Josefa Teixidor i Torres

Artista catalana, pintora de flors

Josefa Teixidor i Torres, també coneguda com a Pepita Teixidor[1] o Texidor (Barcelona, 17 de novembre de 1865[2] - 8 de febrer de 1914)[3] fou una pintora catalana.[4] Filla de Josep Texidor i Busquets i Concepció Torres Nicolás, formada amb el seu germà, el pintor Modest Teixidor Torres,[5] conreà amb profusió el tema de les flors, emprant sovint la tècnica de l'aquarel·la. Participà en alguna exposició oficial i fou premiada i va arribar a gaudir de certa notorietat. Al parc de la Ciutadella hi ha un monument dedicat a aquesta artista, obra de l'escultor Manuel Fuxà.[6]

Infotaula de personaJosefa Teixidor i Torres
Ramon Casas - MNAC- Pepita Teixidor- 027303-D 006460.jpg
Pepita Teixidor vista per Ramon Casas (MNAC Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióModest Teixidor i Torres
Francesc Miralles i Galaup
Josep Teixidor i Busquets Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareJosep Teixidor i Busquets Modifica el valor a Wikidata
GermansModest Teixidor i Torres Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

 
Estàtua de Pepita Texidor al Parc de la Ciutadella, obra de Manuel Fuxà

Pepita Texidor, que va néixer al carrer de la Lleona, número 4, de Barcelona, va créixer en un entorn favorable per a desenvolupar la seva vocació i va arribar a ser una reconeguda pintora de flors,[7][8] encara que el seu germà volia que es dediqués principalment al retrat.[5] Va ser considerada la millor aquarel·lista de flors del seu temps, malgrat que en aquella època les dones artistes no estaven reconegudes, i entre la seva clientela –de la noblesa i l'alta burgesia– va comptar amb la reina Maria Cristina i la infanta Maria Teresa, que van adquirir obra seva en diverses ocasions.[9]

A finals del segle XIX va participar en algunes edicions de les exposicions col·lectives de dones que es van fer a la Sala Parés,[10][11] presentant amb èxit les seves aquarel·les de flors. L'any 1899 el crític Raimon Casellas l'elogiava així: "Los petits geranis rosa son deliciosos per la frescura del color y son deliciosos por la calitat de las fulias envellutadas. La mata de clavells, que simbolisa la «Primavera», se fa notar pel vigor intens dels tons enters, y la branca mitj seca de escardots, que representa la «Tardor», ofereix delicadas gamas de sugestiva melangía."[12]

El 1900 va ser escollida per representar Catalunya a l'Exposició Universal de París, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol.[7][13] En aquesta ciutat va ser membre activa de la Union des Femmes Peintres et Sculpteurs de París, de la qual va ser nomenada sòcia honorària, i també va formar part de la Union Internationale des Beaux Arts et Lettres.[5]

El mateix 1900 va formar part de l'Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques i de la XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes de la Sala Parés,[14] galeria on el 1908 presentaria un conjunt d'aquarel·les de flors.[15]

 
Modest Teixidor, Retrat de la pintora Josefa Teixidor, 1889. Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Entre els anys 1899 i 1912 va participar amb pintures de flors en les exposicions generals de Belles Arts de Madrid, obtenint cada any mencions honorífiques.[16][17] Segons el catàleg de l'edició de 1899, on constava com a deixebla del seu pare, va presentar una aquarel·la i una pintura.[18] El 1901 presentava quatre aquarel·les [19] i el 1904 deu.[20] El 1906 hi va participar de nou amb tretze aquarel·les de flors i quatre ventalls pintats[21] i va guanyar una tercera medalla;[16] al 1910 ho va fer amb quatre obres[22] i al 1910 amb dues aquarel·les de gran format.[23]

L'any 1906 consta entre els participants de la V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas celebrada al Palau de Belles Arts de Barcelona, on va mostrar dues aquarel·les.[24]

Igualment, va obtenir guardons en la Exposición Hispano-Francesa de Saragossa del 1908 i l'or en l'Exposició Universal de Brussel·les de 1910. Va guanyar alguns premis a les exposicions de París i el col·lectiu de dones artistes li va fer un homenatge de reconeixement l'any 1913.

Va pertànyer al grup feminista de principis del segle XX a l'entorn de la revista Feminal, la revista que donava a conèixer les obres artístiques, industrials o científiques de les dones, on hi havia Carme Karr, Dolors Monserdà o Lluïsa Vidal, entre d'altres.[25] Precisament amb aquesta pintora, M. Lluïsa Güell i Antònia Ferreras, va organitzar una protesta per a poder exposar a les sales que, fins aleshores, estaven monopolitzades pels artistes.[26] Precisament és a partir de les informacions que recull aquesta revista que sabem que oferia classes particulars des del seu domicili[27] del carrer de Fontanella de Barcelona.[21]

La mort prematura de Pepita Teixidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible, van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.[28]Les seves restes foren enterrades al Cementiri de Montjuïc.

ExposicionsModifica

  • 1896. Sala Parés, Barcelona. Obres: Flors d'ametller i Geranis rosa.[29]
  • 1897. Sala Parés, Barcelona. Obres: Tiges de clavells i Creu de violetes.[30]
  •  
    Retrat de Pepita Texidor (1911), realitzat pel seu germà Modest Texidor
    1899. Sala Parés, Barcelona.
  • 1899. Exposición General de Bellas Artes, Madrid. Obres: Primavera, flores i Otoño.[18]
  • 1900. París.
  • 1900. Exposició regional olotina de Belles Arts e industries artístiques, Olot.
  • 1900. XVII Exposición extraordinaria de Bellas Artes. Sala Parés, Barcelona.
  • 1901. Exposición General de Bellas Artes, Madrid. Obres: Flores de otoño, Flores de primavera, Cruz de geranios i Claveles[19]
  • 1904. Exposición General de Bellas Artes, Madrid. Obres: Claveles, Flor de almendro, Geranio rosa flor de almendro y violetas, Geranio rosa, Crisántemos, Madroños, Cardos, Violetas, Roble y retama i Bluets.[20]
  • 1906. Exposición General de Bellas Artes, Madrid. Obres: Crisantemos, Cardos, Ramos y frutas silvestres, Claveles, Amapolas, Retama, Lilas, Yerbas y flores silvestres (ventall), Claveles (ventall), Rosas (ventall), Claveles (ventall), Crisantemas, Beuets, Yerbas, Pensamientos, Rosas y almendros i Rosas.[21]
  • 1907. V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas, Barcelona. Obres: Cardos i Claveles.[24]
  • 1908. Exposición Hispano-Francesa, Saragossa.[27]
  • 1908. Sala Parés, Barcelona.[27]
  • 1910. Exposició Universal de Brussel·les.[27]
  • 1910. Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura, Madrid. Obres: Tríptico (flores), Almendros, violetas y rosas, Madroños i Cardos.[22]
  • 1912. Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura, Madrid. Obres: Flores i Rosas y flor de almendro.[23]

Reconeixement i memòriaModifica

 
Monument a Pepita Teixidor, de Manuel Fuxà, al Parc de la Ciutadella, de Barcelona

Així, el maig del mateix any la Sala Parés li dedicava una exposició retrospectiva i al 1916 es va organitzar una comissió d'homenatge que va presentar una nova exposició de la pintora a la mateixa sala.[15] Aquest grup de dones del seu entorn, encapçalats per Dolors Monserdà, Carme Karr o Francesca Bonnemaison, van iniciar tot d'activitats, a través de Feminal, per poder fer un monument a la seva memòria.[31] Van recollir diners amb una tómbola amb més de 300 obres que van cedir els artistes del moment i es va encarregar un bust de Pepita Texidor a l'escultor Manuel Fuxà, que s'inaugurava al parc de la Ciutadella el 14 d'octubre de 1917, amb un discurs de Dolors Monserdà que respongué l'escriptor i dibuixant Apel·les Mestres.[13] L'obra, de marbre blanc, duia el nom de l'artista, els atributs de pintora i les flors, rememorant la temàtica que l'havia fet famosa,[5]i va esdevenir el primer monument que la ciutat dedicava a una dona catalana per la seva professió i és l'únic monument a una personalitat femenina al Parc de la Ciutadella.[27][7][32]

 
Blauets, 1904. Aquarel·la presentada a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid.

Dolors Monserdà li va dedicar el llibre de contes Nit de Lluna, amb il·lustracions de la pintora modernista Lluïsa Vidal.

L'any 1932 es van incloure obres de Pepita Teixidor en la gran subhasta d'obres de les col·leccions Valle-Redon, Font i Sangrá, Pasqual i Miret, entre altres, que fa fer la Sala Parés.[14]

La família Texidor es va dedicar a l'art de la pintura i va ser fundadora de la primera botiga de belles arts de Barcelona l'any 1874 (Casa Texidor, inicialment al carrer de Regomir i finalment a la Ronda de Sant Pere, número 16, de Barcelona) que avui dia es conserva com a monument modernista, tot i haver esdevingut una òptica.[33]

ObraModifica

Pintava tot tipus de flors, amb una notable excel·lència, principalment amb aquarel·la. També va pintar l'aiguada i l'oli, damunt de tela però també sobre plafons i ventalls.[5] Junt amb Emília Coranty i Visitació Ubach és considerada una de les artistes més destacades de pintura de flors a Catalunya.[27]

El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva dos retrats de la pintora, un de Ramon Casas i l'altre del seu germà Modest,[34] així com un autoretrat i un dibuix.[16] El Palau Reial té pintures exposades que la reina María Cristina i la infanta María Teresa li van comprar.[27]

Segons consta en el catàleg de l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona de l'any 1926, el seu germà Modest va fer donació de l'aquarel·la titulada Flores silvestres.[35]

ReferènciesModifica

  1. «Pepita Teixidor i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, llibre quart, foli 131, número de registre 5319.
  3. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 203. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  4. «Josefa Texidor Torres». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 22-23 i 60. ISBN 97884612-2004-5. 
  6. Mendoza 1995: 207
  7. 7,0 7,1 7,2 Burgos, Rafa. «Pepita Teixidor, la millor pintora catalana de quadres florals». Betevé. "Va passar aquí", Cap. 97, 17-06-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
  8. «Pepita Teixidor y la seva obra». La Ilustració catalana, núm. 558, 15-02-1914, pàg. 1-4.
  9. Gascón Uceda, Ma Isabel. «Pepita Texidor, una pintora de flores en la Barcelona Modernista» (en castellà). Art Nouveau European Route. CDF. II Congrés Internacional, juny 2015. [Consulta: febrer 2020].
  10. Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.
  11. la Lueta, Laura; Mercader, Laura «Les artistes irrompen en la política sexual. Quatre exposicions femenines d'art a la Sala Parés de Barcelona (1896-1900)». CDF II International Congress, 2015.
  12. Casellas, Raimon «A proposit de la Exposició de can Parés». La Veu de Catalunya, 09-01-1899, p.1.
  13. 13,0 13,1 Mestre, Jesús «Pepita Teixidor a Vallvidrera». El jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 44, pàg. 14.
  14. 14,0 14,1 Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LIX, 2002, p. cat. 105, 105 i 707, p. 76-77 i 215. ISBN 84-7283-661-4. 
  15. 15,0 15,1 Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció històrico-arqueològica, LI, 1999, p. cat. 2702-2704, p. 339.. ISBN 84-7283-444-1. 
  16. 16,0 16,1 16,2 «Modernisme: Accés obert». Universitat de Barcelona. [Consulta: 8 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  17. Catálogo de la Exposicion Nacional de Bellas Artes de 1904 (en castellà). Madrid: Mateu, 1904, p. 17, cat. 1388-1397. 
  18. 18,0 18,1 Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes 1899 (en castellà). Madrid: Exposición (Imprenta y fundición de los hijos de J. A. García), 1899, p. 118, cat. 825-826. 
  19. 19,0 19,1 Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1901 (en castellà). Madrid: Casa Editorial Mateu, 1901, p. 145, cat. 1113-1116. 
  20. 20,0 20,1 Catálogo de la Exposicion Nacional de Bellas Artes de 1904 (en castellà). Madrid: Catálogo de la Exposicion Nacional de Bellas Artes de 1904, 1904, p. 77, cat. 1388-1397. 
  21. 21,0 21,1 21,2 Catálogo de la Exposición General de Bellas Artes de 1906 (en castellà). Madrid: Imprenta Alemana, 1906, p. 89, cat. 1189-1205. 
  22. 22,0 22,1 Catálogo oficial ilustrado de la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura 1910 (en castellà). Madrid: Artes Gráficas Mateu, 1910, p. 56-57, cat. 633-636. 
  23. 23,0 23,1 Catálogo oficial ilustrado de la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura 1912 (en castellà). Madrid: Artes Gráficas Mateu, 1912, p. 66, cat. 901-902. 
  24. 24,0 24,1 V Exposición Internacional de Bellas Artes e Industrias Artísticas (en castellà). Barcelona: Imp. de Henrich y Cia., 1907, p. cat. 6 i 7, p. 146. 
  25. «Les nostres artistes - Pepita Teixidor». Feminal , núm 1, 28-04-1907, pàg. 262.
  26. Dels fons a la superfície. Obres d'artistes catalanes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 21. ISBN 97884612-2004-5. 
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 Rodrigo Villena, Isabel «Las artistas catalanas, su lugar en la revista Feminal (1907-1917)». Locus Amoenus, núm. 18, 22-12-2017, p. 223-244.
  28. «Art públic». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 juliol 2015].
  29. Casellas, Raimon «El arte femenino en el Salón Parés». La Vanguardia, 24-12-1896, p. 4.
  30. «La pintura femenina en el Salón Parés». La Vanguardia, 24-12-1897, p. 4.
  31. Romeu, Joana «Per la memòria de l'artista Pepita Teixidor». Feminal, núm. 100, 05-07-1915, pàg. 9.
  32. «Monuments Commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans - Secció històrico-arqueològica, 2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
  33. Josep Texidor i Busquets. Casa Texidor. [Consulta: 18/03/2019]
  34. «Museu Nacional d'Art de Catalunya» (en català, castellà, anglès). Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 11 març 2019].
  35. Catálogo del Museo de Bellas Artes (Arte Contemporáneo) (en castellà). Barcelona: Junta de Museus de Barcelona, 1926, p. 139, cat. 36. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
  • SEGARRA i MARTÍ, Rosa: "Més enllà d'un monument. Pepita Teixidor, pintora de flors". El Contemporani: revista d'història, núm. 3, 1994, p. 29-34.