Kanemita
La kanemita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom de la Regió de Kanem, al Txad, a on es troba la seva localitat tipus.
 Kanemita | |
|---|---|
| Fórmula química | NaHSi₂O₅·2H₂O |
| Epònim | Regió de Kanem  |
| Localitat tipus | Andajia, Regió de Kanem, Llac Txad, Txad |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EF.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EF.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.05 |
| Dana | 73.1.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,282Å; b = 20,507Å; c = 4,956Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor a blanc núvol; marró clar possiblement a causa d'inclusions |
| Exfoliació | perfecta en {010}; bona {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,93 g/cm³ (mesurada); 1,933 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,451 nβ = 1,470 nγ = 1,478 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 46°, calculat: 64° |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Al, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-050 |
| Any d'aprovació | 1972 |
| Símbol | Knm |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La kanemita és un silicat de fórmula química NaHSi₂O₅·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Els agregats exfoliats poden semblar similars al guix.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kanemita pertany a «09.EF - Fil·losilicats amb xarxes senzilles amb 6-enllaços, connectades per M[4], M[8], etc.» juntament amb els següents minerals: petalita, sanbornita, searlesita, silinaïta i yakovenchukita-(Y).
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a la localitat d'Andajia, a la Regió de Kanem, al Txad. També ha estat descrita al llac Bogoria (comtat de Baringo, Kenya), a les pedreres d'Aris (Regió de Khomas, Namíbia) i al mont Al·luaiv (óblast de Múrmansk, Rússia). Aquests són els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.