Vesuvianita
La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte.[2] Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. ACatalunya s'ha descrit a les mines Montsant (Maresme); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental) i a la mina de la roca del Turó i al Costabona (Ripollès).[3]
Vesuvianita | |
---|---|
Fórmula química | Ca10(Mg, Fe)₂Al₄(SiO₄)₅(Si₂O₇)₂(OH,F)₄ |
Epònim | Vesuvi |
Localitat tipus | Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats > sorosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.17 |
Dana | 58.2.4.1 |
Heys | 16.23.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | piramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar |
Estructura cristal·lina | a = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2 |
Grup puntual | tetragonal 4/m 2/m 2/m |
Grup espacial | space group P4/nnc (en) |
Color | groc, verd, maragda, porpra, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat |
Macles | sí, s'observen bé i amb freqüència |
Exfoliació | pobre en {110} i {100} molt pobre en {001} |
Fractura | subconcoidal - irregular |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 6 a 7 |
Lluïssor | vítria a resinosa |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | subtransparent a translúcida |
Gravetat específica | 3,32 a 3,43 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746 |
Birefringència | 0,004-0,006 |
Pleocroisme | feble; se n'observa en varietats colores |
Dispersió òptica | forta |
Solubilitat | és insoluble en àcids |
Impureses comunes | Fe, Be, B, F, Cu, Li, Na, K, Mn, Ti, Cr, Zn, H |
Altres característiques | estries |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1795 |
Símbol | Ves |
Referències | [1][2] |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Etimologia
modificaEl nom vesuvianita va ser donat per A. G. Werner l'any 1795, ja que es va trobar a les proximitats del Vesuvi; el nom idiocrassa va ser donat per J. Haiiy l'any 1796, i tot i que no és el nom oficial donat per la IMA, encara s'utilitza avui en dia.
Varietats
modificaReferències
modifica- ↑ * Mindat
- ↑ 2,0 2,1 Handbook of Mineralogy
- ↑ «Vesuvianite: Vesuvianite mineral information and data.». [Consulta: 1r novembre 2017].
Enllaços externs
modifica- Deere, W. A. et al., 1962, Rock Forming Minerals: Vol. 1 Ortho- and Ring Silicates, pp. 113 – 120
- Webmineral data
- Vesuvianite at Franklin -Sterling
- Mindat - Cyprine var. w/ location data