Joan d'Àvila
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Joan d'Àvila (Almodóvar del Campo, 6 de gener de 1500 - Montilla, 10 de maig de 1569) va ser un prevere espanyol, gran predicador i escriptor místic, canonitzat per Pau VI el 1970. És conegut com a "Apòstol d'Andalusia" i n'és el sant patró.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Juan de Ávila Gijón 6 gener 1499 Almodóvar del Campo |
| Mort | 10 maig 1569 (70 anys) Montilla |
| Sepultura | església de l'Encarnació de Montilla |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca Universidad Complutense de Madrid Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, sacerdot, sacerdot catòlic, Doctor de l'Església |
| confessor; Doctor de l'Església (2012) | |
| Celebració | Església catòlica Romana, Església anglicana, esglésies luteranes |
| Beatificació | 12 de novembre de 1893 , Roma nomenat per Lleó XIII (venerable des de 1795, per Climent XIII) |
| Canonització | 31 de maig de 1970 , Roma nomenat per Pau VI |
| Pelegrinatge | Montilla: sepulcre i casa |
| Festivitat | 10 de maig |
| Iconografia | hàbit de sacerdot, amb la mà sobre el pit, amb un crucifix a la mà, o pregant davant d'un |
| Patró de | Andalusia; sacerdots (clergat secular) espanyols |
 | |
Biografia
modificaNat d'una família castellana acomodada, va estudiar dret a Salamanca, d'on passà a la Universitat d'Alcalá de Henares, on es va doctorar en teologia i filosofia. Va quedar orfe i es va ordenar sacerdot el 1525: llavors va celebrar la seva primera missa a l'església on hi havia enterrats els seus pares i va repartir-ne l'herència entre els pobres.
El 1527 va pensar de partir cap a Mèxic com a missioner, però el seu zel i la seva capacitat oratòria van fer que el bisbe de Sevilla li encarregués d'organitzar missions populars arreu d'Andalusia per tal de reviure-hi la fe. La seva fama com a predicador va fer-lo conegut entre tota mena de gent; hom va encarregar-li el sermó funeral per l'emperadriu Elisabet de Portugal, esposa de Carles V, el 17 de maig de 1538, sermó que va influir decisivament en la conversió i la vida del futur Sant Francesc de Borja.
Amic de Sant Ignasi de Loiola, afavorí l'establiment dels jesuïtes a Espanya, donà suport a la reforma dels carmelites per Santa Teresa de Jesús i a Sant Joan de Déu per la fundació de l'Orde Hospitalari.
És autor de nombroses obres devocionals i místiques, com l'Epistolario espiritual para todos los estados i Audi, filia, et vide, que gaudiren d'un extraordinari èxit a la segona meitat del segle xvi, essent traduïdes i difoses per tot Europa, a més de ser obres clàssiques de la literatura en castellà del Segle d'Or.
Culte
modificaEl culte s'aprovà sota el papat de Climent XIII, essent proclamat Venerable el 8 de febrer de 1759. El papa Lleó XIII el beatificà el 4 d'abril de 1894 i, el 31 de maig de 1970, va ser canonitzat per Pau VI.[1] Se'n commemora la festivitat l'aniversari de la mort, el 10 de maig.
El 20 d'agost de 2011, durant la XXVI Jornada Mundial de la Joventut a Madrid, el papa Benet XVI anuncià que en un futur pròxim seria proclamat Doctor de l'Església; la proclamació va tenir lloc a Roma el 7 d'octubre de 2012.
Referències
modifica- ↑ Canonización del beato maestro Juan de Ávila : patrono del clero secular española : Roma, 31 de mayo de 1970 : cantos del pueblo (en castellà). Roma: Ars Nova, 1970.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan d'Àvila |