Filosofia en Lletres a la Universitat de Saragossa, obtenint el doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1949, on va ser deixeble de Manuel Gómez-Moreno. El 1921 va ingressar en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. De 1925 a 1929 fou director del Museu de Còrdova, i de 1929 a 1930 del Museu de Tarragona. El 1930 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya sota la direcció de Francisco de Paula Álvarez-Osorio y Farfán de los Godos, i s'encarregà de l'adquisició de l'adquisició de la col·lecció del Marquès de Monsalud.
L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Madrid, on va rebutjar el seu càrrec en el museu i fou tancat a la presó l'octubre de 1936. El gener de 1937 fou alliberat gràcies a la mediació de l'ambaixada de Romania i aconseguí arribar a Saragossa, on es va incorporar a l'Exèrcit Nacional com alferes en el servei militar de Defensa del Patrimoni Artístic de l'Exèrcit Nacional. El 1940 fou nomenat Inspector Nacional de Museus.
A la mort del comte de Romanones el 1950 el va substituir com a acadèmic en la Reial Acadèmia de la Història. El mateix any va guanyar la càtedra d'Epigrafia i Numismàtica en la Universitat Central de Madrid i el 1952 va substituir Augusto Fernández de Avilés y Álvarez-Ossorio com a director del Museu Arqueològic Nacional, càrrec que va ocupar fins a 1967.
Bibliografia modifica
- Joaquín María de Navascués. El concepto de la epigrafía. Real Academia de la Historia, 1953.
- Ruiz Trapero, María (1975). Homenaje al profesor Navascués. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Universidad Autónoma de Madrid, 2: 15-29.
Referències modifica
- ↑ Camón Aznar, José «Recordando a Don Joaquín María de Navascués y de Juan». Academia : Anales y Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Núm. 40, 1975, pàg. 20-27.
- ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. Tomo CLXXII. Núm. II. Any 1975. Real Academia de la Historia, p. 256-261.
Enllaços externs modifica
- Joaquín María de Navascués en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes[Enllaç no actiu]
- Universidad de Alcalá. Joaquín María de Navascués Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Joaquín María de Navascués Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. al web del Museu Arqueològic Nacional.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Augusto Fernández de Avilés y Álvarez-Ossorio |
 1952 - 1967 |
Succeït per: Augusto Fernández de Avilés y Álvarez-Ossorio |
| Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta |
 Medalla 5 1950 - 1976 |
Succeït per: Juan de Mata Carriazo y Arroquia |