Joxe Azurmendi

escriptor en èuscar, filòsof, assagista i poeta.

Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 1941) és un escriptor en èuscar i filòsof basc. Ha publicat nombrosos articles i llibres d'assaig i poesia sobre ètica, política, filosofia del llenguatge, tecnologia, literatura basca i filosofia.

Infotaula de personaJoxe Azurmendi

Joxe Azurmendi (2006) (2006) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(eu) Joxe Azurmendi Otaegi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Zegama (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc
Universitat de Münster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i poesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sant Sebastià
Colònia
País Basc Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, poeta, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
PeríodeÈpoca contemporània
OcupadorUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enModernitat, Il·lustració, Romanticisme, Filosofia social, Filosofia política, Antropologia filosòfica, Filosofia del llenguatge, Nacionalisme, ètica, Literatura basca
IdeaL'estat com a església secular
MovimentFilosofia continental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPako Sudupe Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoxemari Azurmendi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

És membre de Jakin i director de Jakin irakurgaiak, editorial que sota la seva adreça ha publicat més de 40 llibres fins avui. Així mateix, ha col·laborat en la traducció a l'euskara d'obres filosòfiques en l'editorial Klasikoak.[1] Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Actualment és catedràtic de Filosofia Moderna i professor a la Universitat del País Basc. En 2010 va ser nomenat acadèmic d'honor per Euskaltzaindia. En definitiva, en opinió de molts, Joxe Azurmendi és un dels pensadors més prolífics i erudits del País Basc.[2][3]

La seva obra més coneguda és Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel·lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un procés de romanització i que la llengua basca pràcticament no s'escriu. El va escriure el llibre com a reacció a un text de Claudio Sánchez-Albornoz que resa així: "Els bascos són els últims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilització que qualsevol altre poble ... Són persones rudes, senzilles, que a més es creuen fills de Déu i hereus de la seva glòria. I no són més que uns espanyols sense romanitzar ".[4] En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els tòpics sobre els bascos de certs intel·lectuals espanyols.

Pensament modifica

La seva obra sorgeix i es desenvolupa en una època de crisi, sigui aquesta cultural, política o de valors. Crisi que entén com a possibilitat per a noves oportunitats i no com una cosa negativa. És per això que tot el seu pensament gira al voltant de la defensa de la llibertat en tots els àmbits, però sobretot en la consciència i en el pensament. Conseqüentment, lluny de voler fugir d'aquesta crisi, tracta de meditar en la seva obra la manera de viure en aquesta situació. Per a això adopta una perspectiva relativista i lluita contra els últims vestigis del dogmatisme al que tendeix una societat en crisi. Es mostra crític amb l'estat modern al qual acusa de ser la nova església que controla les consciències.[5][6]

És important la seva aportació en el qüestionament de les lectures canòniques que s'han construït sobre diferents temes. Especialment destacable és la interpretació que fa sobre la il·lustració alemanya. En aquest context desmunta l'aparent oposició entre la il·lustració francesa i el romanticisme alemany, i crea una nova perspectiva per pensar els diferents aspectes que es deriven d'aquesta oposició.[7] D'aquesta manera, en contra d'alguns intel·lectuals espanyols i francesos com Alain Finkielkraut,[8] defensa que el nacionalisme sorgeix a França (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Ernest Renan) i que posteriorment serà reinterpretat pels il·lustrats i romàntics alemanys. Qüestiona la manera en què se'ls atribueix un nacionalisme metafísic a autors com Goethe, Schiller, Herder o Humboldt. En aquest camp, l'oposició entre nacionalisme cívic i nacionalisme ètnic és desconstruïda.[9] Per tant, Azurmendi critica la base essencialista del nacionalisme espanyol[10] i el nacionalisme francès[11] que opera sota aquests estats nacionals.

Es considera influenciat pels autors bascos de la postguerra.[12] De la mateixa manera ha dedicat una part important de la seva obra en la recuperació i reinterpretació de pensadors bascos, com Unamuno,[13][14] despullant-los de diferents tòpics.

Obres modifica

A la base de dades Inguma[15] de la comunitat científica basca apareixen més de 180 escrits seus.

Assaig modifica

  • Hizkuntza, etnia eta marxismoa (Llenguatge, ètnia i marxisme) (1971, Euskal Elkargoa)
  • Kolakowski (Kołakowski) (1972, EFA): Joseba Arregirekin elkarlanean burututako lana
  • Kultura proletarioaz (Sobre la cultura proletària) (1973, Jakin EFA)
  • Iraultza sobietarra eta literatura (La revolució soviètica i la literatura) (1975, Gero Mensajero)
  • Gizona Abere hutsa da (L'home és pur animal) (1975, EFA)
  • Zer dugu Orixeren kontra? (Què tenim contra Orixe?) (1976, EFA Jakin)
  • Zer dugu Orixeren alde? (Què tenim a favor de Orixe?) (1977, EFA Jakin)
  • Artea eta gizartea (L'art i la societat) (1978, Haranburu)
  • Errealismo sozialistaz (Sobre el realisme socialista) (1978, Haranburu)
  • Mirande eta kristautasuna (Mirande i el cristianisme) (1978, GAK)
  • Arana Goiriren pentsamendu politikoa (El pensament polític d'Arana Goiri)(1979, Hordago Lur)
  • Nazionalismo Internazionalismo Euskadin (Nacionalisme internacionalisme al País Basc) (1979, Hordago Lur)
  • PSOE eta euskal abertzaletasuna (1894-1934) (El PSOE i el nacionalisme basc (1894-1934)) (1979, Hordago Lur)
  • El hombre cooperativo. Pensamiento de Arizmendiarrieta (L'home cooperatiu. Pensament de Arizmendiarrieta) (1984, Lan Kide Aurrezkia)
  • Filosofía personalista y cooperación. Filosofía de Arizmendiarrieta (Filosofia personalista i cooperació. Filosofia de Arizmendiarrieta) (1984, EHU)
  • Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, Miranderen pentsamenduan (Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, en el pensament de Mirande)(1989, Susa)
  • Miranderen pentsamendua (El pensament de Mirande) (1989, Susa)
  • Gizaberearen bakeak eta gerrak (Les paus i les guerres de l'animal humà) (1991, Elkar)
  • Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) (1992, Elkar)
  • Karlos Santamaria. Ideiak eta ekintzak (Karlos Santamaria. Idees i accions) (1994, Gipuzkoako diputazioa (sense publicar))
  • La idea cooperativa: del servicio a la comunidad a su nueva creación (La idea cooperativa: del servei a la comunitat a la seva nova creació) (1996, Gizabidea Fundazioa)
  • Demokratak eta biolentoak (Els demòcrates i els violents) (1997, Elkar)
  • Teknikaren meditazioa (Meditació sobre la tècnica) (1998, Kutxa Fundazioa)
  • Oraingo gazte eroak (Els joves bojos d'ara) (1998, Enbolike)
  • El hecho catalán. El hecho portugués (El fet català. El fet portuguès) (1999, Hiru)
  • Euskal Herria krisian (El País Basc en crisi) (1999, Elkar)
  • La violencia y la búsqueda de nuevos valores (La violència i la recerca de nous valors) (2001, Hiru)
  • La presencia de Nietzsche en los pensadores vascos Ramiro de Maeztu y Jon Mirande (La presència de Nietzsche en els pensadors bascos Ramiro de Maeztu i Jon Mirande) (2002, Euskalerriaren Adiskideen Elkartea)
  • Etienne Salaberry. Bere pentsamenduaz (1903-2003) (Etienne Salaberry. Sobre el seu pensament (1903-2003)) (2003, Egan)
  • Espainiaren arimaz (Sobre l'ànima d'Espanya) (2006, Elkar)
  • Volksgeist. Herri gogoa (Volksgeist. Caràcter nacional) (2007, Elkar)
  • Humboldt. Hizkuntza eta pentsamendua (Humboldt. Llenguatge i pensament) (2007, UEU)
  • Azken egunak Gandiagarekin (Els últims dies amb Gandiaga) (2009, Elkar)
  • Bakea gudan (Pau en la guerra) (2012, Txalaparta)
  • Barkamena, kondena, tortura (Perdó, condemna, tortura) (2012, Elkar)
  • Karlos Santamariaren pentsamendua (El pensament de Karlos Santamaria) (2013, Jakin/EHU)[16]
  • Historia, arraza, nazioa (Història, raça, nació)(2014, Elkar)[17]
  • Gizabere kooperatiboaz (Sobre l'animal humà cooperatiu) (2016, Jakin)
  • Hizkuntza, Nazioa, Estatua (Llenguatge, Nació, Estat) (2017, Elkar)
  • Beltzak, juduak eta beste euskaldun batzuk (Negres, jueus i altres bascos) (2018, Elkar)
  • Pentsamenduaren historia Euskal Herrian (Història del pensament al País Basc) (2020, Jakin)
  • Europa bezain zaharra (Tan antic com Europa) (2023, Jakin)

Poesia modifica

  • Hitz berdeak (paraules verdes) (1971, EFA)
  • XX. mendeko poesia kaierak: Joxe Azurmendi (quaderns de poesia del segle XX: Joxe Azurmendi) (2000, Susa). Edició de Koldo Izagirre.

Articles en revistes modifica

  • Articles en la revista Jakin[18]
  • Articles en la revista Anaitasuna[19]
  • Articles en la revista RIEV[20]

Premis i reconeixement modifica

Referències modifica

  1. Clàssics traduïts a l'euskara (Universitat del País Basc)
  2. Altzibar, Xabier. "The Essay in Basque" in Mari Jose Olaziregi (ed.), Basque Literary History, Reno: Center for Basque Studies/University of Nevada, 2012
  3. Iturriotz, Ander (2010). "Zergatik Azurmendi?", Hegats, 45: 9-15.
  4. Azurmendi, J.: Espainolak eta euskaldunak, Donostia, Elkar, 1992. p. 17
  5. Olariaga, A.: "Joxe Azurmendi. Askatasunaren pentsalaria" in Alaitz Aizpuru (koor.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012
  6. Azurmendi,J.: Barkamena, kondena, tortura, Donostia, Elkar, 2012
  7. Azurmendi,J.: Volksgeist. Herri gogoa, Donostia, Elkar, 2008. p.129
  8. Azurmendi,J.: Euskal Herria krisian, Donostia, Elkar, 1999. p.119
  9. Azurmendi,J.: Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014. p.27
  10. Azurmendi,J.: Espainiaren arimaz, Donostia, Elkar, 2006
  11. Azurmendi,J.: Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014
  12. Azurmendi,J.: "Kierkegaard-en 'egunkari ezkutua'", in J.L. Ormaetxea, Txillardegi lagun giroan, Bilbo, UEU, 2000
  13. Azurmendi,J.: "Unamunoren atarian" in Alaitz Aizpuru, Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012. p.29
  14. Azurmendi,J.: Bakea Gudan. Unamuno, historia eta karlismoa, Tafalla, Txalaparta, 2012
  15. «Joxe Azurmendi». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 1r novembre 2013].
  16. El pensament de Karlos Santamaria.
  17. Ressenya del llibre a la pàgina web de espai fàbrica
  18. Jakingunea.
  19. Anaitasuna en la pàgina web de Euskaltzaindia.
  20. RIEV 48 Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine.
  21. Anaitasuna,328.
  22. «pàgina web de UEU». Arxivat de l'original el 2014-03-26. [Consulta: 26 març 2014].
  23. pàgina web de Govern basc.
  24. pàgina web de Eusko Ikaskuntza.
  25. pàgina web de Euskal Editoreen Elkartea Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  26. «pàgina web de Gipuzkoako Foru Aldundia». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 23 novembre 2014].
  27. «pàgina web de Govern basc.». Arxivat de l'original el 2015-11-23. [Consulta: 9 octubre 2015].
  28. Jakin. 237 (2020) ISSN O211/495X

Bibliografia modifica

  • Aizpuru, A. (coord.) 2012: Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU. ISBN 978-84-8438-435-9
  • Aizpuru, A. 2013: Suak erreko ez balu (I), hAUSnART, 3:102-121.
  • Altzibar, X. 2011: "XX. mendeko euskal literatura: saiakera" in Mari Jose Olaziregi, Euskal literaturaren historia, Donostia, EIZEI. ISBN 978-84-615-0546-3. Edició en anglès: Olaziregi, Mari Jose (2012). Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies/University of Nevada ISBN 978-1-935709-19-0 (pbk.)
  • Arrieta, A. 2013: "Eranskina: Joxe Azurmendiren Azken egunak Gandiagarekin" in Arimak eta balioak, Donostia: Jakin. ISBN 978-84-95234-48-3
  • del Olmo, K. 2013: "Joxe Azurmendi: Espainolak eta euskaldunak (1992)" in Egungo euskal saiakeraren historia, Bilbo: EHU. ISBN 978-84-9860-829-8
  • Eizagirre, X.; Zabaleta, I. (2021): Pentsamendu bat gure munduari. Joxe Azurmendi Kongresua, Andoain, Jakin. ISBN 978-84-949759-2-9
  • Olariaga, A. 2019: Erlatibismoaren egiak, Bilbo, UEU. ISBN 978-84-8438-691-9
  • Hegats. Literatur aldizkaria. nº 45 (2010). ISSN 1130-2445
  • Jakin. nº 237 (2020) ISSN O211/495X
  • Sudupe, P. 2011: 50eko Hamarkadako Euskal Literatura II, Donostia, Utriusque Vasconiae ISBN 978-84-938329-5-7

Enllaços externs modifica