Joan Fernández i Garcia

Pilot d'automobilisme català

Joan Fernández i Garcia, conegut com a Juan Fernández[1] (Sabadell, Vallès Occidental, 13 de desembre de 193022 de juny de 2020)[2] fou un empresari tèxtil i pilot d'automobilisme català que destacà durant dècades en tota mena d'especialitats automobilístiques. Els seus principals èxits arribaren a la muntanya, on guanyà 17 títols de campió de Catalunya, 10 d'Espanya[a] i dos d'Europa (1973, 1974). Aconseguí aquests títols majoritàriament amb cotxes de les marques Porsche, Lola i Osella, sense haver estar mai enquadrat, però, en cap equip oficial (com a molt, aconseguia finançar la compra dels seus cotxes de competició gràcies al suport dels seus patrocinadors).[1]

Infotaula de personaJuan Fernández
Biografia
Naixement(es) Juan Fernández García Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióPilot d'automobilisme i empresari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –  1990 Modifica el valor a Wikidata
Esportautomobilisme Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
- Porsche, Lola, Osella (Escuderia Montjuïc-Tergal, Danone)
Palmarès
Hoquei sobre patins:
1 Campionat d'Espanya
Automobilisme:
29 Campionats de muntanya, 7 de ral·lis i 5 de velocitat
Participà en
24 Hores de Le Mans Modifica el valor a Wikidata
Premis
"Volant Porsche"
Medalla de la D.N.E.F.D. (1975)
Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat (1982)
FHEC (1991)

Membre fundador de l'Escuderia Montjuïc (1968), des de la qual promocionà joves pilots com Fermí Vélez, Fernández deixà definitivament la competició a 59 anys. Al llarg de la seva vida rebé, entre altres reconeixements, el "Volant Porsche" i les medalles de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (1975), Mèrit Esportiu de la Generalitat de Catalunya (1982)[4] i Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1991).[5]

El seu germà Josep Maria també destacà en competicions d'automobilisme durant la dècada de 1970.

Trajectòria esportivaModifica

De jove, practicà l'hoquei sobre patins (arribà a guanyar un campionat d'Espanya a 14 anys)[6] i l'esquí. Arran de la seva amistat amb Paco Bultó, s'inicià en el motociclisme el 1949.[7] Amb l'equip Montesa, juntament amb Ernest Millet "Foca" i Josep Sol, guanyà el V Ral·li Trofeu Motociclista de Mònaco el 1954.[1] Aquell mateix any començà a córrer en cotxe i debutà com a copilot del seu amic Salvador Fàbregas al II Ral·li Internacional dels Pirineus, el qual guanyaren amb un Alfa Romeo. Després de fer també de copilot d'Antoni Farràs, la seva primera participació com a pilot fou el 1957 al III Trofeu Montjuïc, amb un SEAT 1400A.[7]

El setembre de 1961 disputà per primer cop la Pujada a Sant Feliu de Codines,[7] cursa que va guanyar amb un nou rècord dos anys després, el 1963.[1] D'ençà d'aleshores prioritzà aquesta modalitat i anà abandonant progressivament les altres (el darrer ral·li que disputà fou el Critèrium Montseny-Guilleries de 1975). La seva especialització en pujades li reportà un gran nombre de triomfs en aquesta modalitat, any rere any (a tall d'exemple, en guanyà 12 el 1977, 14 els anys 1979 i 1981, 17 el 1982 i 12 el 1983).

Palmarès en automobilismeModifica

Al llarg de la seva dilatada trajectòria dins l'esport de l'automobilisme, Joan Fernández aconseguí nombrosos èxits. Aquest n'és un resum per modalitat:[b]

MuntanyaModifica

Ral·lisModifica

CircuitModifica

VelocitatModifica

ResistènciaModifica

A banda, disputà 11 proves del Mundial Sport i 7 edicions de les 24 Hores de Le Mans

Resum estadísticModifica

  • 39 anys en actiu
  • 30 models de cotxe diferents pilotats
  • 385 curses disputades
  • 211 victòries:
    • 175 de muntanya
    • 25 ral·lis
    • 11 de circuit

CitacióModifica

« El millor pilot espanyol és en Juan Fernández, perquè l'he vist guanyar curses en prototipus, sport i turismes, ral·lis, circuits, pujades i és per això que penso que és el millor. »
Jacky Ickx, entrevistat en una publicació especialitzada durant la dècada de 1970.[6]

NotesModifica

  1. Tot i que algunes referències li comptabilitzen un total de 12 campionats d'Espanya de muntanya, segons el Web de la RFEDA[3] i l'obra Història de l'automobilisme a Catalunya del RACC[1] en foren en realitat 10.
  2. En funció de la font consultada s'han trobat diverses versions del seu currículum esportiu, sovint contradictòries. Les dades aquí reflectides són les que consten a l'article de la Gran Enciclopèdia Catalana,[5] ampliades amb les del capítol «Juan Fernández, el rei de la muntanya» de l'obra Història de l'automobilisme a Catalunya.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «Juan Fernández, el rei de la muntanya». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 246-247. ISBN 84-320-6249-9. 
  2. Camps, Manel. «Mor Joan Fernández, llegenda de l’automobilisme». diaridesabadell.com. Diari de Sabadell, 22-06-2020. [Consulta: 23 juny 2020].
  3. «Histórico de Clasificaciones» (en castellà). rfeda.es. RFEDA. [Consulta: 8 setembre 2016].
  4. Vilanova 2014: «Homenaje a Juan Fernández en Sant Feliu de Codines» p. 173
  5. 5,0 5,1 GEC: «Joan Fernández Garcia»
  6. 6,0 6,1 Ortega, Alfonso. «Juan Fernández. El piloto español más completo» (PDF) (en castellà). motorclubsabadell.com. Clásicos exclusivos, 2009. [Consulta: 9 febrer 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 Vilanova 2014: «Primera participación de Juan Fernández» p. 33
  8. Vilanova 2014: «Palmarés de La "Pujada"» p. 223

BibliografiaModifica

  • «Joan Fernández Garcia». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 9 febrer 2016].
  • Vilanova, Oriol; Cassart, Josep. La Pujada. 59/89. 30 años de la carrera en cuesta de Sant Feliu de Codines (en castellà). Caldes de Montbui: GT Cult, setembre 2014. ISBN 9788461716227. 

Enllaços externsModifica