Viquipèdia

Llista de les banderes del Brasil

article de llista de Wikimedia

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat al Brasil.

Bandera nacional modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1889, 1960, 1968, 1992-avui dia Bandera nacional, d'estat, civil i de guerra Formada per un disc blau que representa un cel estrellat amb 27 estels (que inclou la Creu del Sud) i abastat per una banda corba inscrita amb el lema nacional "ORDEM E PROGRESSO" ("Ordre i progrés"), dins d'un rombe groc sobre un camp verd. Fou oficialment adoptada el 19 de novembre de 1889. Proporcions 7:10.[1]

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1968–1992 Bandera nacional Mateix disseny que l'actual però amb només 23 estels.
  1960–1968 Bandera nacional Mateix disseny que l'actual però amb només 22 estels.
  1889–1960 Bandera nacional Mateix disseny que l'actual però amb només 21 estels.
  1889 Primera República Brasilera Camp dividit en tretze franges horitzontals de la mateixa amplada intercalant els colors verd i groc. El quarter superior esquerra de color blau marí conté 21 estels blancs de cinc puntes.
  1870–1889 Imperi del Brasil Camp verd, en representació de la dinastia Braganza, amb l'escut d'armes imperial dins d'un rombe groc que representa la dinastia dels Habsburg.
  1822-1853 Imperi del Brasil Mateix disseny però amb diferències en l'escut.
  1822 Regne del Brasil Estandard personal del príncep reial.
  1816–1822 Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve Camp blanc amb l'escut del regne al centre.
  1630-1654 Brasil neerlandès o Nova Holanda Bandera de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per als territoris que estaven sota el seu control al Brasil i que incorpora el monograma CIMD, per COMES IOHANNES MAURITIUS DOMINUS, i una corona en or al centre de la bandera.[2]
  1692–1816 Brasil colonial Estendard dels prínceps del Brasil. Camp blanc amb l'esfera armil·lar d'or al costat del pal.

Propostes modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1888 Proposta de Júlio César Ribeiro Vaughan Bandera proposada per representar el Brasil, però finalment adoptada per l'estat de São Paulo.
  1890 Proposta d'Antônio da Silva Jardim Bandera proposada per representar el Brasil.
  1890 Proposta de José Paranhos Bandera proposada per representar el Brasil.
  1890 Proposta d'Oliveira Valadão Bandera proposada per representar el Brasil.
  1908 Proposta de Wenceslau Escobar Bandera proposada per representar el Brasil.
  1908 Proposta d'Eurico de Góis Bandera proposada per representar el Brasil.
  1933 Proposta d'Eurico de Góis Bandera proposada per representar el Brasil.

Personals modifica

Govern modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1992–avui dia Estendard presidencial Camp verd amb l'escut estatal al centre. Proporció 2:3.[3]
  1992-avui dia Estendard del Vicepresident Camp groc amb vint-i-tres estels blaus de cinc puntes disposats en creu que divideix la bandera en quatre quarters iguals. Les armes nacionals se situen al mig del quarter superior esquerre.[4]
  1992–avui dia Ministre de Defensa Camp groc amb vint-i-un estels blaus de cinc puntes disposats en creu. Al quarter superior esquerra s'hi situa l'escut nacional.[5]
  1992–avui dia Senat federal Camp blau amb les armes nacionals al centre i les paraules "SENADO FEDERAL" en blanc sota d'elles.
  1958–avui dia Suprem Tribunal Federal Camp groc amb un estel blau de cinc puntes al centre i envoltat per vint estels iguals més petits.

Divisió Administrativa modifica

Estats modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1995-avui dia Acre Formada per dos triangles rectangles, sent groc el superior i portant un estel vermell de cinc puntes i l'inferior de color verd. La proporció és 7:10.[6]
  1963-avui dia Alagoas Bandera rectangular dividida en tres franges verticals d'igual amplada, en vermell, blanc i blau. Al centre l'escut de l'Estat sense el lema. La proporció és 7:10.[7]
  2004-avui dia Amapá Formada a partir dels colors blau, verd, groc i blanc, continguts a la bandera nacional, disposats en tres franges horitzontals més el negre. Hi afegeix la figura geomètrica de la fortalesa de São José, que va ser la raó i l'origen de l'evolució de la capital de l'estat, Macapá. La proporció és 7:10.[8]
  1982-avui dia Amazones Dividida en tres franges horitzontals d'igual amplada, blanca-vermella-blanca. A la superior s'hi afegeix un quarter blau marí que conté vint-i-cinc estels blancs (una per cadascun del municipis existents el 1897), l'estel central més gros representa la capital, Manaus. Proporció 15:21[9]
  1960-avui dia Bahia Quatre franges horitzontals alternes d'igual amplada en blanc i vermell, al quarter superior un triangle blanc sobre un camp blau marí. La proporció és 7:10.[10]
  1922,[11] 1967, 2007-avui dia[12] Ceará Camp verd amb un gran rombe groc al centre que porta un disc blanc, que conté l'escut de l'estat de Ceará. La proporció és 7:10[13]
  1947-avui dia Espírito Santo Tricolor horitzontal de blau cel, blanc i rosa; carregat amb el lema "TRABALHA E CONFIA" (Treball i confiança) en blau cel centrat a la franja blanca. La proporció és 7:10[14]
  1919-avui dia Goiás Vuit franges horitzontals alternes de verd i groc amb un rectangle blau al quarter superior esquerre carregat amb cinc estrelles blanques, quatre a cada costat i una més petita al centre. La proporció és 7:10[15]
  1889-avui dia Maranhão Nou franges horitzontals alternes sent quatre blanques, tres vermelles i dues negres. Al quarter superior esquerre, quew ocupa un terç de la longitud de la bandera i la meitat de la seva amplada, una estrella blanca centrada sobre fons blau marí. Fou creació de Joaquim de Sousa Andrade. La proporció és 7:10[16][17]
  1890-avui dia Mato Grosso Camp blau marí amb un gran rombe blanc al centre que conté una rodella verda amb un estel groc de cinc puntes. Fou dissenyada per Antônio Maria Coelho. La proporció és 7:10[18]
  1979-avui dia Mato Grosso do Sul Una banda diagonal blanca que irradia des de la cantonada inferior del costat esquerre fins al centre superior. El triangle superior és verd i el triangle inferior és blau amb un estel groc de cinc puntes a la cantonada inferior dreta. Fou dissenyada per un grup d'estudiants de la Universitat de São Paulo. La proporció és 7:10[19]
  1963-avui dia Minas Gerais Un triangle vermell sobre camp blanc, envoltat de l'expressió llatina "LIBERTAS QUÆ SERA TAMEN" (Llibertat, encara que tard), lema de la Inconfidência Mineira. La proporció és 7:10.[20]
  1890-avui dia Pará Camp vermell amb una banda blanca carregada amb un estel blau cel de cinc puntes al centre. L'autoria s'atribueix a Philadelpho de Oliveira Condurú. La proporció és 7:10.[21]
  1930, 1965-avui dia Paraíba Bandera dividida verticalment en dos terços de color vermell i un terç de negre, aquest últim al costat del pal. A la part vermella hi ha la paraula "NEGO", escrita amb caràcters blancs, en la proporció d'una vintena part al conjunt.[22]
  1892, 1947, 1990-avui dia[23] Paranà Camp verd, travessat des de l'angle superior esquerre fins a la part inferior dreta per una gran banda blanca, que simbolitza el tròpic de Capricorn (que passa pel nord de l'estat), que inclou una rodella blava amb els cinc estels de la Creu del Sud separades per una banda blanca amb la paraula "PARANÁ" en verd. Envoltant la rodella, al costat dret, hi ha una branca de pi, i a l'esquerra, una branca de mate.[24]
  1917-avui dia Pernambuco Bandera bicolor horitzontal, sent la superior blava més gran i blanca la més petita. A la part superior l'arc de Sant Martí compost per tres colors, vermell, groc i verd, amb un estel de cinc puntes per sobre i un sol dins el semicercle, ambdós en groc, i, en la part inferior de la bandera una creu llatina en vermell al centre.[25][26]
  1922,[27] 2005[28]-avui dia Piauí Camp dividit en tretze franges horitzontals de la mateixa amplada intercalant els colors verd i groc. El quarter superior esquerra de color blau i amb una amplada de cinc franges horitzontals conté un estel blanc de cinc puntes i sota seu la inscripció "13 DE MARÇO DE 1823" en blanc.[29]
  1965[30]-avui dia Rio de Janeiro Camp dividit en quatre quarts, 1r i 4t blancs i 2n i 3r blau cel. Al centre carrega l'escut de l'estat.[31]
  1957-avui dia Rio Grande do Norte Bandera dividida horitzontalment en dues parts iguals, sent verda la superior, i blanca la inferior. Al centre, un camp groc en forma d'escut, que serveix de fons per a l'escut de l'estat.[32]
  1966-avui dia Rio Grande do Sul Composta per tres barres de colors verd, vermell i groc, constituint la verda i la groga triangles rectangles i la vermella un quadrilàter ascendent entre els dos triangles. Centrat a la bandera, hi ha l'escut de l'Estat.[33]
  1981-avui dia Rondônia Bandera que porta els quatre colors de la Bandera del Brasil, amb un camp blau marí ocupant la meitat superior, en sentit longitudinal, i al mig del quadrilàter, un estel blanc de cinc puntes. El camp verd ocupa l'àrea formada per les diagonals que van des de les vores inferiors del rectangle fins als punts inferiors de l'estel i fins al centre. Aquests dos polígons iguals, a dreta i a esquerra de l'estel, són grocs.[34]
  1996-avui dia Roraima Composta per tres barres de colors blau cel, blanc i verd, constituint la blau cel i la verda triangles rectangles i la blanca un quadrilàter ascendent entre els dos triangles. Centrat a la bandera, hi ha un estel groc que reposa sobre un filet de faixa vermella.[35]
  1953-avui dia Santa Catarina Dividida per tres franges horitzontals d'igual amplada, les dues exteriors de color vermell i la central de color blanc; al centre un rombe verd clar que representa el color de Santa Caterina d'Alexandria, patrona de l'estat, amb les armes de l'estat.[36]
  1946-avui dia São Paulo Camp dividit en tretze franges alternes de negre i blanc, al quarter de camp vermell una rodella blanca amb la silueta del Brasil en blau marí, i envoltat de quatre estels d'or, col·locats a cada cantó.[37]
  1920,[38] 1952[39]-avui dia Sergipe Dividida en quatre faixes alternes de verd i groc. El quarter de camp blau i que fa la meitat de l'alçada de la bandera, carrega cinc estels blancs de cinc puntes, sent el central el doble de gran que els altres quatre.[40]
  1989-avui dia Tocantins Composta per tres barres de colors blau marí, blanc i groc, constituint la blau marí i la groga triangles rectangles i la blanca un quadrilàter ascendent entre els dos triangles. Centrat a la bandera, hi ha un sol groc amb 8 puntes majors i 16 menors.[41]
  1969-avui dia Districte Federal del Brasil Bandera de camp blanc amb la Creu de Brasili en groc al centre, que simbolitza el patrimoni indígena i la força que emana del centre en totes direccions, i dins un quadrat de color verd.[42]

Municipals modifica

Article principal: Llista de banderes municipals del Brasil

Relació de banderes de les capitals d'estat per ordre alfabètic, per a veure la resta cal consultar l'article principal.

Bandera Data Ús Descripció
  Aracaju (estat de Sergipe) Bandera basada en la de l'estat, és a dir, amb quatre franges alternes d'igual amplada de verd i groc. Al quarter de camp blanc hi afegeix l'escut municipal.[43]
  1971-avui dia Belém (estat de Pará) Bandera de camp blau marí amb l'escut municipal al centre.[44]
  1995-avui dia Belo Horizonte (estat de Minas Gerais) Bandera de camp blanc amb l'escut del municipi al centre. Proporcions 19:13.[45]
  Boa Vista (estat de Roraima) Bandera dividida horitzontalment en dues meitats, sent groga la inferior i verda la superior, on carrega un estel blanc de cinc puntes que reposa sobre un Faixa (heràldica) també blanc.[46]
  1995-avui dia Campo Grande (estat de Mato Grosso do Sul) Bandera de camp blau travessat per vuit bandes grogues plenes de vermell, disposades de dues en dues verticalment, horitzontal, en banda i en barra i partint d'un rectangle groc central que conté l'escut municipal.[47]
  1972-avui dia Cuiabá (estat de Mato Grosso) Bandera dividida en dues franges verticals, una verda al costat del pal i l'altra blanca. A la línia divisòria entre les dues parts hi ha l'escut municipal.[48]
  1967-avui dia Curitiba (estat de Paraná) Bandera de camp verd amb vuit franges blanques fimbriades de vermell formant una creu i un sautor. Al centre un rectangle blanc amb l'escut d'armes. Proporcions 7:10.[49]
  1976-avui dia Florianópolis (estat de Santa Catarina) Bandera de camp blanc amb dues estretes faixes vermelles a prop de la vora i l'escut d'armes municipal al centre.[50]
  Goiânia (estat de Goiás) Mateix disseny que la de Curitiba en la que canvia l'ordre de color de les franges i l'escut d'armes central.
  João Pessoa (estat de Paraíba) Bandera dividida horitzontalment en set franges alternes, quatre blanques i tres vermelles, aquestes fimbriades de negre. També una franja vertical negra al centre sobre la qual hi ha tres torres emmerletades en forma de corona de color plata.[51]
  Macapá (estat d'Amapá) Dividida horitzontalment en tres franges vermella, groga i verda d'igual mida; sent la central fimbriada en blanc. Al centre de la bandera hi ha la figura d'una torreta de vigia en color gris.[52]
  1962-avui dia Maceió (estat d'Alagoas) Dividida horitzontalment en tres franges verda, blanca i blau cel d'igual mida; sent la franja central travessada per un filet de faixa ondulada vermella. Al centre i damunt de tot una rodella blanca amb l'escut d'armes del municipi.[53]
  2003-avui dia Manaus (estat d'Amazones) Bandera de camp beix amb l'escut municipal al centre.[54]
  1959-avui dia Natal (estat de Rio Grande do Norte) Bandera dividida horitzontalment en dues meitats, verda la superior i blanca la inferior, i l'escut municipal al centre.[55]
  Palmas (estat de Tocantins) Bandera de camp blanc amb dues faixes estretes blaves a la meitat inferior i un sol groc a la meitat superior, igual que a la bandera de l'estat.[56]
  1974-avui dia Porto Alegre (estat de Rio Grande do Sul) Bandera de camp blanc amb l'escut municipal al centre.
  1914-avui dia Porto Velho (estat de Rondônia) Bandera de camp blau amb una franja vertical groga al costat del pal on hi ha representat de forma estilitzada i en negre el monument històric de Três Marias.[57]
  1973-avui dia Recife (estat de Pernambuco) Bandera dividida en tres franges verticals, blava les dels extrems i blanca la central. Carrega a la primera franja un estel groc de cinc puntes; a la franja central un lleó d'or lampassat en roig i coronat, aguantant una creu llatina vermella; i a la tercera franja un sol groc de 16 raigs.[58]
  Rio Branco (estat d'Acre) Bandera de camp blanc amb l'escut d'armes del municipi al centre.
  1908-avui dia Rio de Janeiro (estat de Rio de Janeiro) Bandera de camp blanc amb un sautor blau cel i l'escut municipal en vermell, excepte l'esfera armil·lar amb les tres fletxes i el casquet frigi, que són de color blanc, al centre de la bandera.[59]
  2006-avui dia Salvador (estat de Bahia) Bandera de camp blau amb un colom blanc que porta una branca d'olivera al bec.
  1927-avui dia São Luís (estat de Maranhão) Bandera de camp beix amb l'escut municipal al centre.[60]
  1987-avui dia São Paulo (estat de São Paulo) Bandera de camp blanc que presenta la creu de l'Orde de Crist en vermell amb els braços estesos i l'escut del municipi dins un cercle blanc vorejat de vermell sobre l'encreuament dels braços de la creu. Proporcions 14:20.
  1973-avui dia Teresina (estat de Piauí) Bandera quarterada en sautor de colors blanc i blau i amb l'escut municipal al centre.[61]
  1978-avui dia Vitória (estat d'Espírito Santo) Bandera de camp blanc amb l'escut municipal al centre.[62]

Militars modifica

Bandera Data Ús Descripció
  Cap d'Estat Major de les Forces Armades Camp dividit verticalment en dues meitats, l'esquerra de color groc amb l'escut i la dreta dividida en tres franges verda, blanca i blava.[63]
  Exèrcit de terra Camp blanc amb l'escut d'armes de l'exèrcit al centre.
  Marina del Brasil Camp gris amb l'escut d'armes de la marina.
  Cos de marines
  1847-avui dia Bandera de proa Camp blau marí amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposats en creu.

Personals modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1999-avui dia Comandant de l'Exèrcit de terra Dividida verticalment en dues meitats, a l'esquerra l'escut d'armes de l'exèrcit i a la dreta quadre franges horitzontals, dues de vermelles i dues de blaves.
  1999-avui dia Comandant de la Marina Camp blau marí amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu.
  1999-avui dia Comandant de l'Exèrcit de l'aire
  Almirall de flota Camp blau amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu i cinc més al quarter superior esquerra.
  Almirall Camp blau amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu i quatre més al quarter superior esquerre i una àncora a l'inferior esquerre.
  Vicealmirall Camp blau amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu, tres més al quarter superior esquerre, una al quarter superior dreta i una àncora a l'inferior esquerre.
  Vicealmirall quan comanda una força Camp blau amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu, tres més al quarter superior esquerre i una àncora a l'inferior esquerre.
  Contraalmirall Camp blau amb vint-i-un estels blancs de cinc puntes disposat en creu i dues més al quarter superior esquerre.

Organitzacions polítiques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  2017 Avante Camp taronja amb el nom del partit en blanc i turquesa.
  2017 Democracia Cristã Camp blau marí amb el logotip i el nom del partit en blanc.
  2016 Unidade Popular Camp blanc i negre amb el logotip i el nom del partit en els mateixos colors.
  2009 Moviment Revolucionari - 8 d'octubre Camp verd i groc amb el logotip i les inicials del partit en vermell.
  2004 Partit Socialisme i Llibertat Camp groc amb el logotip i el nom del partit en vermell.
  Partido da Causa Operária Camp vermell amb el logotip i el nom del partit en groc.
  1994 Partit Socialista dels Treballadors Unit Camp vermell amb les inicials del partit en groc.
  1988 Partit Comunista del Brasil Camp vermell amb les inicials i el nom del partit en blanc i la falç i el martell en groc.
  1980 Partit dels Treballadors Camp vermell amb un estel blanc de cinc puntes que conté les inicials del partit en vermell.
  1979 Partit Democràtic Laborista Camp blanc amb una mà amb una rosa i les inicials del partit en blau marí.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1995–2017 Partit Socialdemòcrata Cristià Camp groc travessat per una faixa blava amb les inicials del partit en blanc excepte la "S" en groc.
  1994-2022 Partit Social Liberal Inicials del partir en blau sobre dues franges ondulades de verd i groc.
  1989–2006 Partit per la Reconstrucció de l'Ordre Nacional Camp verd amb la figura del Brasil en groc que conté les inicials del partit en blanc.
  1985–1993 Partit Demòcrata Cristià Mateix disseny que la del partit Socialdemòcrata Cristià per amb les inicials PDC.
  1966–1979 Aliança Renovadora Nacional Camp dividit en dues meitats groga i verda, i amb el logotip del partit en blanc al centre.
  1932–1937 Acció Integralista Brasilera Camp blau marí amb un cercle blanc al centre que conté la lletra grega "Σ" (sigma) en negre.
  1932–1937 Acció Patrianovista Imperial Brasilera Camp blanc amb la creu de l'Ordre de Crist però amb els braços acabats en punta.

Moviments independentistes modifica

Bandera Data Ús Descripció
  República dels Pobles de l'Amazonia - Movimento Amazônia Independente[64] Camp dividit horitzontalment en dues meitats, blanca la superior i vermella la inferior, carrega un estel blau cel de cinc puntes al quarter.
  Estados Confederados do Equador - Nordeste Independente[64] Bandera tricolor horitzontal de blanc, negre i groc. Al quarter superior esquerra carrega un estel negre de nou puntes sobreposat a un altre de groc més petit.
  República de São Paulo - Movimento República de São Paulo[65] Mateixa bandera que la de l'estat de São Paulo, però al quarter hi ha la silueta de l'estat i no la del Brasil.
  1992-avui dia O Sul é o Meu País[66] Camp blau marí amb tres estels blancs de cinc puntes al quarter superior esquerre.
  1992-2002 Grupo de Estudos para o Nordeste Independente[67] Bandera tricolor vertical de blau marí, blanc i carabassa.
  1990 República de la Pampa[68] Camp vermell amb una creu de groc i negre que arriba fins les vores i al centre forma una rodella de vora groga i camp blau marí que conté tretze estels blancs de cinc puntes.
  1952-1953 Estat de la Unió de Jehovà Camp verd travessat per una barra blanca.
  1899-1900 Estat Independent d'Acre Bandera dividida en diagonal formant dues meitats des del quarter superior esquerra, sent verda la meitat superior i groga la inferior.
  1903 República d'Acre Mateix disseny que l'anterior però carrega un estel vermell de cinc puntes al quarter.
  1887–1904 República de la Guiana Independent Camp dividit verticalment en dues parts, negra la del costat del pal i vermella l'altra. Al vol carrega un estel blanc de cinc puntes.
  1836–1845 República Rio-Grandense Mateixa bandera de l'actual estat de Rio Grande do Sul però sense escut.
  1839 República Juliana Tricolor horitzontal de verd, blanc i groc.
  1893–1895 Principat de Trinidad Bandera heràldica que reprodueix l'escut "d'or capat de gules".
  1824 Confederació de l'Equador
  1789 Inconfidência Mineira Camp blanc amb un triangle equilàter verd i la inscripció llatina "LIBERTAS QUÆ SERA TAMEN" (Llibertat, encara que tard). Va esdevenir la base de l'actual bandera de l'estat de Minas Gerais.

Esportives modifica

Clubs Nàutics modifica

Bandera Data Ús Descripció
  Cabanga Iate Clube de Pernambuco
  Clube dos Jangadeiros
  Clube Internacional de Regatas
  Clube de Regatas Guanabara
  Clube de Aracaju
  Clube de Guaratuba
  Clube de Santos
  Clube do Espirito Santo
  Clube Rio Janeiro
  Rio Yacht Club
  Veleiros do Sul
  Yacht Clube da Bahía
  Yacht Club Paulista
  Yacht Club Santo Amaro

Referències modifica

  1. ↑ «BRAZIL’S NATIONAL FLAG» (en anglès). Connect Brazil. [Consulta: 10 octubre 2023].
  2. ↑ Nagel, Rolf. A Bandeira de Maurício de Nassau (en portuguès). Rio de Janeiro: Arquivo Nacional, 1979 [Consulta: 16 octubre 2023]. 
  3. ↑ «BRASILE - Bandiere di Capo di Stato» (en italià). Roberto Breschi. [Consulta: 10 octubre 2023].
  4. ↑ «Vice President of the Republic» (en anglès). Flags Of The World-. [Consulta: 10 octubre 2023].
  5. ↑ «Bandeira-Insígnia do Ministro de Estado da Defesa» (en portuguès). Presidência da República. [Consulta: 10 octubre 2023].
  6. ↑ «Lei estadual do Acre nº 1.170, 22 de dezembro de 1995» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 10 octubre 2023].
  7. ↑ «Lei estadual do Alagoas nº 2.628, 23 de setembro de 1963» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 10 octubre 2023].
  8. ↑ «Símbolos» (en portuguès). Guia do Turista. [Consulta: 10 octubre 2023].
  9. ↑ «Lei Ordinária nº 1.513, de 14 de janeiro de 1982» (en portuguès). Assembleia Legislativa do Estado do Amazonas. [Consulta: 10 octubre 2023].
  10. ↑ «Bahia (Brazil)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 11 octubre 2023].
  11. ↑ «A Bandeira do Ceará» (en portuguès). Manoel Albano Amora. [Consulta: 11 octubre 2023].
  12. ↑ «LEI N° 13.897, DE 21.06.07 (D.O. DE 27.06.07)» (en portuguès). ALECE. [Consulta: 11 octubre 2023].
  13. ↑ «Símbolos do Ceará» (en portuguès). SECULT. [Consulta: 11 octubre 2023].
  14. ↑ «Decreto-Lei Estadual do Espírito Santo 16.618, de 24 de julho de 1947» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 11 octubre 2023].
  15. ↑ «Centenário de símbolos oficiais» (en portuguès). Assembleia Legislativa de Goiás. [Consulta: 11 octubre 2023].
  16. ↑ «Bandeira maranhense homenageia as etnias que formam a população do estado» (en portuguès). TV Senado. [Consulta: 11 octubre 2023].
  17. ↑ «The Flag Bulletin, Volums 15-17. Flag Research Center., 1976». Google Llibres. [Consulta: 11 octubre 2023].
  18. ↑ «SÍMBOLOS ESTADUAIS». Policia Militar de Mato Grosso. [Consulta: 11 octubre 2023].
  19. ↑ «Símbolos». Governo de Mato Grosso do Sul. [Consulta: 11 octubre 2023].
  20. ↑ «Lei estadual de Minas Gerais nº 2793, 8 de janeiro de 1963». Wikisource. [Consulta: 11 octubre 2023].
  21. ↑ «Pará (Brazil)». Flags Of The World. [Consulta: 11 octubre 2023].
  22. ↑ «Lei Estadual da Paraíba 704 de 1930» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 12 octubre 2023].
  23. ↑ «Paraná (Brazil)» (en anglès). Flags Of The World. [Consulta: 12 octubre 2023].
  24. ↑ «BANDEIRA DO PARANÁ» (en portuguès). ABS - Fábrica de Bandeiras. [Consulta: 12 octubre 2023].
  25. ↑ «Manual de Construção da Bandeira de Pernambuco» (en portuguès). Secretaria da Cultura do Governo de Pernambuco. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2022. [Consulta: 12 octubre 2023].
  26. ↑ «LEI Nº 17.139, DE 28 DE DEZEMBRO DE 2020. Define as especificações técnicas para reprodução da Bandeira do Estado de Pernambuco» (en portuguès). Alepe Legis. [Consulta: 12 octubre 2023].
  27. ↑ «Lei estadual do Piauí nº 1.050, de 24 de julho de 1922» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 12 octubre 2023].
  28. ↑ «Lei estadual do Piauí nº 5.507, de 17 DE novembro de 2005» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 12 octubre 2023].
  29. ↑ «BANDEIRA DO PIAUÍ» (en portuguès). ABS - Fábrica de Bandeiras. [Consulta: 12 octubre 2023].
  30. ↑ «Lei estadual do Rio de Janeiro nº 5.588 de 5 de outubro de 1965» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 12 octubre 2023].
  31. ↑ «Bandeira do Rio de Janeiro» (en portuguès). Estados e capitais do Brasil. [Consulta: 12 octubre 2023].
  32. ↑ «Bandeira do Rio Grande do Norte foi criada pelo potiguar e professor Câmara Cascudo» (en portuguès). TV Senado. Senado Federal. [Consulta: 12 octubre 2023].
  33. ↑ «Lei Estadual do Rio Grande do Sul 5213 de 1966» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 15 octubre 2023].
  34. ↑ «Bandeira de Rondônia» (en portuguès). Estados e capitais do Brasil. [Consulta: 15 octubre 2023].
  35. ↑ «Lei Estadual de Roraima 133 de 1996». Wikisource. [Consulta: 15 octubre 2023].
  36. ↑ «SÍMBOLOS DE SANTA CATARINA» (en portuguès). Governo de Santa Catarina. [Consulta: 15 octubre 2023].
  37. ↑ «DECRETO-LEI N. 16.349, DE 27 DE NOVEMBRO DE 1946» (en portuguès). Assemblaia Legislativa do Estado de São Paulo. [Consulta: 15 octubre 2023].
  38. ↑ «Lei estadual de Sergipe nº 795, de 19 de outubro de 1920». Wikisource. [Consulta: 15 octubre 2023].
  39. ↑ «Lei estadual de Sergipe 458, de 3 de dezembro de 1952» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 15 octubre 2023].
  40. ↑ «Bandeira de Sergipe tem cinco estrelas que representam rios do estado» (en portuguès). TV Senado. Senado Federal. [Consulta: 15 octubre 2023].
  41. ↑ «Bandeira». Governo do Estado do Tocantins. Arxivat de l'original el 17 octubre 2011. [Consulta: 15 octubre 2023].
  42. ↑ «DECRETO Nº 1090 DE 25 DE AGOSTO DE 1969» (en portuguès). SINJ-DF. [Consulta: 15 octubre 2023].
  43. ↑ «Memorial da Bandeira de Aracaju guarda história de Sergipe e do Brasil» (en portuguès). Prefeitura de Aracaju. [Consulta: 15 octubre 2023].
  44. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Belém (PA)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 16 octubre 2023].
  45. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Belo Horizonte (MG)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 16 octubre 2023].
  46. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Boa Vista (RR)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 16 octubre 2023].
  47. ↑ «BRASÃO E BANDEIRA». Prefeitura Municipal de Campo Grande. [Consulta: 16 octubre 2023].
  48. ↑ «A Bandeira de Cuiabá» (en portuguès). Camara Municipal de Cuiabá. [Consulta: 15 octubre 2023].
  49. ↑ «Símbolos - Bandeira, Brasão e Hino Municipal». PREFEITURA MUNICIPAL DE CURITIBA. [Consulta: 15 octubre 2023].
  50. ↑ «Lei Municipal de Florianópolis nº 1.409, de 17 de março de 1976» (en portuguès). Wikisource. [Consulta: 15 octubre 2023].
  51. ↑ Resende, André «Bandeira de João Pessoa foi criada há 45 anos por monges beneditinos da Bahia» (en portuguès). Paraíba, 05-08-2017 [Consulta: 15 octubre 2023].
  52. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Macapá (AP)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 16 octubre 2023].
  53. ↑ «Bandeira de Maceió» (en portuguès). UNIVERSIDADE ESTADUAL DE CIÊNCIAS DA SAÚDE DE ALAGOAS. [Consulta: 15 octubre 2023].
  54. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Manaus (AM)» (en portuguès). MBI.
  55. ↑ «A Bandeira» (en portuguès). Prefeitura do Natal. [Consulta: 15 octubre 2023].
  56. ↑ «Palmas» (en portuguès). Mundo Educaçao. [Consulta: 16 octubre 2023].
  57. ↑ «Porto Velho, Rondônia (Brazil)». Flags of The World. [Consulta: 15 octubre 2023].
  58. ↑ «SÍMBOLOS OFICIAS DO RECIFE». Recife Prefeitura. [Consulta: 16 octubre 2023].
  59. ↑ «PROJETO DE LEI N° 274/2005» (en portuguès). Camara Municipal do Rio de Janeiro. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 15 octubre 2023].
  60. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de São Luís (MA)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 15 octubre 2023].
  61. ↑ «Brasão e Bandeira da Cidade de Teresina (PI)» (en portuguès). MBI. [Consulta: 16 octubre 2023].
  62. ↑ «Símbolos Municipais Brasão e Hinos» (en portuguès). Prefeitura de Vitória. [Consulta: 16 octubre 2023].
  63. ↑ «SÍMBOLOS DO ESTADO-MAIOR CONJUNTO DAS FORÇAS ARMADAS» (en portuguès). Exército Brasileiro. [Consulta: 10 octubre 2023].
  64. ↑ 64,0 64,1 Lisboa, Daniel «Separatismo do Norte e Nordeste busca autonomia para vingar descaso federal» (en portuguès). UOL, 14-01-2020 [Consulta: 16 octubre 2023].
  65. ↑ «MRSP» (en portuguès). Movimento República de São Paulo. [Consulta: 16 octubre 2023].
  66. ↑ «Sobre o movimento». Movimento O Sul é o Meu País. [Consulta: 16 octubre 2023].
  67. ↑ Araújo, Mariana «Grupo quer separação do Nordeste do Brasil» (en portuguès). JC, 29-01-2017 [Consulta: 16 octubre 2023].
  68. ↑ «Santa Cruz Journal; White Flight in Brazil? Secessionist Caldron Boils». The New York Times. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2018. [Consulta: 16 octubre 2018].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_les_banderes_del_Brasil&oldid=33425171»