José Lladó Fernández-Urrutia
José Lladó Fernández-Urrutia (Madrid, 29 de març de 1934) és un polític i economista espanyol que fou Ministre de Transport i Comunicacions entre 1977 i 1978, en el primer govern d'Adolfo Suárez.
| Nom original | (es) José Lladó Fernández-Urrutia  | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
| Naixement | 29 març 1934 (89 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small} Ministre de Transport i Comunicacions[1] | |||||||||||||||||||||||
| 4 de juliol de 1977 – 28 de febrer de 1978 | |||||||||||||||||||||||
 Ministre de Comerç[1] | |||||||||||||||||||||||
| 5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977 | |||||||||||||||||||||||
Ambaixador d'Espanya als  Estats Units | |||||||||||||||||||||||
| 27 de juliol de 1978 – 20 de setembre de 1982 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Químic | ||||||||||||||||||||||
| Partit | UCD | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Pilar Arburúa Aspiunza | ||||||||||||||||||||||
| Pare | Juan Lladó Sánchez-Blanco | ||||||||||||||||||||||
| Parents | José Lladó Vallés () | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
BiografiaModifica
Va néixer el 29 de març de 1934 a la ciutat de Madrid, fill del President del Banco Urquijo Juan Lladó Sánchez-Blanco i net del diputat romanonista José Lladó Vallés. Es va doctorar en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid. És Membre d'Honor de l'American Chemical Society. Va ser President executiu del CSIC. Està casat con Pilar Arburúa Aspiunza, filla de l'ex ministre Manuel Arburúa de la Miyar.
Activitat políticaModifica
L'any 1963 inicià la seva activitat política col·laborant amb el Comissionat dels Plans de Desenvolupament impulsats pel franquisme. Posteriorment, entre 1968 i 1974, fou Director General d'Indústries Químiques.
En la formació del seu primer govern Adolfo Suárez el nomenà Ministre de Transports i Comunicacions, càrrec que desenvolupà fins al febrer de 1978. Posteriorment fou nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amèrica.
L'any 1986 fou nomenat President del Patronat del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, càrrec que ocupà fins a 1994, i actualment és membre de la Fundació Príncep d'Astúries.
President de l'empresa "Técnicas Reunidas", dedicada a l'enginyeria petroliera i infraestructures (que fundà l'any 1959 amb el nom de Lummus Española), amb una participació en aquesta del 37%. Ostenta una gran fortuna personal valorada en més de 920 milions d'euros per la revista Forbes.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «Jose Llado Fernandez-Urrutia». The World's Billionaires. Forbes. [Consulta: 7 gener 2015].
Enllaços externsModifica
- Vegas, Patricia «José Lladó: Un ex ministro en el parqué» (en castellà). El Economista, 23-06-2006.
- Permuy, Isabel «José Lladó: «España volverá a respirar enseguida»» (en castellà). ABC.es, 13-11-2011.
- «El Corte Inglés, Indra, José Lladó y Pere Llorens, galardonados por su aportación al comercio» (en castellà). Europa Press, 03-11-2011.
- «Equities: Tecnicas Reunidas SA». Financial Times.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo |
Ministre de Comerç 1976-1977 |
Succeït per: Juan Antonio García Díez |
| Precedit per: Luis Ortiz González com a Ministre d'Obres Públiques |
Ministre de Transports i Comunicacions 1977 – 1978 |
Succeït per: Salvador Sánchez-Terán Hernández |