Kent Andersson
Kent Andersson (Landvetter, 1 d'agost de 1942 - Landvetter, 30 d'agost de 2006) fou un pilot de motociclisme suec que va guanyar dos campionats del món de 125cc consecutius (1973 i 1974) com a membre de l'equip de fàbrica de Yamaha.[1][2] A data de 2024 seguia sent l'únic campió del món de velocitat suec.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1942 Landvetter (Suècia) |
Mort | 30 agost 2006 (64 anys) Landvetter (Suècia) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motociclisme |
Trajectòria esportiva
modificaCarrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | Suècia | ||||||||||||
Temporades | 1966 – 1975 | ||||||||||||
Equips | Yamaha | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
C. Món 125cc | 2 (1973-1974) | ||||||||||||
| |||||||||||||
C. de Suècia | 1 250cc (1965) | ||||||||||||
Palmarès en Supermoto | |||||||||||||
C. de Suècia | 1 (1995) |
Nascut a Landvetter, Västra Götaland, Andersson va disputar les seves primeres curses de campionats nacionals a 19 anys a Suècia i Dinamarca amb una Monark de 250cc.[4][4] Més tard, durant la temporada de 1962, va pilotar una Bultaco de 250cc.[4] Després de guanyar el campionat de Suècia de 250cc el 1965, Andersson va debutar al campionat del món amb motos Husqvarna que ell mateix preparava.[3][4] Més tard es va comprar una Yamaha 250cc de sèrie i va començar a obtenir-hi bons resultats. El 1969 va ser subcampió del món de 250cc després d'haver lluitat tota la temporada amb Santiago Herrero i el campió final, Kel Carruthers.[2] Aquests impressionants resultats li van fer guanyar un lloc a l'equip de fàbrica de Yamaha com a company d'equip de Rodney Gould per a la temporada de 1970 al mundial de 250cc, on va acabar tercer.[2]
Yamaha va triar Andersson perquè ajudés a desenvolupar durant la temporada de 1971 la seva nova moto de competició de 125cc, la TA125.[5] El 1972 fou subcampió del món de la categoria amb el nou prototip refrigerat per aigua, la YZ623C, i el 1973 va obtenir el seu primer títol de campió del món.[2][5] El 1974 va revalidar el títol després de guanyar cinc Grans Premis i obtenir dos segons llocs.[2]
Andersson es va retirar de la competició després de ser tercer la temporada de 1975 i llavors va passar a ocupar un càrrec al departament de desenvolupament de Yamaha Europa.[6] Entre altres projectes, va participar amb un paper important en el desenvolupament de la nova tricilíndrica de 350cc amb què Takazumi Katayama va guanyar el campionat del món de 1977.[6][7]
Andersson va continuar competint a Suècia ja de gran com a amateur, per diversió, i ho va fer tan bé que va guanyar el campionat nacional de Supermoto el 1995, a 53 anys. També va ser un membre reeixit de l'equip holandès de Ferry Brouwer Yamaha Classic Racing Team. Va participar sovint en curses d'exhibició de motos clàssiques arreu d'Europa i de vegades va exercir com a expert comentarista de curses per al canal Eurosport suec.
Resultats al Mundial de motociclisme
modificaBarem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | Punts | Posició | Victòries |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1966 | 250cc | Husqvarna | ESP 5 |
GER - |
FRA - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
CZE - |
FIN 6 |
ULS - |
IOM - |
NAT - |
JPN 6 |
4 | 20è | 0 | |
350cc | Husqvarna | GER - |
FRA - |
NED - |
DDR - |
CZE - |
FIN - |
ULS - |
IOM - |
NAT - |
JPN 6 |
1 | 25è | 0 | ||||
1968 | 125cc | MZ | GER 5 |
ESP - |
IOM - |
NED - |
DDR - |
CZE - |
FIN - |
ULS - |
NAT - |
2 | 17è | 0 | ||||
250cc | Yamaha | GER 3 |
ESP - |
IOM - |
NED - |
BEL 6 |
DDR - |
CZE - |
FIN - |
ULS 6 |
NAT - |
6 | 8è | 0 | ||||
1969 | 125cc | Maico | ESP 2 |
GER - |
FRA - |
IOM - |
NED 2 |
BEL 4 |
DDR 7 |
CZE - |
FIN - |
NAT - |
YUG - |
36 | 4t | 0 | ||
250cc | Yamaha | ESP 2 |
GER 1 |
FRA 3 |
IOM - |
NED 7 |
BEL 4 |
DDR 4 |
CZE 7 |
FIN 1 |
ULS 2 |
NAT 3 |
YUG 3 |
84 | 2n | 2 | ||
1970 | 250cc | Yamaha | GER - |
FRA - |
YUG 2 |
IOM - |
NED - |
BEL 5 |
DDR 3 |
CZE 2 |
FIN 2 |
ULS - |
NAT - |
ESP 1 |
67 | 3r | 1 | |
350cc | Yamaha | GER - |
YUG - |
IOM - |
NED 5 |
DDR 5 |
CZE 3 |
FIN 2 |
ULS - |
NAT - |
ESP 3 |
44 | 4t | 0 | ||||
1971 | 125cc | Yamaha | AUT - |
GER 3 |
IOM - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
CZE - |
SWE 3 |
FIN - |
NAT 7 |
ESP 5 |
30 | 9è | 0 | ||
250cc | Yamaha | AUT 4 |
GER 5 |
IOM - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
CZE - |
SWE - |
FIN - |
ULS - |
NAT - |
ESP - |
14 | 14è | 0 | ||
1972 | 50cc | Kreidler | GER - |
NAT - |
YUG - |
NED - |
BEL - |
DDR - |
SWE - |
ESP 3 |
10 | 12è | 0 | |||||
125cc | Yamaha | GER 5 |
FRA - |
AUT 3 |
NAT - |
IOM - |
YUG 1 |
NED - |
BEL 3 |
DDR 3 |
CZE 3 |
SWE 2 |
FIN 1 |
ESP 1 |
87 | 2n | 3 | |
250cc | Yamaha | GER - |
FRA - |
AUT - |
NAT - |
IOM - |
YUG 3 |
NED - |
BEL 7 |
DDR 5 |
CZE 10 |
SWE 4 |
FIN 3 |
ESP - |
39 | 7è | 0 | |
1973 | 125cc | Yamaha | FRA 1 |
AUT 1 |
GER 1 |
NAT 1 |
IOM - |
YUG 1 |
NED - |
BEL - |
CZE - |
SWE 2 |
FIN 2 |
ESP - |
99 | 1r | 5 | |
350cc | Yamaha | FRA 5 |
AUT 7 |
GER - |
NAT 3 |
IOM - |
YUG 4 |
NED 6 |
CZE - |
SWE - |
FIN 6 |
ESP - |
38 | 6è | 0 | |||
1974 | 125cc | Yamaha | FRA 1 |
GER - |
AUT 1 |
NAT 2 |
NED 3 |
BEL 2 |
SWE 1 |
CZE 1 |
YUG 1 |
ESP 4 |
87 | 1r | 5 | |||
250cc | Yamaha | GER - |
NAT 5 |
IOM - |
NED - |
BEL - |
SWE - |
FIN 4 |
CZE 6 |
YUG - |
ESP - |
34 | 8è | 0 | ||||
1975 | 125cc | Yamaha | FRA 1 |
ESP 2 |
AUT 4 |
GER 3 |
NAT - |
NED - |
BEL 3 |
SWE 4 |
CZE 2 |
YUG 4 |
67 | 3r | 1 |
Referències
modifica- ↑ «Kent Andersson profile» (en anglès). yamaha-motor.com. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Kent Andersson career statistics» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2018-08-02. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «Kent Andersson bio» (en anglès). classicyams.com. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Former rider Kent Andersson passes away» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ 5,0 5,1 «Yamaha YZ623C 125cc Racing Motorcycle» (en anglès). bonhams.com. [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Lot 355: Yamaha YSK3 Sankito 350cc Racing Motorcycle» (en anglès). motorbase.com. Arxivat de l'original el 2018-01-22. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ «World Champion in its Debut Year!: Yamaha 350 Triple» (en anglès). davestestsandarticles.weebly.com. [Consulta: 21 gener 2018].
Bibliografia
modifica- Mas Godayol, Josep (Director). «Kent Andersson. La pista es más segura». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 112-113 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.