Tord massot
El tord negre, grívia, grívia negra, tord, tord marí, tord massot, tord roquer o ull de perdiu (Labrus merula) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.[2]
Labrus merula  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Ligúria (Itàlia). | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 187541 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Labridae |
| Gènere | Labrus |
| Espècie | Labrus merula Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Morfologia
modifica- Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 1.000 g de pes (és el làbrid més gros del Mediterrani).
- Cos alt, ovalat i comprimit.
- El cap és petit: la seua llargària és menor que l'altura màxima del cos.
- La boca és petita amb els llavis molt gruixats.
- Les mandíbules són extensibles.
- Les dents són còniques i fortes.
- L'aleta dorsal és llarga amb la part tova més llarga que alta. L'anal és curta. La caudal presenta una fenedura petita en el centre.
- El seu color depèn de l'hàbitat: pot ésser de color marró, blau fosc, negre, verd oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques.
- Totes les aletes (tret de les pectorals, que són transparents) són vorejades d'un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens.
- El ventre és argentat lluent o clar.[3][4]
Reproducció
modificaÉs madur sexualment quan arriba als 2 anys i fa entre 15 i 20 cm de llargària. És hermafrodita proterogin: primer és femella i, al cap de quatre anys, esdevé mascle. La reproducció té lloc durant la primavera. Els mascles tenen cura dels ous que es troben adherits a un niu fet d'algues.[5]
Alimentació
modificaMenja garotes, equinoderms, poliquets, crustacis, cucs i mol·luscs.[5]
Hàbitat
modificaViu als litoral rocallosos i a les praderies de Posidonia entre els 2 i els 50 m. Els adults es troben a major fondària.[6]
Distribució geogràfica
modificaEs troba des de Portugal (incloent-hi les Açores) fins al Marroc. També és present a la Mediterrània (abundant a la mar Adriàtica i a les costes dels Països Catalans).[3]
Costums
modifica- És un peix territorial i solitari que viu amagat entre les roques.[7]
- Molt sovint és vist, especialment els exemplars més grossos, sent desparasitat per llambregues (Symphodus melanocercus).[6]
- És un animal diürn que s'adapta bé a la captivitat dins d'un aquari.[8]
Conservació
modificaApareix com a espècie en «risc mínim» a la Llista Vermella de la UICN.[9]
Pesca
modificaEs captura amb tremalls, volantí i fusell submarí.[5]
Observacions
modificaTé una longevitat de 17 anys.[10]
Referències
modifica- ↑ «Labrus merula». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 201-202.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 202.
- ↑ 6,0 6,1 DORIS (francès)
- ↑ «Tord massot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Pollard, D. (2010). "Labrus merula." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 3 abril 2023]
- ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
Enllaços externs
modifica
- Mondo Marino (italià)