José Mardones

cantant d'òpera espanyol

José Mardones, de nom complet José García de Mardones Ortiz de Pereda, (Fontexta, Àlaba, 14 d'agost de 1868 - Madrid, Castella, 4 de maig de 1932) fou un cantant basc de la corda baix.

Infotaula de personaJosé Mardones
José Mardones.png
modifica
Biografia
Naixement(es) José García de Mardones Ortiz de Pereda modifica
14 agost 1868 modifica
Fontecha (Àlaba) (en) Tradueix modifica
Mort4 maig 1932 modifica (63 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentcementiri de San Justo modifica
Activitat
OcupacióCantant d'òpera modifica
VeuBasso profondo (en) Tradueix modifica
InstrumentVeu modifica

Allmusic: mn0002202371 Find a Grave: 21702346 Modifica els identificadors a Wikidata

Començà actuar en la sarsuela amb Sagi i Barba, però com el seu desig era dedicar-se a l'òpera aprofità l'ocasió que se li oferí de cantar en el Teatro Real de Madrid, en una audició que es donà de l'Oratori Mosè del pare Lorenzo Perosi, dirigit pel seu autor. Els empresaris que succeïren a Arana en aquell teatre no conceptuaren suficientment notable la veu de Mardones per a renovar-li el contracte i el gran baix tingué llavors de donar algunes audicions a Sevilla, Bilbao i altres capitals espanyoles.

Difós per la Premsa l'èxit que assolí en aquestes, va rebre avantatjades proposicions de l'estranger, i després d'actuar triomfalment en el Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa, passà a Milà i d'allà a Buenos Aires i després als Estats Units, on va romandre durant dotze anys sent l'ídol del públic en el Metropolitan de Nova York.

Després es retirà de l'escena i retornà a Espanya, on el 1928 féu un concert memorable a Madrid amb la col·laboració de l'Orquestra Simfònica i el 1929 a Barcelona, en un festival organitzat per l'Associació de la Premsa diària.

Anàlisi tècnicaModifica

Mardones posseïa una veu robusta, de bellíssimes notes en les profunditats de greu i de timbre no menys bell en les regions agudes, que comprenien dominis baritonals, distingint-se, a més, pel seu exquisit bon gust, delicioses frases i pura dicció, labor d'un talent ben cultivat.

Com a obres principals del seu repertori hi figuren, en les que assolí els seus més grans èxits:

BibliografiaModifica