Jules Barbey d'Aurevilly
Jules Amédée Barbey d'Aurevilly (Saint-Sauveur-le-Vicomte, 2 de novembre de 1808 – París, 23 d'abril de 1889) va ser un escriptor i periodista francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1808 Saint-Sauveur-le-Vicomte (França) |
| Mort | 23 abril 1889 (80 anys) París |
| Sepultura | Saint-Sauveur-le-Vicomte |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Collège Stanislas Universitat de Caen |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Moviment | Literatura realista, romantisme frénétique (fr)  , sobrenatural i dandi |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Léon Barbey d'Aurevilly |
| Parents | Edelestand du Méril (cosí germà) |
Signatura  | |
     | |
BiografiaModifica
Va nàixer en el si d'una família monàrquica normanda, l'ascensió social del qual es va veure truncada per la Revolució Francesa, i va créixer en un ambient immers en la nostàlgia per l'entorn realista i jansenista. Va estudiar en el collège Stanislas de París, i posteriorment Dret en la Universitat de Caen. L'any 1883 va tornar a París, on treballà com a periodista.
És considerat membre del romanticisme tardà. Després d'una primera època en què va barrejar catolicisme, dandisme (era llegendària la seua indumentària) i inclús satanisme, es va reconvertir al catolicisme més ultramontà i va fundar la Societat catòlica.
Va escriure relats i va col·laborar com a crític literari en el periòdic Constitutionnel l'any 1845. Des d'aquest mitjà va defensar Balzac i Baudelaire l'any 1857, atacant no obstant Els miserables de Victor Hugo l'any 1862. El 1871, es va allistar a la Guàrdia Nacional.
La seua obra més coneguda és Les diaboliques (Les diabòliques) (1874), una col·lecció de sis relats, històries de passions i crims, on les dones tenen un paper central. Altres obres són: L'encisada (L'Ensorcelée) (1854) i Un capellà casat (1865). Va escriure uns 1.300 articles sobre temes literaris, reunits en Les obres i els homes del segle XIX, caracteritzats per la seua agudesa i brillantor, així com per la gran capacitat per a sorprendre.
Va ser conegut com el "Conestable de les lletres franceses".
El seu poema Le Cid Campeador va servir d'inspiració per a Cosas del Cid, de Rubén Darío.
BibliografiaModifica
- Jean Canu, Barbey d'Aurevilly, 1945
- Roger Besus, Barbey d'Aurevilly, 1958
- Catherine Boschian-Campaner, Barbey d'Aurevilly, 1989
- Jean-Pierre Thiollet, Barbey d'Aurevilly ou le triomphe de l'écriture, 2006
