Obre el menú principal

José Blanco López

polític espanyol

José Blanco López, conegut amb el nom de Pepe Blanco (Palas de Rei, Galícia 1962) és un polític socialista gallec que ha estat Vicesecretari General del PSOE i Ministre de Foment.

Infotaula de personaJosé Blanco López
José Blanco López.jpg
Biografia
Naixement 6 febrer 1962 (57 anys)
Palas de Rei (Lugo)
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

1r juliol 2014 – 1r juliol 2019
Circumscripció electoral: Espanya


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

30 novembre 2011 – 1r juliol 2014 – Margarita Pérez Herraiz →
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Portaveu del Govern d'Espanya 

12 juliol 2011 – 22 desembre 2011
← Alfredo Pérez RubalcabaSoraya Sáenz de Santamaría →

Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de Foment d'Espanya 

7 abril 2009 – 22 desembre 2011
← Magdalena Álvarez ArzaAna María Pastor Julián →

Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

26 març 2008 – 27 setembre 2011
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

24 març 2004 – 1r abril 2008
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 març 2000 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1996 – 18 gener 2000
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

6 juny 1993 – 9 gener 1996
Circumscripció electoral: Lugo


Palas de Rei.svg  Regidor de l'Ajuntament de Palas de Rei 

23 juny 1991 – 4 juliol 1999
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

29 octubre 1989 – 13 abril 1993
Circumscripció electoral: Lugo

Dades personals
Formació Universitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
Ocupació Polític i funcionari
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer en la parròquia de Ferreira de Negral, situat al municipi de Palas de Rei (Lugo). Fill d'un peó i una modista, va estudiar Batxillerat a la ciutat de Lugo, tenint com a professor José López Orozco que en aquells moments militava en el Partit Socialista Popular (PSP) d'Enrique Tierno Galván, i que posteriorment va esdevenir alcalde de la ciutat.

Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, tot i que no arribà a finalitzar els estudis.

Vida políticaModifica

A finals de la dècada del 1970 entrà a formar part del PSP, i a la unió d'aquest partit amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any 1978 passà a militar en aquest partit, del qual va ser Secretari General de les Joventuts Socialistes de Galícia, i President del Consell de la Joventut de Galícia. Va arribar posteriorment a l'executiva del PSdeG-PSOE i va aconseguir la Secretaria General del partit de Lugo. En les eleccions generals de 1989 va ser escollit senador, repetint escó en les següents eleccions. El 1991 i 1995 va tractar, sense èxit, d'arribar a l'ajuntament del seu municipi natal, encara que sí que obtingué la butaca de regidor.

En les eleccions generals de 1996 Blanco va abandonar el Senat per esdevenir diputat al Congrés dels Diputats, sent l'únic diputat socialista escollit per la província de Lugo, escó que no ha abandonat.

El seu primer èxit polític va ser com coordinador de la candidatura de Emilio Pérez Touriño a la Secretaria General del Partit Socialista de Galícia (PSdG) l'any 1998. En les eleccions municiaps de 1999 el seu mentor José López Orozco va accedir a l'ajuntament de Lugo, amb el suport del BNG.

Traslladat a viure a Madrid l'any 2000, el jutge i diputat independent pel PSOE Ventura Pérez Mariño (que posteriorment seria alcalde de Vigo) el va posar en contacte amb José Luis Rodríguez Zapatero, unint-se al grup Nova Via que, capitanejat per Jesús Caldera, Trinidad Jiménez i Juan Fernando López Aguilar postulava a Zapatero com a candidat a la Secretaria General del PSOE. Després de la seva incorporació, Blanco va assumir la coordinació del grup i i va aconseguir l'elecció de Zapatero com a Secretari General del PSOE en el XXXVè Congrés Federal. Com home de confiança del secretari general, va ser nomenat Secretari d'Organització de l'Executiva federal del partit, càrrec que va ocupar entre els anys 2000 i 2008.

El pitjor moment de Blanco al capdavant de la Secretaria d'Organització va tenir lloc l'any 2003. Al produir-se les eleccions autonòmiques de 2003, dos membres socialistes Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez van ser escollits diputats de l'Assemblea de Madrid, i en el moment d'escollir Rafael Simancas com a President de la Comunitat juntament amb els vots d'Izquierda Unida aquests dos diputats es van abstenir en la votació d'investidura. Amb aquesta abstenció Esperanza Aguirre aconseguí esdevenir president de l'Assemblea.

En els moments previs al XXXVIIè Congrés del PSOE realitzat el 2008 Blanco va remenar la possibilitat de deixar la política, però Zapatero, que el considerà "imprescindible" a l'haver pacificat el partit i garantit el suport d'aquest al govern, l'hi ho va impedir. En aquest congrés Blanco va ser nomenat Sotssecretari General del PSOE, càrrec que anteriorment només havia ocupat Alfonso Guerra.

El 7 d'abril de 2009, dintre d'una profunda remodelació del Consell de Ministres Zapatero el nomenà Ministre de Foment en substitució de Magdalena Álvarez.[1] i l'11 de juliol de 2011, després que Alfredo Pérez Rubalcaba fou nomenat candidat a la presidència del govern, el substituí com a portaveu del govern.[2]

Durant el mes de novembre una jutge de Galícia va veure un indici de delicte de tràfic d'influències per part de Blanco, qui es sospita que havia intervingut en l'agilització d'unes llicències, tot i que membres del consistori asseguren que el tràmit és completament legal. El cas es va conèixer com a Cas Campeón.[3] Més endavant la mateixa fiscalia va demanar al Suprem que investiguessin José Blanco.[4]

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Ángel Gabilondo, Trinidad Jiménez y González Sinde, principales novedades del Gobierno
  2. «Antonio Camacho, nou ministre de l'Interior, i José Blanco López, nou portaveu del govern». Avui, 11-07-2011. [Consulta: 11 juliol 2011].
  3. «El PSC demana explicacions a Blanco». Diari Ara [Barcelona], núm.343, 08-11-2011, p.16. ISSN: 2014-010X.
  4. «La fiscalia demana al Suprem que investigui José Blanco». Diari Ara [Barcelona], núm.362, 29-11-2011, p.10. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externsModifica