Leopold III de Babenberg
Leopold III de Babenberg o d'Àustria (Melk, 1073 - Klosterneuburg, 15 de novembre de 1136) fou marcgravi d'Àustria entre 1095 i 1136. Conegut com «el Pietós» o «el Sant», és venerat com a sant per l'Església catòlica el 15 de novembre, i és el sant patró d'Àustria i de Viena.
Biografia modifica
Nadiu de Melk era el fill de Leopold II de Babenberg, dit el Bell, i d'Ida de Cham o de Formbach-Ratelnberg. Leopold III, fundador de Viena, fou marcgravi d'Àustria el 1095, a la mort del seu pare el 12 d'octubre de 1095. Va casar-se dos cops: la primera esposa deu haver estat membre de la família Perg i va morir el 1105; la segona fou Agnès de Waiblingen, vídua de Frederic I de Suàbia, mare de Conrad III d'Alemanya i germana de l'emperador Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb el segon matrimoni, la posició de la família Babenberg es va elevar, i els foren garantits els drets sobre l'Àustria. Leopold es va nomenar Princeps Terrae, que reflectia la independència de les seves terres; a més, fou tingut com a candidat per a la possible successió al títol de rei d'Alemanya en 1125, però va declinar-ne l'honor.
Va establir la seva autoritat sobre Viena. En el transcurs dels seus quaranta anys de regnat, va facilitar la difusió dels instituts religiosos, va introduir el monaquisme cistercenc als seus dominis, i és conegut per l'aportació que va tenir en la pau i el progrés dels seus territoris, a més de pels nombrosos monestirs que va fundar i en els quals va introduir l'orde cistercenc. El més important fou el de Klosterneuburg (1108). Segons la llegenda, la Mare de Déu s'aparegué al marcgravi i li assenyalà el lloc on trobaria un vel que la seva esposa Agnès havia perdut feia uns anys, dient-li que hi erigís un monestir. Un cop fet, Leopold va instal·lar la seva residència a la vora fent construir un castell a la proximitat del monestir cistercenc. Dels monestir que va fundar cal destacar els de Heiligenkreuz, Mariazell i Seitenstetten. A més, va promoure el desenvolupament dels nuclis urbans, com Klosterneuburg, Viena i Kremnitz, on va obrir la seca de l'estat. La seva època conegué un renaixement cultural, i de llavors daten els primers escrits literaris conservats en alemany d'Àustria.
Va morir el 15 de novembre de 1136 als 63 anys i fou enterrat a l'abadia de Klosterneuburg, convent agustí que ell mateix havia fundat. Va deixar el record d'un bon administrador, i va deixar al clergat riques donacions. Va ser lloat pel papa des de la seva mort, sent canonitzat el 1484, esdevenint més tard el patró de la Baixa Àustria.
Llinatge modifica
Casat a una dama de Perg, en va tenir un fill de nom Adalbert.
Casat per segona vegada el 1106 amb Agnès de Francònia o de Waiblingen (1073-1143), filla d'Enric IV emperador i de Berta de Torí o Berta de Savoia, amb la que va tenir 10 fills:
- Berta (1107 - 11 d'abril de 1150), esposa del comte Enric III de Ratisbona;
- Leopold IV (1108-1141), marcgravi d'Àustria des de 1136 i duc de Baviera des de 1139
- Otó (15 de desembre de 1109 - 28 de setembre de 1158), monjo i després bisbe de Freising
- Uta (1110-1154), esposa de Luitpold de Plain
- Agnès (1111-25 de gener de 1157), esposa de Ladislau II (1105 – 1159), duc de Silèsia i de Polònia
- Enric II Jasomirgott (2 d'abril de 1114 – 13 de gener de 1177), comte palatí del Rin (1140 - 1141), marcgravi d'Àustria (1141 - 1156) i duc de Baviera entre 1141 i 1156; primer duc d'Àustria del 1156 al 1177;
- Judit (1115-1168 o 1169), casada amb Guillem V marquès de Montferrat (1100 – 1191)
- Conrad (1120 – 28 de setembre de 1168), bisbe de Passau (1148-1164) i arquebisbe de Salzburg (1164-1168);
- Gertrudis (vers 1120-5 d'agost de 1151), casada amb el rei Vladislau II de Bohèmia (vers 1110 – 1174);
- Elisabet (1124 - 20 de maig de 1143), casada amb el comte Herman II de Winzenburg († 1152).
Veneració modifica
Per la seva tasca en la difusió de la fe i la fundació de monestirs fou canonitzat en 1485. Patró de Viena, fou nomenat patró de tot Àustria en 1663, a instància de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, substituint sant Colomà de Stockerau. El seu crani, en una urna daurada i amb corona arxiducal, s'exposa a la veneració dels fidels.
Galeria d'imatges modifica
-
Leopold III, miniatura de l'arbre genealògic dels Babenberg, 1490 (Klosterneuburg) -
Figura del retaule de Haslach, 1901 -
Escultura a la Peterskirche de Viena -
Arqueta amb les restes del sant, sobre el retaule de N. de Verdun, del segle xii (Cripta de Klosterneuburg)
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold III de Babenberg |
- Karl Lechner, Die Babenberger, 1992.
- Brigitte Vacha & Walter Pohl, Die Welt der Babenberger: Schleier, Kreuz und Schwert, Graz, 1995.