Lee Holdridge
Lee Elwood Holdridge (nascut el 3 de març de 1944) és un compositor i orquestrador estatunidenc.[1]
Vida i carrera
modificaHoldridge va néixer a Port-au-Prince, Haití, d'una mare porto-riquenya i d'un pare estatunidenc, Leslie Holdridge, botànic i climatòleg.[2]
Mentre vivia a Costa Rica, als deu anys, va estudiar violí amb Hugo Mariani, que aleshores era el director de l'Orquestra Simfònica Nacional de Costa Rica. Després es va traslladar a Boston, on va acabar la secundària i va estudiar composició amb Henry Lasker.[2]
Ja d'adult, Holdridge es va traslladar a la ciutat de Nova York per continuar els seus estudis musicals i començar la seva carrera com a compositor professional.[2] Allà va compondre obres de cambra, peces de rock, cançons, música de teatre i partitures de fons per a curtmetratges, i finalment va arribar l'avís de Neil Diamond. A continuació, Diamond va portar Holdridge amb ell a Los Angeles per escriure els arranjaments dels seus propers àlbums. Després de diversos èxits d'or i platí, ambdós van col·laborar en la banda sonora guanyadora del premi Grammy per a Jonathan Livingston.[2]
Holdridge ha compost i orquestrat per a moltes pel·lícules,[2] incloent:
- Jeremy (1973)[3]
- Mustang Country (1976)
- The Pack (1977)
- The Other Side of the Mountain Part 2 (1978)
- Like Mom, Like Me (1978)
- Moment by Moment (1978)
- Tilt (1979)
- French Postcards (1979)
- American Pop (1981)[4]
- The Day the Loving Stopped (1981)
- El senyor de les bèsties (The Beastmaster) (1982)
- Mr. Mom (1983)
- Splash (1984)
- Micki i Maude (Micki & Maude) (1984)
- Transylvania 6-5000 (1985)
- Secrets indiscrets (The Men's Club) (1986)
- A Tiger's Tale (1987)
- El gran negoci de les bessones (Big Business) (1988)
- Gringo vell (Old Gringo) (1989)
- Torch Song (1993)
- Les aventures de Pinotxo (The Adventures of Pinocchio) (1996)
- The Secret of NIMH 2: Timmy to the Rescue (1998)
- Into the Arms of Strangers: Stories of the Kindertransport (2000)
- Puerto Vallarta Squeeze (2004)
- Brothers at War (2009).[5]
Ha compost per a diverses sèries de televisió,[2] incloent:
Holdridge ha actuat i enregistrat en diversos concerts, incloent The Golden Land, el Jefferson Tribute, ña seva suite per a òpera Lazarus and His Beloved, el Concert per a viola i orquestra de cambra, el Concertino per a violoncel i cordes, la Serenata per a oboè i cordes, la Sonata fantasia per a violoncel i piano , l'Elegia per a cordes i arpa, i el Sonnet per a soprano i orquestra.[2]
L'obra musica de Holdridge està fortament influïda per compositors clàssics com ara Béla Bartók, Dmitri Xostakóvitx i Ralph Vaughan Williams així com per altres compositors de cinema com Erich Wolfgang Korngold, Franz Waxman, Jerry Goldsmith i Ennio Morricone.[6] I després d'escriure òperes més curtes, Holdridge té previst compondre en algun moment una òpera èpica.[7]
Vida personal
modificaHoldridge està casat amb l'ex ballarina de ballet Elisa Justice. És co-director d'audició de la regió occidental del Metropolitan Opera National Council, presenta el seu propi programa de ràdio de música clàssica anomenat "Eclectic Classics" i ha coproduït un nou àlbum i documental amb Milt Okun anomenat Great Voices Sing John Denver. Va guanyar el premi al "Millor productor" per un documental al Festival Internacional de Cinema de Madrid.
Bibliografia
modifica- (anglès) New York Theatre Critics' Reviews: Index, 1940-1960. Original de la Universitat de Michigan.
- (anglès) Of Love & Hope - Selections Form Beauty and the Beast Per Lee Holdridge, Don Davis, Milton Okun, Larry Kenton, Edwin McLean. Publicat el 1990, Cherry Lane Music. ISBN 0-89524-484-5
Referències
modifica- ↑ «Lee Holdridge profile» (en anglès). The New York Times. Arxivat de l'original el 2012-07-14. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Lee Holdridge profile» (en anlgès). LeeHoldridge.com, 2008. [Consulta: 15 juliol 2008].
- ↑ Discogs.com
- ↑ Canby, Vincent «'American Pop' Grown-Up Animation». The New York Times, 13-02-1981.
- ↑ Profile Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine., KRNV official website; consultat el 16 de juny de 2016.
- ↑ David Doncel, Oscar Gimenez: Entrevista amb Lee Holdridge a bsospirit.com (anglès), consultat el 9 d'octubre del 2011
- ↑ Dan Goldwasser: Entrevista a soundtrack.net del 10 de setembre del 2001 (anglès), consultat el 9 d'octubre del 2011