Josep Tharrats i Vilà
Josep Tharrats i Vilà (Girona, 30 de maig de 1886 - Barcelona, 7 de desembre de 1975) fou un industrial i poeta català.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 maig 1886 Girona |
Mort | 7 desembre 1975 (89 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta |
Obra | |
Localització dels arxius |
Com a empresari regentà una empresa de fabricació i exportació de mosaics ceràmics i paviments d'art amb seus a Girona, Barcelona i Besiers. Com a poeta va escriure una infinitat de sonets. En va deixar cinc mil d'inèdits, molts d'ells dedicats a glossar monuments i paisatges gironins i va publicar vint llibres de poemes.[2]
La seva obra es caracteritza pel formalisme rigorós i un contingut intel·lectual, intimista, paisatgístic o religiós. Té influències del parnassianisme i de l'obra del poeta italià Gabriele D'Annunzio, que va ser una font permanent d'inspiració per Tharrats, especialment en la seva joventut, i en va traduir algunes obres.
Va ser un gran animador de la vida literària i artística de Girona els tres primers decennis del segle xx. Home adinerat, es va permetre portar a Girona músics com ara Granados, Garreta i Casals. Va fundar i dirigir la revista Cultura i va ser director del mensual Armonia i dels fulls satírics Flirt i Les Voltes.[3]
Obres
modificaPoesia
modifica- Les ofrenes espirituals (1924)
- Tàlem (1934)
- Crist (1936)
- Ars musica (1946)
- Hores mediterrànies (1948)
- La glòria de Bach (1950)
- Pau Casals (1951)
- L'art de Wagner (1955)
(entre d'altres)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[4]
- L'Amor che muove il Sole e l'altre stelle. IV Sonets (1917)
- El sentit bíblic en la Natura (1927)
- Paternal (1927)
- La Pasqua en la basílica (1930)
- Els èxtasis (1932)
- La glòria (1933)
- Les revelacions (1933)
- Amor creador (1933)
- La humil corona (1934)
- Urna pentagonal (1934)
- Tàlem (1934)
Prosa
modificaReferències
modifica- ↑ Art i cultura als segles XIX i XX. Museu d'Història de la Ciutat de Girona, p. 14.
- ↑ 2,0 2,1 «Josep Tharrats i Vilà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Punt - Notícia: Josep Tharrats Vila-91622. 22/10/09
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Enllaços externs
modifica- GEIS, Camil. "Los que encontré en el camino. Josep Tharrats i Vila. 1973". Revista de Girona. Any: 1975 Núm. 73 pàgs. 69-71 PDF
- ARAGÓ I MASÓ, Narcís-Jordi. "Josep Tharrats, fabricant de sonets". Revista de Girona. Any: 1986 Núm. 116 pàgs. 7-8 PDF
- CAMPS, Assumpta. "El dannunzianisme de Josep Tharrats". Revista de Girona. Any: 1995 Núm. 171 pàgs. 56-59 PDF
- Accés als números de la revista Cultura a ARCA (Biblioteca de Catalunya)