Vuagnatita

mineral nesosilicat

La vuagnatita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Va ser descoberta l'any 1975 a Bögürtlencik Tepe, Província de Burdur, a Turquia i rep el seu nom en honor de Marc Bernard Vuagnat (1922 - ), professor de geologia de la Universitat de Ginebra.

Infotaula de mineralVuagnatita
Fórmula químicaCaAlSiO4(OH)
EpònimMarc Vuagnat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBögürtlencik Tepe, Doganbaba, Muntanyes del Taure, Província de Burdur, Turquia
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AG.60
Nickel-Strunz 9a ed.9.AG.60 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.23 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.4.2.2
Heys16.9.7
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,05Å; b = 8,54Å; c = 5,68Å;
Colorincolor, blau clar, bronze
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,700 nβ = 1,725 nγ = 1,730
Birefringènciaδ = 0,030
Angle 2Vmesurat: 48°, calculat: 46°
Dispersió òpticarelativament feble
Impureses comunesH
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1975-007
Any d'aprovació1975
SímbolVgn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La vuagnatita és un nesosilicat de fórmula química CaAlSiO4(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls prismàtics molt modificats de fins a 3 mm, allargats al llarg de [001] o [100].[2] El seu color varia d'incolor a blau clar o bronze. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuagnatita pertany a "09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]" juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jacimentsModifica

La vuagnatita ha estat trobada en dics rodingititzats de gabre pegmatític anortosític que tallen transversalment harzburgita-serpentina en una ofiolita (Muntanyes del Taure, Turquia); i en dics de metagabres rodingititzats en peridotita serpentinitzada (Red Mountain, Califòrnia, Estats Units). Aquestes troballes suggereixen que la formació de la vuagnatita ocorre en condicions de temperatura relativament baixa i alta pressió.[2]

La vuagnatita ha estat trobada al Russian River, Cloverdale, Comtat de Sonoma i a la mina Copper King, Red Mountain, Comtat de Mendocino, a Califòrnia, Estats Units; a Kōchi, Shikoku i Mie, Kinki, Honshu, al Japó; a Livingstone Range, Illa del Sud, a Nova Zelanda; a la mina Wessels, Hotazel, Cap Septentrional, Sud-àfrica i a Bögürtlencik Tepe, Doganbaba, Muntanyes del Taure, Província de Burdur, a Turquia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: chantalita, prehnita, grossulària, vesuvianita, clorita, coure natiu i calcocita.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Vuagnatita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Vuagnatita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 25 octubre 2016].