Viquipèdia

Leopoldo Panero

poeta espanyol

Leopoldo Panero Torbado (Astorga, Lleó, 17 d'octubre de 1909 - Castrillo de las Piedras, Lleó, 27 d'agost de 1962) fou un poeta espanyol dins de la "poesia aferrada de postguerra", membre de la Generació del 36.[1] Fill de Moisés Panero Núñez i de Guadalupe Torbado de las Cuevas. Germà del poeta Juan Panero (1908-1937) i pare de Juan Luis Panero (1942-2013), Leopoldo María Panero (1948-2014) i Michi Panero (1951-2004), els dos primers també poetes i el tercer intel·lectual. Casat amb l'escriptora Felicidad Blanc (1913-1990).[2][3]

Plantilla:Infotaula personaLeopoldo Panero

Monument de Leopoldo Panero al jardí de la seva casa-museu. (2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLeopoldo Panero Torbado
17 octubre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Astorga (província de Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Castrillo de las Piedras (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortangina de pit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Astorga 
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Valladolid
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor
GènerePoesia
MovimentGeneració del 36 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFelicidad Blanc (des de 1941) Modifica el valor a Wikidata
FillsLeopoldo María Panero
Juan Luis Panero
Michi Panero Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Leopoldo Panero fou un poeta español que escrigué sobre diversos temes com: la família, el dubte religiós i el pas del temps. Juntament amb L. Rosales, L. F. Vivanco i D. Ridruejo va col·laborar en la revista Escorial i va formar part d'una generació lírica estètica i conservadora. Llicenciat en Dret, va assistir en alguns cursos d'especialització a Tours, Poitiers i Cambridge (1932-1934), on va conèixer la poesia de Shelley, per la cual va sentir admiració, i realitzà algunes traduccions, com també algunes traduccions de l'autor John Keats. Aferrat a moviments vanguardistes, en els quals va escriure versos amb influències creacionistes i surrealistes, s'inclinà per una poesia més clàssica com la d'A. Machado. Entre 1930 i 1932 va elaborar Versos de Guadarrama (1945) on expresa nostàlgicament la seva visió de l'home, l'amor, el temps i el paisatge. A l'inici de la Guerra Civil va ser acusat de relacionar-se amb intel·lectuals marxistes i gairebé l'afusellen. Alliberat gràcies a la intervenció de Carmen Polo, esposa de Franco i cosina llunyana de la mare de Panero, va fer la guerra en el bàndol rebel. Un cop acabada la guerra, va ocupar càrrecs culturals dins el règim franquista.[1][4]

Obra

modifica

La seva obra és un retorn de les emocions primàries de l'existència humana, i els temes més tractats són: l'amor, la mort, la terra i el paisatge d'Espanya.[1]

Poesia

modifica

A continuació es presenten les obres poètiques que realitzà (amb el títol original):[4]

  • La estancia vacía (fragment), Escorial, 1945.
  • Versos del Guadarrama. Poesia 1930–1939, M., Revista Fantasia, 1945.
  • Escrito a cada instante, M., Cultura Hispànica, 1949 (Premi Nacional de Literatura).[5]
  • Canto personal. Carta perdida a Pablo Neruda, M., Cultura Hispànica, 1953.
  • Poesía. 1932–1960, M., Cultura Hispànica, 1963 (Pròleg de Dámaso Alonso).
  • Obra completa, M., Edit. Nacional, 1973. ISBN 978-84-276-1119-1
  • Antología de Leopoldo Panero, Barcelona, Plaza & Janés Editors, 1977. ISBN 978-84-01-80928-6
  • Por donde van las águilas, Albolote, Editorial Comares, S. L., 1994, ISBN 978-84-8151-098-0

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Leopoldo Panero». La Enciclopedia Biográfica en Línea.
  2. ↑ Manrique Sabogal; Intxausti, Winston; Aurora «Muere Leopoldo María Panero, poeta de los Nueve Novísimos». El País, 2014.
  3. ↑ DÍAZ DE QUIJANO, FERNANDO «Luis Antonio de Villena: "Los Panero culparon al padre, luego a la madre y después a la vida"». El Cultural, 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 Fernández López, Justo. «Leopoldo Panero». Hispanoteca. Arxivat de l'original el 2017-02-11. [Consulta: 28 abril 2016].
  5. ↑ Panero, Leopoldo. Escrito a Cada Instante. Granada: La Veleta, 2007. 

Bibliografia

modifica
  • GULLÓN, Ricardo, La juventud de Leopoldo Panero, Lleó, Excma. Diputació Provincial de Lleó, 1985.
  • MARCOS SÁNCHEZ, María de las Mercedes, El lenguaje poético de Leopoldo Panero, Edicions Universitat de Salamanca, 1987.
  • UTRERA, Federico, Después de tantos desencantos: vida y obra poética de los Panero, Edició del Festival Internacional de Cinema de Las Palmas de Gran Canaria, 2008.
  • HUERTA CALVO, Javier Obra completa de Leopoldo Panero, Astorga, 2007
  • HUERTA CALVO, Javier. En lo oscuro. Ediciones Cátedra, 2011.
  • HUERTA CALVO, Javier. Gerardo Diego y la Escuela de Astorga. Centro de estudios Astorganos Marcelo Macías y Fundación Gerardo Diego, 2015.
  • MARTÍNEZ ORIA, Andrés. Jardín Perdido. Editorial Akrón, S.A., 2009.
  • MIGUEL DÍEZ R. Y PAZ DÍEZ TABOADA. Antología Comentada de la poesía lírica española. Ediciones Cátedra, 2005. Pg. 516 a 521.
  • ALONSO GIRGADO, Luis. Comentario de textos poéticos del Siglo XX. PPU - Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A., 1993. Comentario del poema "El templo vacío". Pg. 97 a 148.
  • SANTIAGO ROMERO, Sergio. Juan Panero. Cantos del ofrecimiento. Asociación de Amigos Casa de Panero, Centro de Estudios Astorganos Marcelo Macías, 2017. Juan Panero (1908 - 1937), fue hermano de Leopoldo Panero.
  • CONNOLLY, Eileen. Leopoldo Panero: la poesía de la esperanza. Ed. Gredos, 1969.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leopoldo_Panero&oldid=33070194»