Llista d'ocells de Tasmània
A continuació hi figura una llista de les 262 espècies d'ocell reportades a l'illa de Tasmània, les illes properes i les illes de l'estret de Bass; a la llista no hi figuren els ocells de l'illa Macquarie. 182 d'elles es deixen veure amb regularitat, altres 79 són nòmades i una està extingida. Dotze de les espècies són endèmiques de Tasmània, car la majoria són comunes arreu.[1] Tanmateix, el Pardalotus quadragintus és rar i està protegit, mentre que les dues espècies de cria endèmica, els dos únics lloros migratoris del món, estan amenaçades.[2] Diverses espècies de pingüí atenen a les costes tasmanianes a finals d'estiu.[1] Les aus endèmiques de Tasmània l'han fet classificar com una Endemic Bird Area (EBA; en català «Àrea d'Ocells Endèmics»), una de les 218 que es troben arreu del món.[3] Les regions prioritàries per la conservació de l'hàbitat dels ocells han de contenir dues o més espècies endèmiques de distribució reduïda.[4]
Malgrat que Tasmània ha estat isolada del continent australià durant uns 10.000 anys, les illes de l'estret de Bass entremig han permès a diverses espècies travessar d'una banda a l'altra. Amb prop de 5.400 km de costa i 350 illes que l'enrevolten, Tasmània ofereix un aviari divers tot i les seves dimensions relativament reduïdes. Les aus abunden en els aiguamolls i vies aquàtiques tasmanianes; deu d'aquests hàbitats són internacionalment importants i estan protegits sota el Conveni de Ramsar. Molts dels ocells migratoris fan ús de les badies, planes de marea i platges amb fi d'alimentar-se, incloent els amenaçats Thinornis cucullatus i xatrac menut que s'alimenten al llarg de la costa. Les praderes de Gymnoschoenus sphaerocephalus properes a la costa, al sud-oest, alberguen els terrenys de cria del periquito de ventre taronja, en perill crític. Moltes de les espècies més infreqüents habiten als boscs d'eucaliptus (esclerofil·les) i a les selves, que ocupen la major part de l'illa.[5]
A no ser que s'indiqui el contrari, totes les espècies allistades a continuació es consideren romanents permanentment a Tasmània, o que hi han romàs d'ençà de l'establiment dels europeus en el cas de les espècies extintes, visitants estivals o hivernals o migratòries. La següent llegenda denota certes categories d'espècies:
- (I) – Introduïda: Ocells que ha introduït l'humà a Tasmània
- (Ex) – Extinta
- (N) – Nomadisme infreqüent a Tasmània
- (E) – Endèmica de Tasmània
- Gallinago hardwickii
- Limosa lapponica
- Numenius phaeopus
- Numenius madagascariensis
- Tringa totanus
- Heteroscelus brevipes
- Arenaria interpres
- Calidris ruficollis
- Calidris ferruginea
- Pardalotus punctatus
- Pardalotus quadragintus
- Pardalotus striatus
- Sericornis humilis
- Acanthornis magnus
- Calamanthus fuliginosus
- Acanthiza pusilla
- Acanthiza ewingii
- Acanthiza chrysorrhoa
- Anthochaera paradoxa
- Anthochaera chrysoptera
- Manorina melanocephala
- Lichenostomus flavicollis
- Melithreptus validirostris
- Melithreptus affinis
- Phylidonyris pyrrhoptera
- Phylidonyris novaehollandiae
- Phylidonyris melanops
- Acanthorhynchus tenuirostris
- Epthianura albifrons
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Tasmania». Birds Australia website. Birds Australia. Arxivat de l'original el 20 de juny 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
- ↑ Dooley, Sean. «World's only migratory parrots in peril». Australian Geographic, 11-05-2010. Arxivat de l'original el 15 de maig 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
- ↑ «BirdLife EBA Factsheet 185: Tasmania». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. [Consulta: 27 maig 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Endemic Bird Areas». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
- ↑ Watts, Dave. Field Guide to Tasmanian Birds. 2a edició. Frenchs Forest, NSW: New Holland Press, 2006, p. vi–viii. ISBN 1-876334-60-6.
- ↑ Llistats d'Ocells del Món.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
modifica- Clements, James F. Birds of the World: a Checklist. Cornell University Press, 2000, p. 880. ISBN 0-934797-16-1.