Le Cid (Massenet)

Per a altres significats, vegeu «Le Cid».

Le Cid és una òpera en quatre actes i 10 escenes amb música de Jules Massenet i llibret en francès d'Adolphe-Philippe D'Ennery, Édouard Blau i Louis Gallet basada en la tragèdia homònima obra de Pierre Corneille.[1]

Infotaula de composicióLe Cid
Georges Clairin - Poster from the première of Jules Massenet's Le Cid.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorJules Massenet
LlibretistaAdolphe d'Ennery, Louis Gallet i Édouard Blau Modifica el valor a Wikidata
Lletra deAdolphe d'Ennery Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Basat enLas Mocedades del Cid (1618) de Guillén de Castro
Le Cid (1636) de Pierre Corneille (Pierre Corneille Modifica el valor a Wikidata)
Creació1884-1885
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereòpera Modifica el valor a Wikidata
Parts4 actes Modifica el valor a Wikidata
Durada2 hores i 20 minuts
PersonatgesChimène (en) Tradueix, Don Alonzo (en) Tradueix, Don Arias (en) Tradueix, Don Diègue (en) Tradueix, Le comte de Gormas (en) Tradueix, Le Roi (en) Tradueix, L'envoyé maure (en) Tradueix, L'Infante (en) Tradueix, Rodrigue (en) Tradueix i Saint Jacques (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 novembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
EscenariÒpera Garnier Modifica el valor a Wikidata, Chaussée-d'Antin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 135a3646-f4ef-40e0-b91b-6993527eec3d IMSLP: Le_Cid_(Massenet,_Jules) Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Va ser representada per primera vegada en el Teatre de l'Òpera de París el 30 de novembre de 1885, amb presència del President Grévy, amb Jean de Reszke com a Rodrigue, i s'hi poder veure 150 vegades des de 1919 per després desaparèixer del repertori. Mentre que l'òpera en si no està en el repertori operístic estàndard, la suite per a ballet és un concert popular i peça que s'enregistra i inclou balls de diferents regions d'Espanya. L'òpera conserva un lloc marginal en l'escenari degut en gran manera a la suite de ballet i a un enregistrament d'un concert en viu el 8 de març de 1976 en el Carnegie Hall amb Plácido Domingo i Grace Bumbry. S'ha reposat en el Festival Massenet de 1994, el 1999 a Sevilla, una producció de 2001 per l'Òpera de Washington, protagonitzada per Domingo, es va exhibir a la televisió PBS.[2]

PersonatgesModifica

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena, 30 de novembre de 1885
(Director: Ernest Altès)
Chimène soprano Fidès Devriès
Rodrigue tenor Jean de Reszke
Don Diègue baix Édouard de Reszke
Le Roi baix Léon Melchissédec
Le comte de Gormas baix Pol Plançon
L'Infant soprano Rosa Bosman
Saint Jacques baríton Lambert
L'envoyé maure baix Balleroy
Don Arias tenor Girard
Don Alonzo baix Sentein
Cor: nobles, dames de la cort, bisbes, sacerdots, monjos, capitans i soldats, poble; ballarins (per al ballet de l'Acte II).

Àries destacadesModifica

  • Rodrigue: "O noble lame étincelante"
  • Chimène: "Pleurez, pleurez mes yeux"
  • Rodrigue: "Ô souverain, ô juge, ô père"

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Le Cid
  1. Milnes R. Le Cid.
  2. «La página web autorizada oficial de Plácido Domingo». Arxivat de l'original el 2008-05-21. [Consulta: 8 desembre 2016].