Kuliokita-(Y)
La kuliokita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del riu Kuliok, a la península de Kola, Rússia, prop d'on va ser descoberta, més el sufix "-(Y)" per l'itri en la seva composició.
Kuliokita-(Y) | |
---|---|
Fórmula química | Y₄Al(SiO₄)₂(OH)₂F₅ |
Localitat tipus | Mont Ploskaya, Massís Western Keivy, Serralada Keivy, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.50 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.50 |
Dana | 78.7.8.1 |
Heys | 17.2.8 |
Propietats | |
Duresa | 4 a 5 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,656 nβ = 1,700 nγ = 1,703 |
Birefringència | δ = 0,047 |
Angle 2V | mesurat: 19° a 29°, calculat: 28° |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1984-064 |
Símbol | Klo-Y |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa kuliokita-(Y) és un silicat de fórmula química Y₄Al(SiO₄)₂(OH)₂F₅. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuliokita-(Y) pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta al mont Ploskaya, al massís Keivi occidental, a la serralada Keivy, dins la Península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita en dos indrets a Noruega: a la pegmatita Stetind, a Tysfjord, al comtat de Nordland, i a Høydalen, a Tørdal, al comtat de Telemark. Es tracta dels tres únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Kuliokite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 octubre 2017].