Viquipèdia

Josep Maria Mallol i Guerra

pilot de motociclisme català

Josep Maria Mallol i Guerra (Barcelona, 7 de juny de 1952)[1] és un ex-pilot de motociclisme català que destacà en competicions de resistència i pujades de muntanya (essent-ne un dels principals especialistes durant les dècades de 1970 i 1980[2]) així com en curses de velocitat. Dins el seu palmarès hi destaquen 4 campionats estatals de resistència (1976, 1979, 1980 i 1981), tots ells aconseguits formant parella amb el també barceloní Alejandro Tejedo dins l'equip oficial Ducati Mototrans.

Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Mallol

La Ducati 900SS amb què guanyà a les 24 Hores de Montjuïc el 1980 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Josep Maria Mallol i Guerra Modifica el valor a Wikidata
7 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
resistència (motociclisme) Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1971 - 1982
MarquesOSSA, Montesa, Yamaha, Norton, Harley-Davidson, Ducati, Honda
EquipsDucati Mototrans, Escuderia JJ
Debut20 de juny de 1971 (Pujada Sant Cugat-Tibidabo)
Palmarès en velocitat
C. Esp. Resist.4 (1976, 1979-81)
24H Montjuïc1 (1980)

Mallol és recordat especialment per la seva victòria a les 24 Hores de Montjuïc de 1980,[3][4] assolida al costat de Tejedo als comandaments d'una Ducati 900SS dins un equip de competició íntegrament català. Al mateix temps, és qui millors resultats va obtenir globalment en aquesta competició mentre era puntuable per al Campionat del Món de resistència (de 1980 a 1982), amb una victòria, una segona posició i una de novena.[1]

Resum biogràfic

modifica

Resident al barri de Pedralbes,[5] la família Mallol estiuejava a Sant Cugat del Vallès i de jove en Josep Maria practicava amb la seva primera moto, una Bultaco Lobito 74cc groga,[1] per la carretera del Tibidabo (on durant anys s'hi disputà la Pujada Sant Cugat-Tibidabo). Quan tingué prou edat es va comprar la seva primera moto competitiva, una OSSA 230 amb què el 1971 va disputar les seves primeres curses oficials, iniciant una reeixida carrera esportiva que durà fins al 1982.

Al començament de la seva etapa esportiva, Mallol compaginà les competicions amb els seus estudis, cursant enginyeria industrial fins que ho va deixar en entrar a treballar a una multinacional siderúrgica.[1][2] Durant tota la seva carrera, Mallol va portar la mateixa decoració als seus cascs, invariablement blancs: una gran ema vermella cobrint tot el frontal[6] (una decoració ideada per la seva germana petita).[1]

Actualment és membre del Moto Club Impala de Barcelona (és propietari, entre altres antiguitats, d'una Montesa Impala[7]) i assisteix sovint a trobades i competicions de motos clàssiques, on torna a pilotar la seva antiga Ducati 900SS.[8][9]

Trajectòria esportiva

modifica

Josep Maria Mallol debutà en competició com a pilot júnior amb l'OSSA 230 a la IX Pujada Sant Cugat-Tibidabo, el 20 de juny de 1971 (amb 18 anys acabats de fer) i aquell mateix any ja aconseguí algun èxit, com ara la segona posició final al Ral·li d'Hivern "Trofeu Santi Not".[5]

El 1972 canvià l'OSSA per una Montesa i aconseguí resultats destacables, millorats el 1973 -el seu darrer any de júnior- tot aconseguint tres victòries (a Tarragona, Ulldecona i Montjuïc).

El 1974 pujà a la categoria sènior i seguí competint amb la Montesa en 250cc, tot i que disputà també la seva única cursa de 125cc (amb una Bultaco TSS) i alguna de 750cc (amb una Norton Kent). Aquell any aconseguí el seu primer podi al Campionat estatal de velocitat i el subcampionat al de resistència (aconseguit a la seva primera participació a les 24 Hores de Montjuïc, amb la Montesa 250cc). També guanyà la XV Pujada a Montserrat -establint-hi un nou rècord- i la XXVIII Pujada a la Rabassada, on pilotà les seves dues motos en sengles pujades, aconseguint el primer lloc absolut i nou rècord amb la Norton de 750cc i el tercer a 250cc amb la Montesa (i primer de les monocilíndriques).[10]

De cara a 1975, el cap de l'equip oficial de Ducati Mototrans, Ricard Fargas, el fitxà com a únic pilot oficial per a portar una de les tres Ducati Imola-750 de fàbrica.[11] Al mateix temps, Mallol adquirí una Yamaha per als 250cc. Finalment, assolí la cinquena posició final al campionat de 250cc i la setena al de 750cc. A més a més, tornà a guanyar les Pujades a Montserrat (millorant el seu propi rècord) i a l'Arrabassada.

El 1976 no pogué seguir amb la Yamaha de 250cc per motius burocràtics[12] i hagué d'esperar a mig campionat per a estrenar una Harley-Davidson italiana, fet que el relegà a la vuitena posició final del campionat amb només tres proves disputades. Als 750cc perdé el seu estatus de número u a Ducati a favor de Min Grau, tot i que continuà a l'equip com a semioficial però només disputà les dues primeres proves. Amb Ducati disputà també el Campionat d'Europa de resistència amb Alejandro Tejedo de company, aconseguint-hi com a millor resultat un tercer lloc absolut a Montjuïc, lloc que a li atorgà el seu primer títol estatal de resistència.

El 1977, Mallol canvià la Harley-Davidson per una Yamaha 350 ex-Víctor Palomo però diversos problemes tècnics i econòmics afectaren negativament la seva temporada.[13][14] El 1978, en canvi, disposà d'una Yamaha 250 TZ-77 de velocitat, patrocinada per l'Escuderia JJ, a banda de continuar amb Ducati a la resistència.

El 1979 protagonitzà una bona temporada a la resistència amb el seu company d'equip Tejedo, destacant la seva cinquena posició final a Montjuïc (segons catalans darrere de Grau-Cañellas),[2] amb la qual cosa aconseguiren el campionat estatal de la disciplina.[2]

Els èxits de 1980

modifica

La temporada de 1980 fou la més reeixida de la seva carrera. Pel que fa a la velocitat, integrant la formació Brando JJ[15] acabà en sisena posició final al campionat estatal[16] i va aconseguir classificar-se per al Gran Premi d'Espanya per primera i única vegada en la seva carrera.[17]

Fou a la resistència on protagonitzà l'actuació més destacada de tota la seva carrera: sense sortir com a favorits, la parella Mallol-Tejedo guanyà les 24 Hores de Montjuïc, celebrades el 5 i 6 de juliol, davant d'una forta competència dels equips oficials japonesos.[18] Mallol i Tejedo completaren 757 voltes a 119,3 km/h de mitjana,[19] superant l'Honda de Van de Wal i Struick per dues voltes.[20] A més a més, malgrat no millorar el rècord de voltes de l'any anterior, sí que milloraren en tres el nombre de voltes que hi havia marcat la parella Grau-Cañellas en aquella edició. Pel que fa a l'aspecte econòmic, la victòria els suposà a Mallol i Tejedo un guany de 400.000 pts (uns 2.400 € al canvi), el premi en metàl·lic que s'enduia l'equip guanyador.[21]

D'altra banda, aquest èxit, aconseguit per un equip català (Fargas, Mallol, Tejedo i el director tècnic Fèlix Ferrer[21]) amb una moto que no era pas un prototipus, sinó un model antic -la 900SS "Desmo"- va fer que Ducati Itàlia, sorpresa pel ressò internacional aconseguit sense el seu suport, sol·licités la moto a Mototrans i en fes un complet estudi tècnic a la fàbrica. Mallol fou l'encarregat de portar la moto a Itàlia i de col·laborar amb l'equip tècnic de la central.[17]

Al final de la temporada, Mallol i Tejedo foren proclamats un altre cop Campions d'Espanya de resistència.[22] [23] [24]

Darreres temporades en actiu

modifica

El 1981 assolí diversos podis al campionat estatal de velocitat, essent l'any en què més punts hi va aconseguir al final de temporada (43). Pel que fa a la resistència, juntament amb Tejedo fou vuitè a Montjuïc i a final d'any ambdós revalidaven el seu títol estatal de la disciplina.[25][26]

El 1982, després de lesionar-se en una cursa al Jarama es va retirar definitivament de la velocitat. Continuà encara competint en resistència, tot i que ja sense el suport de Ducati hagué de córrer a Montjuïc amb una Honda, ja sense Tejedo de company, assolint-hi la segona posició.[27] Finalment, acabà en quarta posició final al campionat estatal (el campió fou Alejandro Tejedo en solitari). Un cop acabat el campionat, tant ell com Tejedo es van retirar definitivament de la competició.

Palmarès

modifica

Font:[1]

Campionat d'Espanya de Resistència

modifica
Any Motocicleta Parella Classificació
1974 Montesa Xavier Barba 2n 250cc Sèrie
1975 ? ? ?
1976 Ducati Alejandro Tejedo 1r
1977 Ducati Alejandro Tejedo ?
1978 Ducati Alejandro Tejedo ?
1979 Ducati Alejandro Tejedo 1r
1980 Ducati Alejandro Tejedo 1r
1981 Ducati Alejandro Tejedo 1r
1982 Ducati Alejandro Tejedo 4t

Campionat d'Espanya de Velocitat

modifica
Any Motocicleta 250 cc 750 cc
1971 ? ? -
1972 ? ? -
1973 ? ? -
1974 Montesa/Norton 5è 6è
1975 Yamaha/Ducati 5è 7è
1976 Harley-Davidson/Ducati 8è 18è
1977 Yamaha/Ducati 18è 13è
1978 Yamaha? 10è ?
1979 Yamaha 7è -
1980 Yamaha 6è -
1981 Yamaha 5è -
1982 Yamaha ? -

Llista de podis

modifica

Tot seguit es llisten els podis assolits per Josep Maria Mallol al llarg de la seva carrera esportiva, classificats per modalitat:[1]

Ral·lis

modifica
  • Segona posició final al Ral·li d'Hivern "Trofeu Santi Not" (1971)

Pujades de muntanya

modifica
Any Cursa Categoria Classificació General
1972 X Pujada Sant Cugat-Tibidabo Júnior 250cc 3r 9è
XXVI Pujada a la Rabassada Júnior 250cc 2n 9è
1973 XV Pujada a Montserrat ? ? 2n
X Pujada Sant Cugat-Tibidabo Júnior 250cc 2n 6è
XXVII Pujada a la Rabassada Monocilíndriques catalanes 2n 6è
1974 XV Pujada a Montserrat 250cc 1r 1r[a 1]
XXVIII Pujada a la Rabassada 750cc 1r 1r[a 2]
250cc ? 3r[a 3]
1975 XVII Pujada a Montserrat 750cc 1r 1r[a 4]
XXIX Pujada a la Rabassada ? 1r 1r
Notes
  1. ↑ + Rècord absolut de la prova
  2. ↑ + Rècord absolut de la prova
  3. ↑ + Primera moto monocilíndrica
  4. ↑ + Rècord absolut de la prova

Resistència

modifica
Any Cursa Categoria Classificació General
1974 24 Hores de Montjuïc 250cc Sèrie 2n[b 1] 18è
1976 24 Hores de Montjuïc Superior 250cc 1r 3r[b 2]
1978 I 6 Hores de Calafat - 1r 1r
1979 24 Hores de Le Mans Siluetes 8è (1a moto no japonesa) 15è
6 Hores de Calafat - 1r 1r
24 Hores de Montjuïc - 5è 2n
1980 12 Horas del Jarama TT1 1r 1r
24 Hores de Montjuïc - 1r 1r
1981 Motociclismo Series (Jarama) F2 1r (1a mànega) 6è
6 Hores de Calafat TT1 1r 2n
12 Horas del Jarama TT1 1r 2n
1982 6 Hores de Calafat TT1 3r 5è
12 Horas del Jarama TT1 3r 4t
Notes
  1. ↑ Tret d'aquest podi, aconseguit amb Montesa i amb Xavier Barba de parella, tota la resta els aconseguí amb Ducati i amb Alejandro Tejedo
  2. ↑ + Rècord

Velocitat

modifica
Any Cursa Categoria Classificació
1973 XXIX Premio Internacional de Madrid 250cc 3r en una mànega (4t global)
XII Trofeu de Velocitat Festes de Sant Joan i Sant Pere (Vinaròs) Júnior 250cc 2n
XVIII Premio motociclista de La Coruña Júnior 250cc 3r
XV Trofeu Festes de Sant Magí (Tarragona) Júnior 250cc 1r[c 1]
I Trofeu Nra. Sra. de La Pietat (Ulldecona) Júnior 250cc 1r
II Premio de Velocidad Ciudad de Cartagena Júnior 250cc 3r
XVI Trofeo Internacional Ntra. Sra. de la Merced (Xerès) Júnior 250cc 2n
I Premi Internacional Banco Condal, Montjuïc Júnior 250cc 1r
XXII Premio Internacional, Nra. Sra. del Pilar (Saragossa) Júnior 250cc 3r
1974 XXX Premio Internacional de Madrid 250cc 4t (1a monocilíndrica)
XVI Trofeo de Corpus (Cartagena) 250cc 3r
II Trofeu de Velocitat del Maresme (Mataró) 250cc 2n
Trofeu de Sant Magí (Tarragona) 250cc 1r
II Trofeu de Velocitat de Martorelles 750cc 1r
XVIII Premio Internacional Nra. Sra. de la Merced (Xerès) 250cc 5è (1a monocilíndrica)
750cc 2n (1a 4T)
XXIII Premio Internacional Fiestas del Pilar (Saragossa) ? 3r
1975 Trofeo Ciudad de La Línea (Cádiz) 750cc 2n
Circuito Alcarreño (Guadalajara) 250cc 3r
Trofeo San Froilán de Velocidad (Lugo) 750cc 3r
Xerès 250cc 2n
750cc 3r
1976 La Línea (Cadis) 250cc 3r
Circuito Alcarreño (Guadalajara) 250cc 2n
750cc -
1977 - - -
1979 - - -
1980 XI Trofeo de Otoño (Jarama) ? 2n
Superprestigio Solo Moto (Calafat) ? 3r català a la 1a mànega
1981 VI Trofeu Badia dels Tarongers (Cullera) ? 2n
  1. ↑ + Volta ràpida

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Historia gráfica y deportiva de Josep Mª Mallol i Guerra» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-07-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alguersuari, Jaume «Entrevista. Mallol y Tejedo, Campeones de España Resistencia Sup. a 500» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 202, 04-08-1979, p. 30-32.
  3. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 242, 249. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. ↑ «Les 24 hores motociclistes de Montjuïc». pmbarcelona.com. Penya Motorista Barcelona. [Consulta: 20 abril 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo I Los inicios deportivos y la etapa Junior» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-07-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  6. ↑ «Algunas personas que he visto esta mañana» (en castellà). portalmotos.com, 02-05-2011. [Consulta: 20 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo IX desde 1983 hasta la actualidad, donde la moto todavía es muy importante» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-11-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  8. ↑ «RallyClassics en el Circuit de Catalunya con motos clásicas, teloneras de las 24 Horas.» (en castellà). bitacora.kcslot.com, 28-06-2011. [Consulta: 20 abril 2013].
  9. ↑ «Éxito de la sexta Ruta de las 30 Paellas» (en castellà). solomoto.es. SOLO MOTO, 01-06-2012. [Consulta: 20 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo II 1974 a 1976 - De los inicios de senior hasta el primer podio de resistencia en Montjuïc» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-07-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  11. ↑ Falloon, Ian. «The 750 GP and Imola». A: The Book of Ducati 750SS: 'Round Case' 1974 (en anglès). Dorchester: Veloce, 2010, p. 26. ISBN 9781845842024 1845842022. 
  12. ↑ Torredemer, Paco (Director); Baturone, Geni «Nieto, Palomo, Grau, Samaranch y Mallol ante un tema para debate.» (en castellà). Fórmula. Editorial Fórmula [Barcelona], núm. 110, 01-02-1975.
  13. ↑ Rubio, E. «José María Mallol» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 662, 06-06-1980, p. 19-21.
  14. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo III 1977 a 1979, la consolidación en la resistencia» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-07-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  15. ↑ Domínguez, Carlos «Mallol, Gil y Cardús, los velocistas» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 647, 23-02-1980, p. 64-65.
  16. ↑ Hernández, Enrique (Director) «Campeonato de España de velocidad 250cc» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 686, 10-1980.
  17. ↑ 17,0 17,1 Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo IV 1980, De cuando una carrera, vale por toda una carrera» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-08-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  18. ↑ «Ducati Multistrada S Granturismo» (en castellà). motos.coches.net, 25-06-2013. [Consulta: 20 abril 2013].
  19. ↑ Falloon, Ian. «Racing during 1980». A: The Ducati 860, 900 and Mille Bible: All Models 1975 to 1986 (en anglès). Dorchester: Veloce, 2008, p. 93. ISBN 9781845841218 1845841212. 
  20. ↑ Boet, Claudi; Roig, Santi «24 Horas de Montjuïc. Ducati, Mallol y Tejedo ¡Hicieron el milagro!» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 246, 11-07-1980, p. 35-38.
  21. ↑ 21,0 21,1 Alguersuari, Jaume «Coloquio con los hombres de Montjuïc» (en castellà). SOLO MOTO. Solo Moto [Barcelona], núm. 247, 18-07-1980, p. 12-15.
  22. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo V Portfolio de prensa de las 24H de Montjuïc de 1980 1ª Parte» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-08-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  23. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo VI Portfolio de prensa de las 24H de Montjuïc de 1980 2ª parte» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-08-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  24. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo VII Portfolio de prensa de las 24H de Montjuïc 3ª parte» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-08-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  25. ↑ Galindo, Josep Maria; Mallol, Josep Maria. «Capítulo VIII de 1981 a 1982 de cuando todo acaba (mas o menos bien)» (en castellà). malloliguerra.blogspot.fr, 01-10-2012. [Consulta: 20 abril 2013].
  26. ↑ Rubio, E. «Mallol y Tejedo: más difícil que nunca» (en castellà). Motociclismo. Edisport, SL [Madrid], núm. 718, 1981, p. 92-93.
  27. ↑ «Ofertas para Mallol» (en castellà). hemeroteca. El Mundo Deportivo, 28-07-1982. [Consulta: 20 abril 2013].
  • Bona part d'aquest article s'ha confeccionat prenent com a referència la informació continguda en els següents blog autobiogràfic i llibres:

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Maria Mallol i Guerra
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Mallol_i_Guerra&oldid=33158021»