Ciprià Císcar Casaban
Ciprià Císcar i Casabàn (Picanya, 22 de desembre de 1946) és un advocat i polític valencià.
_(cropped).jpg)
.svg&lang=ca){kind=small}
Biografia
modificaEs llicencià en dret a la Universitat de València, on fou cap del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València i militant del Partit Socialista Valencià el 1966.[1] El 1974 es va integrar en el PSPV i quan aquest partit es va integrar en el PSOE, hi continuà. És germà de la també política Consuelo Císcar, militant del Partit Popular.[2]
.jpg)
Va ser alcalde de Picanya durant els anys de la transició.[3] L'any 1976 guanyà les eleccions municipals presentant-se per la Junta Democràtica del País Valencià, sent l'únic alcalde de la junta a la província. Fou acceptat pel moviment franquista tot i no ser secretari local del Movimiento Nacional, com es requeria aleshores.[4]
El poble de Picanya a proposta del seu consistori fou la primera localitat valenciana a sol·licitar l'Estatut d'Autonomia (simultàniament amb Bellreguard), pel País Valencià el 25 d'abril de 1977 i ho feu per la via de l'article 151; també va ser el primer poble en tindre una plaça del País Valencià, que va ser inaugurada pel president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana.;[5] la petició de l'Estatut d'Autonomia feu que el Consell del País Valencià el 17 de juliol de 1978 concedira al poble de Picanya el tractament d’“Honorable Vila”.[6]
Fou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana (1981-1989) i diputat a les Corts Valencianes (1983-1989). Després ha estat diputat del Grup Parlamentari Socialista al Congrés des de 1993. Diputat de la IV, V, VI, VII, VIII, IX i X Legislatures, secretari federal d'organització del PSOE (1994-2000), sota l'últim mandat de Felipe González (1994-1996) i l'únic de Joaquín Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. L'any 2019 va anunciar la seva retirada de la vida política.[7]
Va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de 1984 per l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià l'any anterior, al llarg de la seva etapa com a conseller de Cultura i Educació.[8]
Activitat professional
modifica- Adscrit de la Comissió Constitucional.
- Vocal de la Comissió de Cultura.
- Vocal de la Comissió de Reglament.
- Vocal de la Comissió de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
- President de la Comissió no Permanent per a les polítiques integrals de la discapacitat.
- Vocal de la delegació espanyola en el Grup d'Amistat amb la Cambra de Diputats de la República Italiana.
Referències
modifica- ↑ «Ficha del diputado/a» (en castellà). Corts Valencianes. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «El imperio Císcar-Blasco: auge y caída» (en castellà). La Vanguardia, 11-04-2016. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Casa Cultura». Ajuntament de Picanya, 1982. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Ciprià Císcar, Rita Barberà y la Jefatura Local del Movimiento de Picanya-18/12/2006-Levante-EMV
- ↑ Felip i Sardà, Josep; Sanz Díaz, Benito. «Ciprià Císcar inicia en Picanya el proceso autonómico valenciano por la vía del artículo 151». A: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. La construcción política de la Comunitat Valenciana. 1962-1982. 25 años del Estatuto. Las claves de la construcción política de la Comunitat Valenciana, 1er octubre 2006 (Fora de Col·lecció).
- ↑ Ramos González, Alfred. «Picanya, un lloc a l'Horta Sud». Papers de l’Horta, 1999. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ «Ciprià Ciscar dice adiós» (en castellà). Levante, 09-03-2019. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Tena, Violeta. «Vicent Pitarch: «Sense tota la catalanitat, el valencià no té cap futur»» (en catalan). El Temps, 18-01-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
Enllaços externs
modifica- Pàgina Oficial del Congrés de los Diputats.
- Fitxa de les Corts Valencianes Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Josep Peris Soler (Conseller d'Educació i Cultura) |
Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana 1981-1989 |
Succeït per: Antoni Escarré Esteve |
| Precedit per: Salvador López Sanz |
Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat Valenciana 1982-1982 |
Succeït per: Ángel Luna González (Conseller de Sanitat, Treball i Seguretat Social) |
| Precedit per: ' |
Alcalde de Picanya 1976-1983 |
Succeït per: Josep Almenar i Navarro |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
| Precedit per: Txiki Benegas |
Secretari d'Organització del PSOE 1994-2000 |
Succeït per: José Blanco López |