José María Carnicero Hernández
José María Carnicero Hernández (Madrid, 1911 — Badalona, 1950) va ser un il·lustrador republicà, que al 1940 va ser condemnat pel franquisme, en el mateix procés que Carlos Gómez Carrera i Vicent Miquel Carceller,[1] a trenta anys de presó, que no va arribar a complir, per publicar "en el setmanari La Traca dibuixos i historietes en els quals s'insultava als invictes Generals de l'Exèrcit Español per a la publicació dels quals s'entenia directament, segons les seves pròpies manifestacions, amb el Vicente Miguel Carceller" i per dibuixar a Franco com a homosexual.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Madrid |
| Mort | 1950 (38/39 anys) Badalona (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | il·lustrador, caricaturista |
| Família | |
| Pare | José Carnicero |
 | |
Biografia modifica
Va ser fill de l'arquitecte José Carnicero. Amb quinze anys, durant els seus estiuejos en L'Escorial, dibuixava i venia les seves caricatures d'altres estiuejants. Va treballar per Sigfrido Burmann ajudant en les escenografies. Entre 1924 i 1926 va col·laborar en la revista de vinyetes La Sombra.[3] Va realitzar portades del Zorro per a l'Editorial Mateu, i a La Traca (1931).[3] Va ser uns dels principals cartellistes del Partit Sindicalista (PS) durant els anys de la guerra. A més a més va treballar als seus principals diaris: Mañana i El Pueblo. També va treballar en El Sindicalista, del que formava part del Consell de Redacció poc després d'esclatar la Guerra civil espanyola, a l'agost de 1936.
En acabar la guerra va intentar marxar a l'exili, però va ser detingut i després d'un judici sumaríssim va ser condemnat a 30 anys de presó, dels quals només va complir 3 en el monestir de Sant Miquel dels Reis de València.[4]
Va poder continuar amb la seva activitat artística. Va publicar set numeros del còmic infantil Polilla y su cabra maravilla, també moltes auques per encàrrec per a comerços i festes majors (barris de Vila de Gracia i Sants), va publicar dibuixos en el primer nombre dels Cuentos Ilustrados Infantiles (1944),[3] i la commemorativa del cinquanta aniversari del Futbol Club Barcelona. Un dels seus últims treballs va ser com a director artístic en la pel·lícula d'animació El Cigronet Valent.[5]
Referències modifica
- ↑ Garsán, Carlos. «Así justificó el régimen franquista la muerte de Carceller, el editor de ‘La Traca’». Cultur Plaza, 27-10-2016. [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ Garsán, Carlos. «Cuando Franco era travesti: Valencia rescata 200 ejemplares de ‘La Traca’». Cultur Plaza, 06-10-2016. [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «CARNICERO - Ficha de autor en Tebeosfera». www.tebeosfera.com. [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ «José María Carnicero (1911 – 1950)» (en castellà). , 10-12-2017 [Consulta: 26 febrer 2018].
- ↑ Candel, José María. Historia del dibujo animado español (en castellà). Editora Regional de Murcia, 1993. ISBN 9788475641478.
Bibliografia modifica
- Candel, José María. Historia del dibujo animado español. Murcia: Editora Regional de Murcia, 1993. ISBN 978-84-75-64147-8. Candel, José María. Historia del dibujo animado español. Murcia: Editora Regional de Murcia, 1993. ISBN 978-84-75-64147-8..