Llista d'ocells de Tasmània

A continuació hi figura una llista de les 262 espècies d'ocell reportades a l'illa de Tasmània, les illes properes i les illes de l'estret de Bass; a la llista no hi figuren els ocells de l'illa Macquarie. 182 d'elles es deixen veure amb regularitat, altres 79 són nòmades i una està extingida. Dotze de les espècies són endèmiques de Tasmània, car la majoria són comunes arreu.^[1] Tanmateix, el Pardalotus quadragintus és rar i està protegit, mentre que les dues espècies de cria endèmica, els dos únics lloros migratoris del món, estan amenaçades.^[2] Diverses espècies de pingüí atenen a les costes tasmanianes a finals d'estiu.^[1] Les aus endèmiques de Tasmània l'han fet classificar com una Endemic Bird Area (EBA; en català «Àrea d'Ocells Endèmics»), una de les 218 que es troben arreu del món.^[3] Les regions prioritàries per la conservació de l'hàbitat dels ocells han de contenir dues o més espècies endèmiques de distribució reduïda.^[4]

Malgrat que Tasmània ha estat isolada del continent australià durant uns 10.000 anys, les illes de l'estret de Bass entremig han permès a diverses espècies travessar d'una banda a l'altra. Amb prop de 5.400 km de costa i 350 illes que l'enrevolten, Tasmània ofereix un aviari divers tot i les seves dimensions relativament reduïdes. Les aus abunden en els aiguamolls i vies aquàtiques tasmanianes; deu d'aquests hàbitats són internacionalment importants i estan protegits sota el Conveni de Ramsar. Molts dels ocells migratoris fan ús de les badies, planes de marea i platges amb fi d'alimentar-se, incloent els amenaçats Thinornis cucullatus i xatrac menut que s'alimenten al llarg de la costa. Les praderes de Gymnoschoenus sphaerocephalus properes a la costa, al sud-oest, alberguen els terrenys de cria del periquito de ventre taronja, en perill crític. Moltes de les espècies més infreqüents habiten als boscs d'eucaliptus (esclerofil·les) i a les selves, que ocupen la major part de l'illa.^[5]

A no ser que s'indiqui el contrari, totes les espècies allistades a continuació es consideren romanents permanentment a Tasmània, o que hi han romàs d'ençà de l'establiment dels europeus en el cas de les espècies extintes, visitants estivals o hivernals o migratòries. La següent llegenda denota certes categories d'espècies:

(I) – Introduïda: Ocells que ha introduït l'humà a Tasmània
(Ex) – Extinta
(N) – Nomadisme infreqüent a Tasmània
(E) – Endèmica de Tasmània

Callipepla californica

Eudyptula minor

Morus serrator

Phalacrocoracidae modifica

Pelecanidae modifica

Pelecanus conspicillatus

Turnix varia

Ninox novaeseelandiae

Tytonidae modifica

Tyto novaehollandiae

Caprimulgiformes modifica

Podargidae modifica

Podargus strigoides

Aegothelidae modifica

Aegotheles cristatus

Apodiformes modifica

Apodidae modifica

Hirundapus caudacutus

Coraciiformes modifica

Alcedinidae modifica

Alcedo azurea

Halcyonidae modifica

Dacelo novaeguineae

Passeriformes modifica

Menuridae modifica

Menura novaehollandiae

Cinclosoma punctatum

Coracina novaehollandiae

Artamidae modifica

Sylviidae modifica

Zosteropidae modifica

Zosterops lateralis

Muscicapidae modifica

Zoothera lunulata
Turdus merula

Sturnidae modifica

Sturnus vulgaris^[6]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 «Tasmania». Birds Australia website. Birds Australia. Arxivat de l'original el 20 de juny 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
↑ Dooley, Sean. «World's only migratory parrots in peril». Australian Geographic, 11-05-2010. Arxivat de l'original el 15 de maig 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
↑ «BirdLife EBA Factsheet 185: Tasmania». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. [Consulta: 27 maig 2010].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Endemic Bird Areas». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2010. [Consulta: 27 maig 2010].
↑ Watts, Dave. Field Guide to Tasmanian Birds. 2nd. Frenchs Forest, NSW: New Holland Press, 2006, p. vi–viii. ISBN 1-876334-60-6.
↑ Llistats d'Ocells del Món.^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia modifica

Clements, James F. Birds of the World: a Checklist. Cornell University Press, 2000, p. 880. ISBN 0-934797-16-1.

[BAT-1] 1,0 ^1,1 «Tasmania». Birds Australia website. Birds Australia. Arxivat de l'original el 20 de juny 2010. [Consulta: 27 maig 2010].

[2] Dooley, Sean. «World's only migratory parrots in peril». Australian Geographic, 11-05-2010. Arxivat de l'original el 15 de maig 2010. [Consulta: 27 maig 2010].

[3] «BirdLife EBA Factsheet 185: Tasmania». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. [Consulta: 27 maig 2010].^{[Enllaç no actiu]}

[4] «Endemic Bird Areas». BirdLife's online World Bird Database: the site for bird conservation. Cambridge, UK: BirdLife International, 2003. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2010. [Consulta: 27 maig 2010].

[watts-5] Watts, Dave. Field Guide to Tasmanian Birds. 2nd. Frenchs Forest, NSW: New Holland Press, 2006, p. vi–viii. ISBN 1-876334-60-6.

[6] Llistats d'Ocells del Món.^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]