Kent Andersson

pilot de motociclisme suec
(S'ha redirigit des de: Kent Andersson (motociclista))

Kent Andersson (Landvetter, 1 d'agost de 1942 - Landvetter, 30 d'agost de 2006) fou un pilot de motociclisme suec que va guanyar dos campionats del món de 125cc consecutius (1973 i 1974) com a membre de l'equip de fàbrica de Yamaha.[1][2] A data de 2024 seguia sent l'únic campió del món de velocitat suec.[3]

Plantilla:Infotaula personaKent Andersson
Imatge
Kent Andersson amb la Yamaha 125 (1973) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1942 Modifica el valor a Wikidata
Landvetter (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Landvetter (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria esportiva

modifica
 
Andersson (23) durant el Dutch TT d'Assen de 1973
Carrera esportiva
Nacionalitat  Suècia
Temporades19661975
EquipsYamaha
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc2 (1973-1974)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
90 17 53 4 9

C. de Suècia1 250cc (1965)
Palmarès en Supermoto
C. de Suècia1 (1995)

Nascut a Landvetter, Västra Götaland, Andersson va disputar les seves primeres curses de campionats nacionals a 19 anys a Suècia i Dinamarca amb una Monark de 250cc.[4][4] Més tard, durant la temporada de 1962, va pilotar una Bultaco de 250cc.[4] Després de guanyar el campionat de Suècia de 250cc el 1965, Andersson va debutar al campionat del món amb motos Husqvarna que ell mateix preparava.[3][4] Més tard es va comprar una Yamaha 250cc de sèrie i va començar a obtenir-hi bons resultats. El 1969 va ser subcampió del món de 250cc després d'haver lluitat tota la temporada amb Santiago Herrero i el campió final, Kel Carruthers.[2] Aquests impressionants resultats li van fer guanyar un lloc a l'equip de fàbrica de Yamaha com a company d'equip de Rodney Gould per a la temporada de 1970 al mundial de 250cc, on va acabar tercer.[2]

Yamaha va triar Andersson perquè ajudés a desenvolupar durant la temporada de 1971 la seva nova moto de competició de 125cc, la TA125.[5] El 1972 fou subcampió del món de la categoria amb el nou prototip refrigerat per aigua, la YZ623C, i el 1973 va obtenir el seu primer títol de campió del món.[2][5] El 1974 va revalidar el títol després de guanyar cinc Grans Premis i obtenir dos segons llocs.[2]

Andersson es va retirar de la competició després de ser tercer la temporada de 1975 i llavors va passar a ocupar un càrrec al departament de desenvolupament de Yamaha Europa.[6] Entre altres projectes, va participar amb un paper important en el desenvolupament de la nova tricilíndrica de 350cc amb què Takazumi Katayama va guanyar el campionat del món de 1977.[6][7]

Andersson va continuar competint a Suècia ja de gran com a amateur, per diversió, i ho va fer tan bé que va guanyar el campionat nacional de Supermoto el 1995, a 53 anys. També va ser un membre reeixit de l'equip holandès de Ferry Brouwer Yamaha Classic Racing Team. Va participar sovint en curses d'exhibició de motos clàssiques arreu d'Europa i de vegades va exercir com a expert comentarista de curses per al canal Eurosport suec.

Resultats al Mundial de motociclisme

modifica

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries
1966 250cc Husqvarna ESP
5
GER
-
FRA
-
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
FIN
6
ULS
-
IOM
-
NAT
-
JPN
6
4 20è 0
350cc Husqvarna GER
-
FRA
-
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
IOM
-
NAT
-
JPN
6
1 25è 0
1968 125cc MZ GER
5
ESP
-
IOM
-
NED
-
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
2 17è 0
250cc Yamaha GER
3
ESP
-
IOM
-
NED
-
BEL
6
DDR
-
CZE
-
FIN
-
ULS
6
NAT
-
6 0
1969 125cc Maico ESP
2
GER
-
FRA
-
IOM
-
NED
2
BEL
4
DDR
7
CZE
-
FIN
-
NAT
-
YUG
-
36 4t 0
250cc Yamaha ESP
2
GER
1
FRA
3
IOM
-
NED
7
BEL
4
DDR
4
CZE
7
FIN
1
ULS
2
NAT
3
YUG
3
84 2n 2
1970 250cc Yamaha GER
-
FRA
-
YUG
2
IOM
-
NED
-
BEL
5
DDR
3
CZE
2
FIN
2
ULS
-
NAT
-
ESP
1
67 3r 1
350cc Yamaha GER
-
YUG
-
IOM
-
NED
5
DDR
5
CZE
3
FIN
2
ULS
-
NAT
-
ESP
3
44 4t 0
1971 125cc Yamaha AUT
-
GER
3
IOM
-
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
SWE
3
FIN
-
NAT
7
ESP
5
30 0
250cc Yamaha AUT
4
GER
5
IOM
-
NED
-
BEL
-
DDR
-
CZE
-
SWE
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
ESP
-
14 14è 0
1972 50cc Kreidler GER
-
NAT
-
YUG
-
NED
-
BEL
-
DDR
-
SWE
-
ESP
3
10 12è 0
125cc Yamaha GER
5
FRA
-
AUT
3
NAT
-
IOM
-
YUG
1
NED
-
BEL
3
DDR
3
CZE
3
SWE
2
FIN
1
ESP
1
87 2n 3
250cc Yamaha GER
-
FRA
-
AUT
-
NAT
-
IOM
-
YUG
3
NED
-
BEL
7
DDR
5
CZE
10
SWE
4
FIN
3
ESP
-
39 0
1973 125cc Yamaha FRA
1
AUT
1
GER
1
NAT
1
IOM
-
YUG
1
NED
-
BEL
-
CZE
-
SWE
2
FIN
2
ESP
-
99 1r 5
350cc Yamaha FRA
5
AUT
7
GER
-
NAT
3
IOM
-
YUG
4
NED
6
CZE
-
SWE
-
FIN
6
ESP
-
38 0
1974 125cc Yamaha FRA
1
GER
-
AUT
1
NAT
2
NED
3
BEL
2
SWE
1
CZE
1
YUG
1
ESP
4
87 1r 5
250cc Yamaha GER
-
NAT
5
IOM
-
NED
-
BEL
-
SWE
-
FIN
4
CZE
6
YUG
-
ESP
-
34 0
1975 125cc Yamaha FRA
1
ESP
2
AUT
4
GER
3
NAT
-
NED
-
BEL
3
SWE
4
CZE
2
YUG
4
67 3r 1

Referències

modifica
  1. «Kent Andersson profile» (en anglès). yamaha-motor.com. [Consulta: 21 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Kent Andersson career statistics» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2018-08-02. [Consulta: 5 gener 2010].
  3. 3,0 3,1 «Kent Andersson bio» (en anglès). classicyams.com. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 21 gener 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Former rider Kent Andersson passes away» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 21 gener 2018].
  5. 5,0 5,1 «Yamaha YZ623C 125cc Racing Motorcycle» (en anglès). bonhams.com. [Consulta: 20 novembre 2015].
  6. 6,0 6,1 «Lot 355: Yamaha YSK3 Sankito 350cc Racing Motorcycle» (en anglès). motorbase.com. Arxivat de l'original el 2018-01-22. [Consulta: 21 gener 2018].
  7. «World Champion in its Debut Year!: Yamaha 350 Triple» (en anglès). davestestsandarticles.weebly.com. [Consulta: 21 gener 2018].

Bibliografia

modifica
  • Mas Godayol, Josep (Director). «Kent Andersson. La pista es más segura». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 112-113 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.