Kuliokita-(Y)

mineral nesosilicat

La kuliokita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del riu Kuliok, a la península de Kola, Rússia, prop d'on va ser descoberta, més el sufix "-(Y)" per l'itri en la seva composició.

Infotaula de mineralKuliokita-(Y)
Fórmula químicaY₄Al(SiO₄)₂(OH)₂F₅
Localitat tipusMont Ploskaya, Massís Western Keivy, Serralada Keivy, Península de Kola, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.50
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.50 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana78.7.8.1
Heys17.2.8
Propietats
Duresa4 a 5
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,656 nβ = 1,700 nγ = 1,703
Birefringènciaδ = 0,047
Angle 2Vmesurat: 19° a 29°, calculat: 28°
Dispersió òpticar > v
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1984-064
SímbolKlo-Y Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La kuliokita-(Y) és un silicat de fórmula química Y₄Al(SiO₄)₂(OH)₂F₅. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kuliokita-(Y) pertany a "09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]" juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta al mont Ploskaya, al massís Western Keivy, a la serralada Keivy, dins la Península de Kola, a la Província de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita en dos indrets a Noruega: a la pegmatita Stetind, a Tysfjord, al comtat de Nordland, i a Høydalen, a Tørdal, al comtat de Telemark. Es tracta dels tres únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Kuliokite-(Y)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 octubre 2017].