Pujada a Montserrat

La Pujada a Montserrat, coneguda també com a Pujada en costa a Montserrat (en castellà, Carrera en cuesta a Montserrat), fou una pujada de muntanya que es disputà entre 1924 i 1980, de manera discontínua, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat, Bages. Organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) fins al 1950 i recuperada d'ençà de 1959 pel Biela Club Manresa,[1] la prova es disputava habitualment o bé al març o bé a l'abril, hi participaven motocicletes i automòbils i discorria per un tram d'entre set i vuit quilòmetres de la carretera que puja de Monistrol al monestir de Montserrat, la BP-1121.

BSicon RACE.svgPujada a Montserrat
Pujada a Montserrat 1950.jpg
Mapa del recorregut de la pujada de 1950, la darrera organitzada pel RMCC
CategoriaPujada de muntanya
LlocMontserrat, Catalunya Catalunya
Centre/SortidaMonistrol de Montserrat, Bages
Coordenades41° 36′ 33.9″ N, 1° 50′ 47.0″ E / 41.609417°N,1.846389°E / 41.609417; 1.846389Coord.: 41° 36′ 33.9″ N, 1° 50′ 47.0″ E / 41.609417°N,1.846389°E / 41.609417; 1.846389
Datamarç o abril
OrganitzadorRMCC (1924-50)
Biela Club Manresa (1959-80)
PuntuableCampionat d'Espanya de muntanya
Historial
1a Edició1924
Edició final1980
Total d'edicions32
1r guanyadorCAT M. Mateu (autocicles)
CAT Joaquim Vidal (motos)
Darrer guanyadorCAT Joan Fernández (cotxes)
CAT Quique de Juan (motos)
Rècord victòries (6)CAT Joan Fernández (cotxes)
CAT Ricard Fargas (motos)
Rècord volta ràpida3'50"33 (Joan Fernández, 1980)

Juntament amb curses semblants, com ara la Pujada a la Rabassada, la Pujada al Montseny o la Pujada a Sant Feliu de Codines, la de Montserrat fou una de les més emblemàtiques de les que se celebraven a Catalunya i esdevingué un punt de trobada obligat per als aficionats als esports de motor.[2][3] La de Montserrat tenia, a més, un gran poder de convocatòria entre els participants i sovint hi competien un centenar de pilots, entre motos i cotxes.[4]

CaracterístiquesModifica

RecorregutModifica

La cursa es disputava en un tram delimitat de la carretera que va de Monistrol al monestir de Montserrat, la BP-1121. Durant la primera etapa de la prova, quan l'organitzava el RMCC, el tram en qüestió feia 8 quilòmetres, amb la sortida al km 4,700 (prop d'on aquesta carretera enllaça amb la C-55 que va d'Abrera a Solsona, a tocar del Llobregat) i l'arribada al km 12,700,[5] uns 700 metres després de la confluència de la BP-1121 amb la carretera de Can Maçana (la BP-1103, que va del coll de Can Maçana al monestir).

D'ençà de 1959, quan el Biela Club Manresa recuperà l'organització de la pujada, el recorregut de la cursa s'escurçà en un quilòmetre i quedà en un total de 7, amb el tram de carretera delimitat pels punts quilomètrics 4,850 i 11,850. L'arribada quedà doncs uns 150 metres abans de la confluència amb la carretera de Can Maçana. Amb aquest segon recorregut, el desnivell total del trajecte era de 440 metres (es passava dels 180 metres sobre el nivell del mar de la sortida als 620 de l'arribada).

Tot seguit, es detalla la longitud total dels dos diferents recorreguts de la cursa al llarg dels anys, amb el rècord absolut marcat en cadascun d'ells:[5]

Època Sortida Arribada Longitud Rècord
1924 - 1950 km 4,700 km 12,700 8 km José María Yglesias (Fiat 1100), 1949, 7'13" 4/10 a 66,451 km/h
1959 - 1980 km 4,850 km 11,850 7 km Joan Fernández (Lola-BMW), 1980, 3'50"33

TraçatModifica

 
En primer terme, revolts de la carretera BP-1121, camí del monestir. Al fons, Monistrol de Montserrat.

Pel que fa al recorregut pròpiament dit, la pujada es caracteritzava per la seva considerable longitud i els nombrosos revolts que calia negociar, entre ells alguns de molt tècnics com ara per exemple la "paella" que hi ha abans d'arribar a la Font dels Monjos (entre els km 9 i 10), el revolt de la Colònia Puig (entre els km 10 i 11) o els dels voltants de la Font del Gat (entre els km 11 i 11,800).

Però el punt més difícil i característic del recorregut era el pas a nivell de l'antic cremallera de Montserrat, on la carretera feia un brusc canvi de rasant que, combinat amb la presència de les vies, provocava grans salts tant de les motos com dels cotxes participants. En aquell punt, situat entre els punts quilomètrics 6,600 i 6,700 de la carretera i conegut pels afeccionats com al "salt del cremallera", s'hi concentrava bona part del públic per a gaudir de l'espectacle. El 1971, però, la carretera fou asfaltada de nou i l'encreuament fou suavitzat, de manera que els salts desaparegueren (en contrapartida, això va provocar que les mitjanes de velocitat augmentessin considerablement).[5]

CategoriesModifica

La prova admetia inicialment tres tipus de vehicles (motocicletes, sidecars i autocicles), fins que el 1948 s'hi inclogueren els automòbils. Els autocicles hi van participar fins que aquesta mena de vehicles va desaparèixer en quedar desfasats (la darrera edició en què n'hi van córrer fou la de 1931). Cada tipus de vehicle estava dividit en diverses categories en funció de la seva cilindrada i preparació: velomotors, "Turisme", "Sport", "Carrera", etc. Més tard, en funció de l'evolució tècnica dels diferents vehicles, se n'hi anaren afegint i eliminant d'altres (escúters, cotxes carrossats, etc.)

Cal dir que el 1947, la cursa estigué destinada només a motocicletes i sidecars i els anys 1977 i 1979, només a automòbils (aquestes dues darreres edicions, a més, eren puntuables per al Campionat d'Espanya de muntanya).

HistòriaModifica

Entre els anys 1913 i 1922, el Reial Moto Club de Catalunya havia estat organitzant la Pujada als Brucs, cursa que fou en el seu moment la primera pujada de muntanya disputada a Catalunya. Anualment, però, el mal estat de la carretera per on discorria (l'actual autovia del Nord-est) havia complicat la seva celebració fins al punt que, passada l'edició de 1922, el RMCC decidí de cercar una nova ubicació per a l'esdeveniment. Un cop triat el nou emplaçament, la carretera de Monistrol al monestir de Montserrat, la pujada s'hi reprengué el 1924 amb el nom de Pujada a Montserrat.[5]

Les primeres edicions de la nova pujada del RMCC tingueren un marcat caràcter motociclista, per bé que hi participaven també autocicles. La cursa s'organitzà amb certa regularitat fins al 1931 i, un cop acabada la guerra civil espanyola, de 1947 a 1950. Després, el RMCC deixà d'organitzar-la definitivament i calgué esperar a 1959 perquè el Biela Club Manresa, entitat creada poc abans, la recuperés. D'ençà d'aleshores, la Pujada a Montserrat es disputà anualment fins al 1980, en aquesta segona etapa amb el recorregut lleugerament escurçat (passà dels 8 als 7 quilòmetres de longitud) i amb la presència dels automòbils ja consolidada.[5]

La Pujada a Montserrat es deixà d'organitzar després de l'edició de 1980 a causa -com d'habitud en aquests casos- dels problemes de tota mena que ocasionava el tancament de la carretera.

PalmarèsModifica

Font:[6]

S'assenyalen amb fons beix les edicions que varen ser només per a motocicletes i autocicles, amb fons rosa les que varen ser només per a motocicletes i amb fons de color préssec les que varen ser només per a cotxes.
S'assenyalen amb negreta els guanyadors absoluts de cada edició i amb fons groc els rècords absoluts en motocicletes i en automòbils
.
Edició[t 1] Any Data Motocicletes Automòbils
Nr BC Guanyador Moto Temps Km/h[t 2] Guanyador Cotxe Temps Km/h[t 2]
I - 1924 24 de febrer   Joaquim Vidal Indian 7'48" 4/5 ?   M. Mateu Salmson 1100[t 3] 9'08"08 52,479
II - 1925 22 de febrer   Ignasi Macaya Indian 1000 7'50"00 61,220   Ricard Balletbó Amilcar 1100[t 3] 8'47" 4/10 54,750
III - 1926 21 de març   Ignasi Macaya Indian 1000 7'57" 4/10 60,327   Josep Maria Planàs Austin 750[t 3] 8'47" 4/10 54,750
IV - 1928 30 de desembre   Sprinter Rudge 7'35" 63,300   Josep Maria Planàs Austin 750[t 3] 8'14" 58,300
V - 1930 30 de març   Fernando Aranda Rudge 500 6'42" 2/10 71,600   F. Castelló Austin 750[t 3] 9'51" 6/10 ?
VI - 1931 22 de març   Racer Norton 500 7'06" 6/10 67,542   Oscar Stahel Austin 750[t 3] 8'23" 8/10 57,233
VII - 1947 23 de març   Ernest Vidal BMW 500 6'36" 8/10 72,580 -
VIII - 1948 4 d'abril   Ernest Vidal BMW 500 6'22" 4/10 75,313   Miquel Soler Ford Sup. 1500 7'30" 64
IX - 1949 1 d'abril   Joan Buira BMW 500 6'44" 8/10 71,146   José María Yglesias Fiat 1100 7'13" 4/10 66,451
X - 1950 26 de març   Fernando Aranda Guzzi 350 6'46" 6/10 70,831   Francesc Godia ? 1100 7'21" 8/10 65,187
XI I 1959 5 d'abril   Simó Pou Derbi 350 5'49" 4/5 72,041   Àlex Soler Roig Pegaso Z-102 5'30"4 ?
XII II 1960 18 d'abril   Ricard Fargas Ducati 125 5'30"4 ?   Jaume Martínez Volkswagen Karman-Ghia 5'46"02 ?
XIII III 1961 2 de juliol   Josep Maria Busquets Montesa 125 5'42" ?   Vittorio Lepori Fiat Abarth 5'46"8 ?
XIV IV 1962 8 d'abril   Ricard Fargas Ducati 220 5'25"21 ?   Jaume Martínez Porsche 5'25"06 ?
XV V[7] 1963 31 de març   Ricard Fargas Ducati 250 5'28"63 ?   Jaume Piera Austin-Healey 5'35"82 ?
XVI VI[8] 1964 12 d'abril   Ricard Fargas Ducati 250 5'21"32 ?   Joan Fernández Porsche 904 GTS 5'20"39 ?
XVII VII 1965 7 de març   Sicari Carlos OSSA 175 5'29"16 ?   Fèlix Griera Alfa Romeo 6'13"77 ?
XVIII VIII 1966 20 de març   Ricard Fargas Ducati 350 5'18"13 ?   Joan Fernández Porsche 911 5'13"61 ?
XIX IX 1967 12 de març   Carles Giró OSSA 250 5'20"05 ?   Àlex Soler Roig Porsche Carrera 6 4'58"2 ?
XX X 1968 24 de març   Robert Blanch Montesa 250 5'10"73 ?   José de la Peña Porsche Carrera 6 4'50"16 ?
XXI XI 1969 23 de març   Ricard Fargas Ducati 250 5'06"35 82,258   Joan Fernández Porsche 911 R 4'48"71 ?
XXII XII[9] 1970 15 de març   Eduard Carol Montesa 250 5'40"33 ?   Jorge de Bagration Porsche 908 4'20"22 ?
XXIII XIII 1971 28 de març   Carles Giró OSSA 250 5'04"34 94,631   Jorge de Bagration Porsche 908 3'59"81 ?
XXIV XIV 1972 12 de març   Carles Giró OSSA 500 5'01"30 ?   Juan Kutz Porsche 908 4'15"24 ?
XXV XV 1973 1 d'abril   Ton Marsinyach Bultaco 250 4'53"45 ?   Geni Baturone Brabham BT38 F2 4'06"51 ?
XXVI XVI[10] 1974 31 de març   Josep Maria Mallol Montesa 250 4'50"5 ?   Geni Baturone Brabham F2 4'07"0 ?
XXVII XVII 1975 16 de març   Josep Maria Mallol Ducati 750 4'47"64 ?   Geni Baturone Brabham BT40 F2 4'00"92 ?
XXVIII XVIII 1976 4 d'abril   Josep Coronilla OSSA 250 ? ?   Geni Baturone Brabham BT40 F2 4'07"22 101,933
XXIX XIX 1977 27 de març -   Joan Fernández Lola-BMW 3'55"65 106,938
XXX XX 1978 12 de març   Mingo Parés Bultaco 250 4'44"41 ?   Jaime Lazcano Osella PA5-BMW ? ?
XXXI XXI 1979 1 d'abril -   Joan Fernández Lola-BMW ? ?
XXXII XXII[11] 1980 16 de març   Quique de Juan Yamaha 4'34"65 ?   Joan Fernández Lola T296-BMW 3'50"33 ?
Notes
  1. Atès que el Biela Club Manresa decidí reiniciar la numeració de les edicions de la cursa en recuperar-la el 1959, s'indiquen dos ordinals d'edició: el correlatiu (Nr) i el propi del Biela Club Manresa (BC).
  2. 2,0 2,1 Velocitat mitjana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Autocicle.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Muntanya - Esport». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. Merlos, Josep Lluís. «L'espectacle i el risc de les ‘pujades en costa'». ara.cat. Ara, 15-11-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
  3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Carreras en cuesta». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 168-170. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. «Las cronometradas» (en castellà). alguersuari.com. Blog de José María Alguersuari, 05-03-2009. [Consulta: 26 desembre 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Del Arco 1990: «Muntanya amunt. Rabassada, Montserrat, Montseny» p. 128-129
  6. Del Arco 1990: «Apèndix 2. Resultats 1908-1989» p. 296-307
  7. «Ricardo Fargas, con Ducati» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 01-04-1963. [Consulta: 20 gener 2016].
  8. «Juan Fernández, sobre Porsche» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 13-04-1964. [Consulta: 20 gener 2016].
  9. «XII Cuesta a Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 16-03-1970. [Consulta: 20 gener 2016].
  10. «Carrera en cuesta a Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 01-04-1974. [Consulta: 20 gener 2016].
  11. «Fernández ganó en Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 17-03-1980. [Consulta: 20 gener 2016].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica