Josep Maria Bricall i Masip

economista i polític català
(S'ha redirigit des de: Josep M. Bricall)

Josep Maria Bricall i Masip (Barcelona, 3 de desembre de 1936) és un economista i polític català.[1]

Infotaula de personaJosep Maria Bricall i Masip

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Barcelona
1986 – 1994
← Antoni Maria Badia i MargaritAntoni Caparrós i Benedicto →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 28 gener 1986 (renúncia)Magí Cadevall i Soler →

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Governació
15 desembre 1979 – 28 abril 1980
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1977-1980
Secretari general de la Presidència
1977 – 1979 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de les Illes Balears
Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

El 1968 es doctorà en dret i el 1975 en ciències econòmiques. Fou professor a ESADE del 1962 al 1969, catedràtic a la Universitat de les Illes Balears el 1981, i professor de la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic, d'Economia política i hisenda, des del 1983. Director d'estudis del Centre d'Estudis de Planificació (1968), ha participat en alguns treballs col·lectius, com Estat autonòmic i finances públiques (1984) i Universitat 2000, informe sobre l'ensenyament universitari a Espanya del qual ha estat director.

Formà part del govern de Catalunya 1977-1980 presidit per Josep Tarradellas, primer com a secretari general de la presidència (1977-79) i més tard com a conseller de governació (1979-80). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC (PSC-PSOE), escó al que renuncià el 1986 abans d'ésser elegit rector de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà del 1986 al 1994. El 1994-1998 presidí la Conferència de Rectors Europeus (CRE), i el 2003 fou nomenat membre del Comité National d'Evaluation, organisme de les universitats i escoles superiors franceses.

El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Un any més tard, el 1995 va ser condecorat amb l'Orde d'Alfons X el Savi. L'any 1999 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir col·legiat de mèrit. Posteriorment, el 2004 fou nomenat per la Generalitat de Catalunya comissionat per al disseny de l'estructura i funcionament del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i des del 2006 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans dins de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Cal esmentar que també és membre supernumerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.

Obres modifica

  • Política econòmica de la Generalitat (1936-1939), en dues parts:
    • Evolució i formes de la producció industrial (1970)
    • El sistema financer (1979),
  • La planificación económica (1973)
  • Introducció a l'economia (1977)
  • Memòria d'un silenci (2003)
  • Del cotó al TGV, un segle d'economia industrial a Catalunya (2000) a L'Avenç
  • Repensar la Universitat (2007) a L'Avenç.

Referències modifica

Vegeu també modifica

Publicacions modifica

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Antoni Maria Badia i Margarit

Rector de la Universitat de Barcelona

1986-1994
Succeït per:
Antoni Caparrós i Benedicto