Leticia Dolera
Leticia Dolera (Barcelona, 23 d'octubre de 1981) és una actriu, directora de cinema i guionista catalana.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1981 (41 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista, actriu |
| Activitat | 2001 – |
Premis | |
       | |
BiografiaModifica
Va estudiar primària i secundària en una escola de Barcelona. Posteriorment va estudiar ball i interpretació. Aviat aconsegueix un paper en la sèrie de televisió titulada Al salir de clase, donant-li vida a la jove Àngela Illera. La telesèrie l'ajuda a fer un salt al cinema, on debuta a la pel·lícula Bellas Durmientes rodada l'any 2001. Aquesta producció va ser un drama escrit i dirigit per Eloy Lozano. Dotze mesos després, Leticia novament és triada per aparèixer en la comèdia musical El otro lado de la cama que va acabar de gravar-se a finals del 2002.
Fent-se coneguda també, com a estrella de la pantalla gran, Dolera segueix treballant per a la televisió en altres sèries, com Hospital Central, i en Los Serrano. Una altra de les pel·lícules on va participar va ser també El mirall que es va gravar el 2008. No deixant de banda els estudis, Leticia va continuar amb la seva carrera interpretativa.
Altres títols en els quals apareix són Imagining Argentina del 2003, una pel·lícula on va també participava l'actor Antonio Banderas i Emma Thompson. Posteriorment protagonitza la comèdia Semen, una història d'amor, al costat d'Ernesto Alterio, molt guardonada el 2005 o Un café en qualquier esquina, pel·lícula que va tenir tres nominacions als Premis Independent Spirit. Posteriorment va enregistrar Imago Mortis del 2009, una pel·lícula de terror ambientada en una escola de cinema, on feia el paper de Leilou. I en el mateix any, es va poder veure a la pel·lícula de terror titulada Rec 2, on va actuar al costat de Manuela Velasco .[1]
L'abril del 2011, va començar a gravar la 3a entrega de la saga REC, on interpreta a Clara a REC 3: Gènesi, que es va estrenar el març del 2012. Ha rodat dos curtmetratges com a directora, Ho sento t'estimo i A o B, amb el primer va obtenir el premi a millor curtmetratge fantàstic en la convenció Fantastic Fest el 2010.[2]
El 2018 va fer el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en què va reivindicar valors com el respecte i la convivència, va defensar una visió feminista de la ciutat i va reivindicar el teatre i el cinema compromès.[3][4] Dolera va voler compartir el pregó amb l'activista social d'origen hondureny Carmen Juares, que va denunciar en la seva intervenció l'explotació laboral que pateixen les dones immigrants treballadores de la llar i de les cures.[5]
ControvèrsiaModifica
El novembre de 2018 va protagonitzar una controvèrsia quan l'actriu Aina Clotet va denunciar que l'havia despatxat d'una sèrie que dirigia quan li va dir que estava embarassada. Clotet destacava la manca de compromís de la directora amb els valors feministes que predicava.[6]
FilmografiaModifica
CinemaModifica
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 2019 | ¿Qué te juegas? | Inés de León |
| 2017 | Verónica | Paco Plaza |
| 2015 | La novia | Paula Ortiz Álvarez |
| 2015 | Requisits per ser una persona normal | Leticia Dolera |
| 2013 | Kamizake | Alex Pina |
| 2013 | Els últims dies | Alex i David Pastor |
| 2012 | Holmes & Watson: Madrid Days | José Luis Garci |
| 2011 | REC 3: Gènesi | Paco Plaza |
| 2011 | Kenü | Arancha Álvarez |
| 2010 | De tu ventana a la mia | Paula Ortiz Álvarez |
| 2009 | Spanish Movie | Javier Ruiz Caldera |
| 2009 | Wendy placa 20957 | Mireia Ros |
| 2008 | Prime Time | Luis Calvo Ramos |
| 2008 | Imago Mortis | Stefano Bessoni |
| 2007 | Presumptes implicats | Enric Folch |
| 2005 | Un café en cualquier esquina | Ramin Bahrani |
| 2005 | Semen, una historia de amor | Daniela Fejerman e Inés París |
| 2003 | Imagining Argentina | Christopher Hampton |
| 2003 | The Emperor's Wife | Julien Vrebos |
| 2003 | Besos de gato | Rafael Alcázar |
| 2002 | El otro lado de la cama | Emilio Martínez Lázaro |
| Any | Pel·lícula | Director |
|---|---|---|
| 2013 | Hogar, hogar | Carlos Alonso |
| 2011 | Indirizzo | David P. Sañudo |
| 2010 | Fábrica de muñecas | Ainhoa Menéndez Goyoaga |
| 2010 | Para no dormir | Miguel Larraya |
| 2010 | Luna di miele, luna di sangue VII | Paco Plaza |
| 2010 | Cucharada | Alejandro Marzoa |
| 2009 | Lo siento, te quiero | Leticia Dolera |
| 2008 | Desesperación | Daniel Aguilarte |
TelevisióModifica
| Any | Programa |
|---|---|
| 2020 | La casa de las flores |
| 2019- | Vida perfecta |
| 2018 | Paquita Salas |
| 2017 | Las Supernenas |
| 2016 | Bajo sospecha |
| 2015 | Cites TVC |
| 2013 | El Barco |
| 2011 | Mad Dogs (Segona Temporada) Sky1 |
| 2010 | Quatre estacions Tv.movie TVC-TVV |
| 2008 | Guante blanco TVE |
| 2007 | Mà morta truca a la porta Tv.movie TVC-TVG |
| 2007 | El mirall Tv.movie TVC-TVG |
| 2006 | Petits meurtres en famille France2 |
| 2006 | Presumptes implicats |
| 2005 | Los Serrano |
| 2004 | Hospital Central |
| 2001-2002 | Al salir de clase |
| 2000 | Xat.Tv |
TeatreModifica
| Obra |
|---|
| Las alegres comadres de Windsor |
Premis i nominacionsModifica
| Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2011 | Premis Gaudí[7] | Millor curtmetratge | Lo siento, te quiero | Nominada |
| 2013 | Premi Sant Jordi[7][8] | Millor actriu espanyola | De tu ventana a la mía REC 3: Gènesi |
Guanyadora |
| 2013 | Premis Turia[7] | Millor actriu | REC 3: Gènesi | Guanyadora |
| 2015 | Festival de Màlaga | Millor guionista novell | Requisits per ser una persona normal | Guanyadora |
| 2015 | Cercle d'Escriptors Cinematogràfics | Millor director revelació | Requisits per ser una persona normal | Nominada |
| 2016 | Premis Goya | Millor director novell | Requisits per ser una persona normal | Nominada |
ReferènciesModifica
- ↑ «Biografía de Leticia Dolera» (en castellà). biografias. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ Metz, Daniel. Fantastic Fest 2010 Awards (en anglès), 27 de setembre de febrer de 2011.
- ↑ «Mercè 2018: El pregó feminista de Leticia Dolera i Carmen Juares». Ajuntament de Barcelona, 21-09-2018.
- ↑ «Comença la Mercè més feminista i reivindicativa». El Punt Avui, 22-09-2018.
- ↑ Serra, Catalina «Un pregó reivindicatiu de les cuidadores "invisibles"». Diari ARA, 21-09-2018. ISSN: 2014-010X.
- ↑ «Aina Clotet explota pel fals feminisme de Leticia Dolera en un dur comunicat». [Consulta: 20 novembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Leticia Dolera-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 12 febrer 2014].
- ↑ «'Blancanieves' y 'Animals', premios Sant Jordi de Cinematografía» (en castellà). elperiodico. [Consulta: 12 febrer 2014].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leticia Dolera |