Leandre Sunyer i Puigventós

Ramon Leandre Sunyer i Puigventós,[1] conegut com a Leandre Sunyer, (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, Barcelonès, 25 d'agost, de 1888[2]) fou un compositor, violinista i organista català.

Infotaula de personaLeandre Sunyer
Biografia
NaixementLeandre Suyer i Puigventós
1833
Martorell, Baix Llobregat
Mort25 d'agost, 1888
Barcelona, Barcelonès
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióCompositor, mestre de capella
GènereÒpera
EstilRomanticisme
Modifica les dades a Wikidata

Malgrat la seva producció se'n coneix poc de la vida d'aquest músic. Fou fill d'Antoni Sunyer i de Rosa Puigventós,[2] i deixeble d'Anselm Barba i Mateu Ferrer.[3][4] A l'edat de dinou anys assolí per oposició la plaça de mestre de capella de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona; però va haver de deixar-la ben aviat per no ser sacerdot, que era una de les condicions del càrrec, dedicant-se llavors a l'ensenyança i la composició.

Després d'haver produït gran quantitat de música religiosa, volgué abordar el teatre i va escriure l'òpera Alfons el Cast, dedicada a la reina Isabel II d'Espanya[1] i que no assolí veure-la representada. En canvi aconseguiren un gran èxit, tant a Madrid com a Barcelona, les seves sarsueles Los tíos de sus sobrinos, Las mujeres del siglo (1867), La politicomanía (1867), i Castros y Laras. A més de les obres seguidament citades deixà moltes composicions per a piano.

Li va ser concedida la Medalla de l'Orde de Carles III.[5]

Va morir solter a Barcelona, al carrer dels Boters, el 25 d'agost de 1888, per causa d'una pulmonia.

Obres importantsModifica

  • La cansó del bressol, lletra de Josep d'Argullol.
  • Gran marcha triunfal dedicada a SS. el inmortal Pio IX, per R.L.Sunyer
  • Lucía de Lammermoor, fantasia.
  • La bona paraola, per a cor i veus soles poesia d'Adolf Blanch
  • Missa, a tres tiples i cor amb acompanyament d'harmònium.
  • Ruy Blas
  • Lucia de Lammermoor
  • Marta
  • O salutaris, amb acompanyament de piano i harmònium.
  • Puritanos

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Ópera nueva». La Discusión, 30-03-1859, pàg. 4.
  2. 2,0 2,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1888, número de registre 6180.
  3. «Barcelona». Diario de Barcelona, 23-02-1855, pàg. 1615.
  4. Nota: algunes fonts assenaylen Josep Ferrer i Esteve com a professor de Leandre Sunyer, però les publicacions de l'època donen el nom de Mateu Ferrer.
  5. «Notas». La Vanguardia, 02-09-1888, pàg. 2.

BibliografiaModifica