Ferricerita-(LaCa)
La ferricerita-(LaCa) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cerita. Va ser anomenada originalment cerita-(La), rebent el seu nom pel seu contingut dominant de lantani en relació a la cerita-(Ce), de la qual n'és l'anàleg mineral tant de lantani com de ferro.[1] L'any 2020 va ser reanomenada a ferricerita-(La),[2] i fins que en el mes de juny de 2023 canvià el nom a l'actual degut als canvis aprovats per l'IMA en la nomenclatura del grup de la cerita.[3]
Ferricerita-(LaCa) | |
---|---|
Fórmula química | (La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃ |
Localitat tipus | mont Iukspor i Hackman valley (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AG.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AG.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 10,7493Å; c = 38,318Å; |
Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
Color | de groc clar a marró rosat |
Macles | cap menció |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 4,7 g/cm³ (mesurada); 4,75 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1,810 nε = 1,820 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
Codi IMA | IMA2001-042 |
Any d'aprovació | 2001 |
Símbol | Fecrt-La |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa ferricerita-(LaCa) és un silicat que cristal·litza en el sistema trigonal. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (La₆Ca₃)□Fe³⁺(SiO₄)₃(SiO₃OH)₄(OH)₃.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. És isostructural amb els fosfats del grup de la whitlockita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(CeCa), aluminocerita-(CeCa), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta la vall Hackman i al mont Yukspor, al massís de Khibini (Península de Kola, Rússia). També ha estat descrota a Ampasibitika, a la península d'Ampasindava (Província d'Antsiranana, Madagascar).[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cerite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 57». Mineralogical Magazine, 84, 5, octubre 2020, pàg. 791–794. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2020.73 [Consulta: 16 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].