José Centaño Anchorena

(1851-1923) militar i governador espanyol

José Centaño Anchorena (Sevilla, 18 de maig de 1851Madrid 1 de febrer de 1923) fou un militar espanyol, que va exercir de governador colonial i de governador civil, entre d'altres, de les províncies de Barcelona i Lleida.[1]

Infotaula de personaJosé Centaño Anchorena
Biografia
Naixement18 maig 1851 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de Barcelona
13 abril 1919 – 19 abril 1919
← Carles Emili Montañès i CriquillionJosé Luis Retortillo León →
Governador civil de les Illes Canàries
juliol 1914 – 12 desembre 1915
Governador civil de la província de València
4 novembre 1913 – juliol 1914
Governador de la Guinea Espanyola
23 agost 1908 – 19 abril 1909
Governador civil de Lleida
26 gener 1907 – 23 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de divisió Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Era fill del tinent coronel d'artilleria José Centaño Aldave, i va ingressar a la branca d'infanteria de l'exèrcit espanyol en 1868. En 1871 fou condecorat amb la creu del mèrit militar. El 1872 fou destinat al País Basc i Navarra per lluitar a la tercera guerra carlina i fou ascendit a tinent i participà en lluites a Otxandiano, Arbizu, Bilbao i Portugalete, acció en la que fou fet presoner. En setembre de 1874 ingressa a l'Escola d'Estat Major i en 1877 ascendeix a capità. En 1881 és destinat com a professor a l'Escola d'Estat Major fins que en 1885 és destinat a Puerto Rico, on forma part de la Comissió encarregada de fer el mapa militar de l'illa.[2] En 1888 torna a la península i és destinat al Ministeri de Guerra d'Espanya, on participa en l'elaboració del plànol d'Algesires i publica una narració sobre la guerra carlina, per la que en 1891 és condecorat.

En 1893 és ascendit a comandant d'Estat Major i és destinat al Camp de Gibraltar, i en 1894 a Ceuta. En 1895 és ascendit a tinent coronel i nomenat professor de l'Escola Superior de Guerra fins que el 1896 és destinat a l'ambaixada espanyola a Viena com a agregat militar. El 1901 torna a Espanya i és nomenat ajudant d'ordres a la Casa Militar de Sa Majestat. Entre 1902 i 1906 ocupa diversos càrrecs a la Junta Consultiva de Guerra i a l'Estat Major fins que és ascendit a coronel. De 1907 a 1908 fou governador civil de la província de Lleida,[3] de 1908 a 1909 governador de la Guinea Espanyola i en 1912 cap de l'Oficina d'Afers i Tropes Indígenes a Melilla, alhora que és ascendit a general de brigada

En 1914 fou nomenat governador civil de València i de les Illes Canàries[4] En 1916 fou governador militar de Guipúscoa. E 1917 fou ascendit a general de divisió i nomenat governador militar d'Oviedo i després de Biscaia. L'abril de 1919 fou nomenat governador civil de Barcelona, tot i que no arribà a prendre possessió del càrrec. Poc després va passar a la reserva i s'establí a Madrid, on va morir l'1 de febrer de 1923

Referències modifica