Obre el menú principal
Napoleó sovint és representat en el seu uniforme de coronel de Chasseur à Cheval, amb un gran bicorni i amb el gest de la mà dins la jaqueta.
Un rellotge francès que representa Mart i venus en al·legoria del casament de Napoleó I i Marie Louise d'austria. Per Pierre-Philippe Thomire, cap a 1810.
Celebració de l'aniversari de naixement de Napoleon Bonaparte a Szczecin (Polònia), 2008

Napoleó I, ha esdevingut una icona cultural mundial generalment associada amb les seves estratègies militars brillants i l'ambició i el poder polític. Les seves característiques i la manera de vestir diferenciades l'han fet molt reconeixible en la cultura popular.

Se l'ha representat en moltes obres de ficció, la manera de fer-ho ha estat molt variable segons la percepció que se'n tingui del personatge. En la pel·lícula de 1927 de Napleó (d'Abel Gance), el jove general Napoleó es presenta com un visionari. Tanmateix també se l'ha representat com una caricatura de vegades còmica.

Respecte a la seva alçada física, la confusió d'haver considerat que era un home molt baix és el resultat de la mala interpretació del concepte de polzada prenent la polzada francesa (de 2,71 cm) com si fos equivalent a la polzada anglesa (de 2,5 cm). L'alçada de Napoleó I era de 5 peus i 2 polzades franceses segons l'autòpsia que en va fer Antommarchi però les fonts angleses van posar que era de 5 peus i 7 polzades angleses: les dues equivalen a 1,7 m.[1] Napoleó s'encolta de guàrdies de cos alts i tenia el sobrenom de le petit caporal que era un terme de camaraderia amb els seus soldats no pas referit a l'alçada de Napoleó.[2]

Contingut

PolíticaModifica

Napoleó Bonaparte va ser el principal constructor de la seva llegenda. En el seu llibre Napoléon journaliste, Antonin Perivier va escriure que Napoleó es va ocupar d'acaparar tota la publicitat sobre la seva persona.[3] Des de la Primera campanya d'Itàlia, el 1797, va posar en marxa una propaganda cap al seu favor, fent publicar a Itàlia butlletins glorificant les seves campanyes militars i a dirigir les opinions. El 20 de juliol apareix el Courrier de l'armée d'Italie i el 10 d'agost de La France vue de l'armée d'Italie i a París del Journal de Bonaparte et des hommes vertueux que sembla ser iniciativa dels seus germans Joseph i Lucien.[4]

Le Mémorial de Sainte-Hélène, obra mestra de propaganda apareguda el 1823 per Emmanuel de Las Cases, reactiva la llegenda daurada i posa les bases del bonapartisme.[5]

LiteraturaModifica

  • Napoleó és un personatge important a la novel·la clàssica de Tolstoi Guerra i Pau. També apareix en les adaptacions d'aquesta novel·la.
  • Napoleó té un paper important a la novel·la d'Alexandre Dumas El Comte de Monte Cristo, que s'inicia l'any 1815 amb napoleó exilat a l'illa d'Elba.
  • A la història còmica Archie Jughead Jones, és transportat a un manicomi i diu que el seu nom és "Napoleon Bonaparte."[6] A later update changed this to him saying "You know who I am, Sonic! I am the genius, Dr. Robotnik!"[7]
  • Napoleó és un personatge a Treason's Tide per Robert Wilton, que ocorre a l'estiu de 1805.

Pel·lícules i televisióModifica

Nota: el nom que segueix al títol de la pel·lícula és el de l'actor que va representar Napoleó.

MúsicaModifica


NotesModifica

  1. Dunan 1963
  2. «Sarkozy height row grips France». BBC, 08-09-2009 [Consulta: 13 setembre 2009].
  3. Antonin Perivier (1918), Napoléon journaliste p. 37
  4. Jean Tulard 1971, p. 32,33
  5. Frédéric Bluche, Le bonapartisme, collection Que sais-je ?, éd. Presses Universitaires de France, 1981, p. 48.
  6. Plantilla:Cite comic
  7. Plantilla:Cite comic
  8. "Bogeyman", "Period glossary", Napoleon.org. Retrieved 07-03-2007.

ReferènciesModifica