Leticia Dolera

Leticia Dolera
	(2022)
Biografia
Naixement	23 octubre 1981 (43 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista, actriu
Activitat	2001 -
Premis
	(2025) 100 dones més influents de Catalunya; Premis Turia; Premi Sant Jordi de Cinematografia ;

Leticia Dolera (Barcelona, 23 d'octubre de 1981) és una actriu, directora de cinema i guionista catalana.

Biografia

Leticia Dolera va passar la seva etapa de primària i secundària en una escola de Barcelona abans de submergir-se de ple en el món de la dansa i la interpretació. Molt aviat va aconseguir un dels seus primers grans papers a la televisió, interpretant Àngela Illera a la sèrie Al salir de clase. Aquesta oportunitat li va servir com a trampolí per a la seva incursió al cinema, on va debutar el 2001 amb el drama 'Bellas Durmientes', sota la direcció i el guió d'Eloy Lozano.

Només un any després, a finals de 2002, Dolera va ser de nou escollida per a una producció, la comèdia musical El otro lado de la cama, una pel·lícula que la va ajudar a fer-se un nom a la gran pantalla. Paral·lelament, va continuar la seva carrera televisiva en sèries molt conegudes com Hospital Central i Los Serrano, sense deixar de banda la seva formació interpretativa.

Entre els seus projectes cinematogràfics més destacats, s'inclou Imagining Argentina (2003), on va compartir cartell amb icones com Antonio Banderas i Emma Thompson. També va protagonitzar la comèdia Semen, una historia de amor (2005) al costat d'Ernesto Alterio, un film que va rebre nombrosos premis. La seva filmografia també compta amb Un café en cualquier esquina, que va rebre tres nominacions als Premis Independent Spirit, i la pel·lícula 'El mirall' (2008). Posteriorment, el 2009, va participar en dos títols de terror: 'Imago Mortis', ambientada en una escola de cinema on interpretava el personatge de Leilou, i REC 2, on va actuar amb Manuela Velasco.^[1]

L'abril del 2011, va començar a gravar la 3a entrega de la saga REC, on interpreta a Clara a REC 3: Gènesi, que es va estrenar el març del 2012. Ha rodat dos curtmetratges com a directora, Ho sento t'estimo i A o B, amb el primer va obtenir el premi a millor curtmetratge fantàstic en la convenció Fantastic Fest el 2010.^[2]

El 2018 va fer el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar valors com el respecte i la convivència, va defensar una visió feminista de la ciutat i va reivindicar el teatre i el cinema compromès.^[3]^[4] Dolera va voler compartir el pregó amb l'activista social d'origen hondureny Carmen Juares, que va denunciar en la seva intervenció l'explotació laboral que pateixen les dones immigrants treballadores de la llar i de les cures.^[5]

Controvèrsia

El novembre de 2018 va protagonitzar una controvèrsia quan l'actriu Aina Clotet va denunciar que l'havia despatxat d'una sèrie que dirigia quan li va dir que estava embarassada. Clotet destacava la manca de compromís de la directora amb els valors feministes que predicava.^[6]

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

Any	Pel·lícula	Director
2019	¿Qué te juegas?	Inés de León
2017	Verónica	Paco Plaza
2015	La novia	Paula Ortiz Álvarez
2015	Requisits per ser una persona normal	Leticia Dolera
2013	Kamizake	Alex Pina
2013	Els últims dies	Alex i David Pastor
2012	Holmes & Watson: Madrid Days	José Luis Garci
2011	REC 3: Gènesi	Paco Plaza
2011	Kenü	Arancha Álvarez
2010	De tu ventana a la mia	Paula Ortiz Álvarez
2009	Spanish Movie	Javier Ruiz Caldera
2009	Wendy placa 20957	Mireia Ros
2008	Prime Time	Luis Calvo Ramos
2008	Imago Mortis	Stefano Bessoni
2007	Presumptes implicats	Enric Folch
2005	Un café en cualquier esquina	Ramin Bahrani
2005	Semen, una historia de amor	Daniela Fejerman e Inés París
2003	Imagining Argentina	Christopher Hampton
2003	The Emperor's Wife	Julien Vrebos
2003	Besos de gato	Rafael Alcázar
2002	El otro lado de la cama	Emilio Martínez Lázaro
2001	Bellas durmientes	Eloy Lozano

Curtmetratges

Any	Pel·lícula	Director
2023	El camino fácil	Candela Manzano Hervás
2018	Tócate	Eduardo Chapero-Jackson
2017	Vuelta al mundo	Leticia Dolera
2017	Efecto millenial	Inés de León
2014	El palo	Miki Esparbé
2013	Hogar, hogar	Carlos Alonso
2013	1001 formas de tomar café	Leticia Dolera
2013	Habitantes	Leticia Dolera
2013	6 x persona	Juan Carlevaris
2011	Indirizzo	David Pérez Sañudo
2011	Crema catalana	Benja de la Rosa
2010	Fábrica de muñecas	Ainhoa Menéndez Goyoaga
2010	Para no dormir	Miguel Larraya
2010	Luna di miele, luna di sangue VII	Paco Plaza
2010	Cucharada	Alejandro Marzoa
2009	Lo siento, te quiero	Leticia Dolera
2008	La bufanda verde	Santi Lardín
2008	Desesperación	Daniel Aguilarte

Televisió

Any	Programa
2020	La casa de las flores
2019-	Vida perfecta
2018	Paquita Salas
2017	Las Supernenas
2016	Bajo sospecha
2015	Cites TVC
2013	El Barco
2011	Mad Dogs (Segona Temporada) Sky1
2010	Quatre estacions Tv.movie TVC-TVV
2008	Guante blanco TVE
2008	El mirall (El espejo) Tv.movie TVC-TVG
2007	Mà morta truca a la porta Tv.movie TVC-TVG
2006	Petits meurtres en famille France2
2006	Presumptes implicats
2005	Los Serrano
2004	Hospital Central
2001-2002	Al salir de clase
2000	Xat.Tv

Teatre

Any	Obra
2001	Las alegres comadres de Windsor^[7]

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
2011	Premis Gaudí^[8]	Millor curtmetratge	Lo siento, te quiero	Nominada
2013	Premi Sant Jordi^[8]^[9]	Millor actriu espanyola	De tu ventana a la mía REC 3: Gènesi	Guanyadora
2013	Premis Turia^[8]	Millor actriu	REC 3: Gènesi	Guanyadora
2015	Festival de Màlaga	Millor guionista novell	Requisits per ser una persona normal	Guanyadora
2015	Cercle d'Escriptors Cinematogràfics	Millor director revelació	Requisits per ser una persona normal	Nominada
2016	Premis Goya	Millor director novell	Requisits per ser una persona normal	Nominada

Referències

↑ «Biografía de Leticia Dolera» (en castellà). biografias. [Consulta: 12 febrer 2014].
↑ Metz, Daniel. Fantastic Fest 2010 Awards (en anglès), 27 de setembre de febrer de 2011.
↑ «Mercè 2018: El pregó feminista de Leticia Dolera i Carmen Juares». Ajuntament de Barcelona, 21-09-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-09 [Consulta: 2 setembre 2019].
↑ «Comença la Mercè més feminista i reivindicativa». El Punt Avui, 22-09-2018.
↑ Serra, Catalina «Un pregó reivindicatiu de les cuidadores "invisibles"». Diari ARA, 21-09-2018. ISSN: 2014-010X.
↑ «Aina Clotet explota pel fals feminisme de Leticia Dolera en un dur comunicat». [Consulta: 20 novembre 2018].
↑ «Teatro Alcaraz» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2025].
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 «Leticia Dolera-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 12 febrer 2014].
↑ «'Blancanieves' y 'Animals', premios Sant Jordi de Cinematografía» (en castellà). elperiodico. [Consulta: 12 febrer 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leticia Dolera

[biografias-1] «Biografía de Leticia Dolera» (en castellà). biografias. [Consulta: 12 febrer 2014].

[ff-2] Metz, Daniel. Fantastic Fest 2010 Awards (en anglès), 27 de setembre de febrer de 2011.

[3] «Mercè 2018: El pregó feminista de Leticia Dolera i Carmen Juares». Ajuntament de Barcelona, 21-09-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-09 [Consulta: 2 setembre 2019].

[4] «Comença la Mercè més feminista i reivindicativa». El Punt Avui, 22-09-2018.

[5] Serra, Catalina «Un pregó reivindicatiu de les cuidadores "invisibles"». Diari ARA, 21-09-2018. ISSN: 2014-010X.

[6] «Aina Clotet explota pel fals feminisme de Leticia Dolera en un dur comunicat». [Consulta: 20 novembre 2018].

[7] «Teatro Alcaraz» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2025].

[imdb-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 «Leticia Dolera-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 12 febrer 2014].

[elperiodico-9] «'Blancanieves' y 'Animals', premios Sant Jordi de Cinematografía» (en castellà). elperiodico. [Consulta: 12 febrer 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]