Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol. Els lipasa pertanyen a la família d'enzims hidrolasa serina. Les aplicacions que els lipases tenen en la indústria van des de la fabricació de detergents, productes làctics (llet i formatges), en les fleques per a millorar els aromes, en la fabricació de begudes, en la producció de productes químics per mitjà d'enllaços èster, etc.

Infotaula de proteïnaLipasa
Substànciafamília d'enzims Modifica el valor a Wikidata

Funció modifica

La digestió dels lípids és un procés complex que ocorre en la cavitat bucal, gàstrica i intestinal de l'ésser humà. El 90% de la ingesta de lípids està constituït per triacilglicerols de cadena llarga. Només el 10% correspon a àcids grassos de cadena mitjana. L'organisme humà dona un tractament molt diferent dels triacilglicerols amb àcids grassos de cadena llarga i als de cadena mitjana. El procés d'hidròlisi dels triacilglicerols requereix la participació de diversos enzims lipolítics, denominats lipases, i de cofactors, hormones i sals biliars que són necessaris per a l'activitat específica de cadascuna d'elles.[1]

Durant la digestió, s'encarreguen de disgregar els lípids dels aliments al llarg de tracte digestiu per permetre'n la seva absorció (lipasa gàstrica). També és cabdal en la hidròlisi dels triacilglicerols a l'exterior del teixit adipós per permetre l'entrada dels àcids grassos a l'interior del teixit i poder-los acumular com a reserva.

Els triacilglicerols de cadena llarga front a l'acció de les lipases la seva digestió resulta incompleta i tendeixen a quedar β-monoglicèrids (glicerol + àcid gras en posició β) a part dels àcids grassos lliures. Després de l'acció de les lipases segueixen essent insolubles i necessiten l'ajuda de sals biliars i lectines per poder formar micel·les i travessar la capa d'aigua. En canvi, els triacilglicerols de cadena mitjana poden difondre's a través de la capa d'aigua no agitada i ingressar a l'enteròcit com a triacilglicerols transformant-se posteriorment en àcids grassos gràcies a l'acció de les lipases. La resta són sotmesos a l'acció de lipases, però la seva digestió és més completa que en els triacilglicerols de cadena llarga i queda molt poca quantitat de β monoglicèrids. Els àcids i els β-monoglicèrids resultants de l'acció de les lipases no requereixen micel·les per entrar a l'enteròcit, sinó que difonen.[2]

Després de l'actuació de la lipasa salival comença a actuar la lipasa gàstrica, i entre les dues contribueixen al 15% de la digestió de lípids, deixant així el 85% per la lipasa pancreàtica, per tant, això mostra que la lipasa salival i la gàstrica són prescindibles. S'ha descrit que les característiques estructurals i catalítiques de la lipasa gàstrica, que és secretada per la mucosa d'aquest òrgan, són similars a la de la lipasa salival i en general es considera ambdós enzims com una sola unitat estructural i hidrolítica. El destí metabòlic dels àcids grassos alliberats per la lipasa salival-gàstrica en l'estómac dependrà de la mida de la cadena hidrocarbonada. Els àcids grassos de cadena curta (C4-C10) i que són solubles en el contingut gàstric, seran absorbits en aquest òrgan, essent transportats, units a l'albúmina a través de la sang per les venes tributàries de la vena porta i llavors a través d'aquesta quasi exclusivament al fetge, on seran utilitzats principalment amb fins energètics. Això significa que els triacilglicerols que contenen àcids grassos de cadena curta en la posició sn-3, constituiran una aportació energètica de molt ràpida disposició metabòlica després de l'activitat de la lipasa salival-gàstrica. Aquest enzim ja s'activa en el nounat i es considera que té un rol molt important en la desestructuració del glòbul gras làctic per facilitar l'acció hidrolítica de la lipasa làctica. Els altres productes de la hidròlisi; àcids grassos lliures C12 o més, sn-1 i sn-2 diglicèrids i una proporció de sn-2 monoglicèrids, continuaran el seu trànsit cap a la primera porció de l'intestí prim on es produirà un canvi del pH i s'enfrontaran a les accions hidrolítiques dels enzims lipasa pancreàtica i carboxil èster hidrolasa, també d'origen pancreàtic.[2]

Tipus modifica

Les lipases són enzims relativament específics en la seva activitat catalítica i alguns d'ells es distingeixen per la seva alta estereoespecificitat. Els triacilglicerols són molècules estructuralment asimètriques, de manera que cada unió del glicerol amb un àcid gras particular és diferent de qualsevol altra, depenent de la posició de la unió de l'àcid gras amb el respectiu grup hidroxil del glicerol. Cada unió es designa mitjançant una lletra (a, b, o g, en la nomenclatura antiga) o més específicament com sn-1, sn-2 i sn-3 (sn= enumeració estereoespecífica).[3] L'estereoespecificitat de les lipases es referirà a la capacitat d'aquests enzims per distingir i hidrolitzar de forma específica un o alguns dels enllaços èster de l'àcid gras amb el glicerol en les posicions sn-1, sn-2 o sn-3.

En microorganismes les lipases intervenen també en la digestió de greixos, la reconstitució de l'organisme i el metabolisme lipoproteic. Les cèl·lules vegetals les produïxen per a fabricar reserves d'energia.

Ús diagnòstic modifica

Es poden fer proves de sang per a lipasa per ajudar a investigar i diagnosticar pancreatitis aguda i altres trastorns del pàncrees.[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. [enllaç sense format] http://www.iqb.es/digestivo/fisiologia/
  2. 2,0 2,1 [enllaç sense format] http://www.mailxmail.com
  3. «IUPAC-IUB Commission on Biochemical Nomenclature (CBN)». European Journal of Biochemistry, 2, 2, 01-09-1967, pàg. 127–131. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1967.tb00116.x. PMID: 6078528.
  4. «Lipase – TheTest». Lab Tests Online.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lipasa