Vesuvianita

mineral silicat

La vesuvianita, també coneguda com a idiocrassa, és un mineral silicat que pot presentar coloracions verdes, marrons, grogues o blaves. La vesuvianita cristal·litza en el sistema tetragonal i se sol trobar en dipòsits de skarns formats a partir de calcàries afectades per metamorfisme de contacte.[2] Va ser descoberta per primer cop inclosa en blocs de lava a prop del Vesuvi, volcà del qual prové el seu nom. Sovint, els cristalls més bonics s'utilitzen com a gemma. ACatalunya s'ha descrit a les mines Montsant (Maresme); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental) i a la mina de la roca del Turó i al Costabona (Ripollès).[3]

Infotaula de mineralVesuvianita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa10(Mg, Fe)₂Al₄(SiO₄)₅(Si₂O₇)₂(OH,F)₄
EpònimVesuvi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMonte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.35
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/B.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana58.2.4.1
Heys16.23.3
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Hàbit cristal·lípiramidal curt a prismàtic llarg, massiu a columnar
Estructura cristal·linaa = 15,52 Å, c = 11,82 Å; Z = 2
Grup puntualtetragonal 4/m 2/m 2/m
Grup espacialspace group P4/nnc (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc, verd, maragda, porpra, marró; incolor a blanc, blau, violeta, verd blavós, rosa, vermell, negre, normalment zonat
Maclessí, s'observen bé i amb freqüència
Exfoliaciópobre en {110} i {100} molt pobre en {001}
Fracturasubconcoidal - irregular
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 7
Lluïssorvítria a resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitatsubtransparent a translúcida
Gravetat específica3,32 a 3,43
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,703 a 1,752 nε = 1,700 a 1,746
Birefringència0,004-0,006
Pleocroismefeble; se n'observa en varietats colores
Dispersió òpticaforta
Solubilitatés insoluble en àcids
Impureses comunesFe, Be, B, F, Cu, Li, Na, K, Mn, Ti, Cr, Zn, H
Altres característiquesestries
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1795
SímbolVes Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]
Còdol de vesuvianita

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vesuvianita pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Etimologia

modifica

El nom vesuvianita va ser donat per A. G. Werner l'any 1795, ja que es va trobar a les proximitats del Vesuvi; el nom idiocrassa va ser donat per J. Haiiy l'any 1796, i tot i que no és el nom oficial donat per la IMA, encara s'utilitza avui en dia.

Varietats

modifica
  • Cyprina: és una varietat procedent de Franklin, Nova Jersey; el blau és degut a les impureses de coure.
  • Californita: és el nom que s'utilitza per a la vesuvianita semblant al jade.
  • Xantita: és una varietat rica en manganès.
  • Wiluïta: és una varietat òpticament positiva procedent de Wilui, Sibèria.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica