Viquipèdia

Llista de tempestes documentades a la mar Mediterrània

(S'ha redirigit des de: Llista de tempestes documentades a la Mar Mediterrània)

Per interès meteorològic i històric és molt útil disposar d'una llista de tempestes documentades a la Mar Mediterrània. La llista, únicament basada en tempestes citades i descrites en fonts escrites, no pot ser exhaustiva. Les narracions més antigues, des del punt de vista de la meteorologia, acostumen a ser imprecises i no es poden avaluar quantitativament. D'altra banda, el context històric dels documents esmentats fa que aqueixos documents permetin aproximar-se a la realitat de temes concrets.

Naufragi de la fragata alemanya Gneisenau vora el port de Màlaga. 1900 (Col. Fernández Rivero)
Delaware II, vaixell de la NOAA prop del golf de Maine amb maregassa.

Les imprudències dels responsables d'estols i de vaixells, la pèrdua de vides humanes, els estralls a les costes i els ports, notícies totes que varen quedar enregistrades en documents poc divulgats. La present llista, amb referències consultables, hauria d'ajudar a millorar els coneixements sobre el tema.

La mala mar modifica

« Bullirà·l mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,
 e mostrarà voler tota res mal;
 que sobre si atur un punt al jorn .

»
— Fragment de Veles e vents han mos desigs complir. Ausiàs March.[1]

El Llibre del Consolat de Mar parlava de “fortuna de mar” i “fortuna de vent”, dues situacions perilloses que poden donar-se per separat o conjuntament. Els vaixells de fusta patien molt amb els esforços provocats per les onades i les ratxes de vent. La construcció responsable del buc amb altres materials minimitza els riscos notablement. Amb tot, cal sortir a navegar (o romandre a port) amb una previsió meteorològica acurada. La natura sempre és més forta.

Anàlisi dels documents modifica

Els documents disponibles narren una versió simplificada i subjectiva dels fets. En algun cas el cronista fou testimoni directe. En gran part els relators fan constar tempestes viscudes per terceres parts. Amb sort, l'esment dels desastres és gairebé contemporani a l'esdeveniment real. Això explica i justifica la dificultat d'analitzar i treure conclusions vàlides.

Detalls modifica

Sempre que ha estat possible la llista ofereix els detalls següents:

  • Tempesta identificada amb un nom (que permet eventuals cerques suplementàries)
  • Data. La data exacta (que inclou implícitament la temporada de navegació; bàsicament temporada perillosa o temporada tranquil·la generalment).
  • La situació geogràfica és imprescindible de cara a avaluar els efectes destructius
  • Circumstàncies històriques (polítiques i militars)
  • Conseqüències (normalment no incloses en l'article)

Segle V aC modifica

 
Disposició de la batalla de les Arginuses.
  • 492 aC. L'estol de Darios el Gran fou destruït en gran part per una tempesta. Els vaixells es trobaven prop i al nord de la península d'Atos quan entraren vents forts de tramuntana. Els vaixells foren arrossegats cap a la costa i es destrossaren contra les roques. Tres-centes naus naufragades i 20.000 morts.[2][3][4]
  • 480. Tronada d'estiu en aigües del mont Pelió: 400 naus perses naufragades de l'estol de Xerxes.[5][6] El desastre esdevingué poc abans de la Batalla de Salamina.
  • 406 aC. En el mes d'agost hi va haver una tempesta posterior a la Batalla naval de les Arginuses.[7] La meteorologia adversa va impedir la recollida de supervivents i cadavers.

Segle III aC modifica

  • 281 aC. Pirros comandava un estol que es dirigia cap a Tàrent des de l'Epir per ajudar els tarentins contra els romans. Una forta tempesta va dificultar els seus plans.[8]
    • Es tractava d'una flota important que transportava 20.000 soldats, 3.000 cavallers, 2.000 arquers, 500 foners i uns 50 elefants, animals que es veurien a Itàlia per primera vegada.

Segle I modifica

  • Naufragi de Sant Pau.

En els Actes dels apòstols es pot llegir el naufragi de Sant Pau, que viatjava en una nau mercant romana carregada de blat.[9] El viatge va començar malament. La nau va salpar de Laloí Limenes -Bells Ports- (prop de Lasea) en una època perillosa (passat el “dejuni”, dia de l'Expiació jueva o Yom Kippur, entre setembre i octubre) contra el consell de Pau, ja que el centurió que manava va fer més cas del pilot i del patró. Aviat els sorprengué una ventada, d'un vent anomenat euroaquiló. Varen hissar el bot que duien a remolc amb prou feines i cintraren la nau amb cables...Al cap de catorze nits d'anar a la deriva encallaren la nau en un sorral i amb moltes dificultats arribaren a la platja. Era l'illa de Malta.[10]

Segle IV modifica

  • c 350. Gregori de Nazianz va viatjar per mar des d'Alexandria cap a Atenes. En decurs de la singladura el vaixell va patir una tempesta.[11]

Segle VI modifica

  • 542. Nàpols estava assetjada per Tòtila. L'emperador bizantí Justinià va trametre un estol per auxiliar la ciutat. Una forta tempesta nocturna va llançar els vaixells contra la costa.[12][13]

Segle VIII modifica

  • 718. Agost. Retirada de l'estol àrab que havia participat en el setge de Constantinoble, format per 1.800 embarcacions de tota mena. Algunes fons citen que només se salvaren 10 vaixells. La causa del desastre l'atribueixen a tempestes i a fenòmens volcànics prop de Thera.[14]

Segle IX modifica

  • 849. Tempesta a Ostia. Flota islàmica desbaratada.[15]

Segle XI modifica

  • 1017. Estol de Mujàhid.
    • Foragitat de Sardenya per pisans i genovesos, l'estol de Mujàhid és gairebé anhihilat per una tempesta.[16][17]

Segle XIII modifica

  • 1229. El 5 de setembre salpa l'estol de Jaume el Conqueridor amb destinació a Mallorca. En una temporada no gaire apta per a navegar. Primer una ventada (que feia que les onades escombressin la coberta de la galera del rei) i després una tempesta destorbarien la travessa.[18][19][20]
« No m'asaut de aquella nuu que veig de part de vent de Proença
No me’n refio d'aquell núvol que veig de part del vent de Provença 		»
— Paraules de Berenguer Gayran, còmit de la galera del rei. Llibre dels fets Capítol 57.
 
Mort de Lluís IX de França a Tunísia (1270).
  • 1269. Estol de Jaume el Conqueridor croada de Jaume I.[21][22]
    • Les dades de proporciona el Llibre dels fets sobre el cas són relativament nombroses. A més hi ha un estudi molt notable (quantitativament i qualitativa) i de lliure consulta sobre aquella penosa navegació.
  • 1270. Estol francès des de Tunis cap a Tràpani.[23][24]
    • Peripècies enmig de l'oratge de la gran nau Porte-Joie que portava el cos del rei Lluís IX de França.

Segle XIV modifica

  • 1342. La mort de Pere II de Sicília s'esdevingué el 15 d'agost. El 23 de novembre una tempesta va caure sobre l'estol que portava la notícia de la mort del rei a la seva vídua. L'estol havia salpat de Mallorca cap a Sicília.[25]
    • La referència proposada es pot consultar en llatí i en italià. El consell prudent del genovès Francesco Squarciafico (que recomanava no navegar) no és escoltat davant de la necessitat de comunicar una notícia urgent. La crònica narra les dificultats de la galera i les instruccions del capità. (Nota: La traducció italiana és discutible).
  • 1364. Tempesta de Cullera.[26][27]

Segle XV modifica

  • 1469. Per ordre del virrei López Jiménez de Urrea se celebraren a Palerm les noces dels reis catòlics. Les festes començaren el dia de sant Andreu (30 de novembre) i s'allargaren fins al dia de sant Nicolau (6 de desembre).[28] La crònica de Pietro Ranzano descriu la tempesta que es va desfermar acabades les festes.[29]
    • El relat indica la salvació de dues galiasses franceses que pogueren amarrar-se a una gúmena fermada a terra amb l'ajuda d'un falcó!

Segle XVI modifica

 
Croquis de La Valetta que mostra la disposició de l'antic port de Malta.
  • 1553. 23 de setembre. Un oratge arrasa el port de Malta.[37]
  • 1562. 19 d'octubre. Desastre naval a la badia de La Herradura (Granada). Naufragi de 25 galeres. Unes 5000 persones moriren ofegades. Un poema de Fernando Moyano dona testimoni dels fets.[38]

Segle xvii modifica

  • 1612. Tempesta a Palerm.[43]
  • 1635. Tempesta al golf del Lleó. D'un estol de 33 vaixells comandat perÁlvaro de Bazán, primer marquès de Santa Cruz, es perderen 7 galeres i dos bastiments més. Mort de 2000 persones.[44][45]
  • 1675. Tempesta sobre les costes de Sicília. De l'estol comandat pel príncep de Montesarchio naufragaren set vaixells. El capità d'un dels vaixells que se salvaren era Pedro Fernández de Navarrete.[46]

Segle xix modifica

  • 1841. 23 de gener. Tempesta a les costes catalanes.[47][48]
  • 1886. 9 de novembre de 1886. Temporal a Vilanova i la Geltrú que s'endugué la vida de 22 pescadors.[49]

Segle XX modifica

 
Imatge des d'un satèl·lit meteorològic d'un minihuracà mediterrani el 16 de gener de 1995
  • 1970. 12 d'octubre. Regata Arenys de Mar-Blanes.[52] Una llevantada (potser moderada) va ocasionar 9 morts.
  • 1996. Tempesta simulada en la pel·lícula Tempesta blanca. Les escenes més dramàtiques del film foren filmades en un tanc de proves a Malta.[53]

Segle XXI modifica

  • 2006. Rissaga a Ciutadella. Tot i que les rissagues no són tempestes els seus efectes a la costa poden ser similars. Algunes de les rissagues més grans poden anar associades a tempestes.[54]
  • 2019. Febrer. Tempesta sobre Malta.[55]
  • 2020. El temporal Gloria va tenir lloc entre els dies 20 i 23 de gener a la Península Ibèrica i la Catalunya Nord[56] amb pluges acumulades de fins a 787,7 litres per metre quadrat a la Vall de Gallinera,[57] d'entre 200 i 300 litres per metre quadrat el Vallès Oriental, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre[58] i nevades importants a l'Aragó,[59] Va causar múltiples destrosses i incidències a bona part del territori causant tretze víctimes mortals.[60][61]

Futur modifica

Els estudiosos de l'Escalfament global pronostiquen més tempestes, més fortes, més sobtades i més devastadores.[cal citació]

Referències modifica

  1. ↑ Video: Raimon - Veles e vents han mos desigs complir (Ausiàs March)
  2. ↑ Jacob Abbott. History of Xerxes the Great. Harper & Brothers, publishers, 1850, p. 85–. 
  3. ↑ Merriam-Webster, Inc. Merriam-Webster's Collegiate Encyclopedia. Merriam-Webster, 2000, p. 442–. ISBN 978-0-87779-017-4. 
  4. ↑ The New monthly belle assemblée, 1870, p. 1–. 
  5. ↑ Louis Dubeux. Historia de la Persia. Imprenta del Liberal Barcelonés, 1842, p. 102–. 
  6. ↑ John Holland Rose. The Mediterranean in the Ancient World. CUP Archive, 1933, p. 16–. GGKEY:PANJLPC0FJY. 
  7. ↑ Plato. Apología de Sócrates: Fedón. Editorial CSIC - CSIC Press, 2003, p. 215–. ISBN 978-84-00-08114-0. 
  8. ↑ Charles Rollin. Histoire Romaine Depuis La Fondation De Rome Jusqu'A La Bataille D'Actium: C'est à-dire jusqu'à la fin de la République. Chez les Freres Estienne, 1758, p. 509–. 
  9. ↑ Nou Testament. L'Abadia de Montserrat; p.540/543, maig 2007, p.540/543. ISBN 978-84-8415-906-3. 
  10. ↑ Novum Testamentum triglottum, Græce, Latine, Germanice. Græcum textum addito lectionum variarum delectu recensuit, Latinum Hieronymi notata Clementina lectione ex auctoritate codicum restituit, Germanicum ad pristinam Lutheranæ editionis veritatem revocavit A. F. C. Tischendorf, 1854, p. 536–. 
  11. ↑ Pedro de Ribadeneyra. Flos sanctorum de las vidas de los santos. En la imprenta de Teresa Piferrer viuda, administrada por Thomàs Piferrer librero, 1751, p. 37–. 
  12. ↑ Charles Le Beau. Des Herrn Le Beau, Professors der Universität zu Paris und des königl. Collegii, Secretairs des Herzogs von Orleans und der Academie der Inschriften und der schönen Künste, Geschichte des morgenländischen Kayserthums von Constantin dem Großen an: Zehenter Theil. in der Carl Felßeckerischen Buchhandlung, 1773, p. 206–. 
  13. ↑ Charles Le Beau. Histoire du Bas-Empire: en commençant à Constantin le Grand. chez Desaint, 1766, p. 205–. 
  14. ↑ Michael McCormick; Francis Goelet Professor of Medieval History Michael McCormick; Michael (Harvard University McCormick, Massachusetts) Origins of the European Economy: Communications and Commerce AD 300-900. Cambridge University Press, 2001, p. 864–. ISBN 978-0-521-66102-7. 
  15. ↑ Per Ullidtz. 1016 The Danish Conquest of England. BoD – Books on Demand, 19 maig 2014, p. 178–. ISBN 978-87-7145-720-9. 
  16. ↑ J Willoughby Rosse; John Blair An index of dates, a complete index to the enlarged ed. of [J.] Blair's Chronological tables, 1858, p. 263–. 
  17. ↑ Hamid Triki. Itinerario cultural de Almorávides y Almohades: Magreb y Península Ibérica. Fundación El legado andalusì, 1999, p. 426–. ISBN 978-84-930615-0-0. 
  18. ↑ Ferran Soldevila. Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 142–. ISBN 978-84-7283-901-4. 
  19. ↑ Jaime I (Rey de Aragón); Mariano Flotats Historia del rey de Aragon, don Jaime I, el conquistador. Imprenta y lib. de la Sra. Viuda é Hijos de Mayol, 1848, p. 83–. 
  20. ↑ Carlos Eduardo Cuevas Daza. La historia de Mallorca a través de sus personajes. Punto Rojo Libros S.L., 24 setembre 2019, p. 18–. ISBN 978-84-18074-13-4. 
  21. ↑ Hernández Izal, Santiago. «La Maltempsada De La Mare De Déu De Setembre De 1269.». Acta Historica Et Archaeologica Mediaevalia, [en línia, 2010, Núm. 10, p. 489-16]
  22. ↑ LA TRAVESSIA DEL REI per Ernest Marcos.
  23. ↑ Christine de Pisan, Indication Analytique des Documents ..., 1836, p. 153–. 
  24. ↑ Histoire de la conquête de Naples par Charles d'Anjou frère de Saint Louis par le comte Alexis de Saint-Priest: Tome 3. Amyot, 1847*, p. 243–. 
  25. ↑ Giuseppe Del Re; Domenico del Re Cronisti e scrittori sincroni della dominazione normanna nel regno di Puglia e Sicilia: Svevi. Stamperia dell' Iride, 1868, p. 532–. 
  26. ↑ Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica La Generalitat de Catalunya a través dels segles: commemoració dels 650 anys de la Generalitat : sessió pública de la Secció Històrico-Arqueològica, Cervera, 28 de maig de 200. Institut d'Estudis Catalans, 18 octubre 2011, p. 46–. ISBN 978-84-9965-069-2. 
  27. ↑ Joseph d' Orleans. Histoire des revolutions d'Espagne. chez Henri Scheurleer, 1734, p. 2–. 
  28. ↑ Vincenzo Auria. Historia cronologica delli signori vicere di Sicilia, dal tempo che mancò la personale assistenza de' serenissimi rè di quella, cioè dall'anno 1409 sino al 1697 presente. Composta dal dottor don Vincenzo Auria palermitano... per Pietro Coppola stamp. cam. della SS. Inqu. e illustr. Senato, 1697, p. 16–. 
  29. ↑ Pietro Ranzano. Delle origini e vicende di Palermo, di Pietro Ransano, e dell'Entrata di re Alfonso in Napoli scritture siciliane del secolo 15. pubblicate e illustrate su' codici della Comunale di Palermo da Gioacchino Di Marzo. Stamp. di G. Lorsnaider, 1864, p. 55–. 
  30. ↑ Víctor Balaguer. Historia de Cataluña y de la corona de Aragon: escrita para darla a conocer al pueblo, recordándole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difundir entre todas las clases el amor al pais y la memoria de sus glorias pasadas. Salvador Manero, 1860, p. 12–. 
  31. ↑ León Galindo y de Vera. Historia, vicisitudes y política tradicional de España respecto de sus posesiones en las costas de Africa.... Imprenta y Fundición de M. Tello, 1884, p. 120–. 
  32. ↑ SEGUNDA EXPEDICIÓN CONTRA ARGEL (1518)
  33. ↑ Diego de Haedo. Topographia e historia general de Argel (etc.). de Cordova y Oviedo, 1612, p. 62–. 
  34. ↑ Prudencio de Sandoval. Historia de la vida y hechos del Emperador Carlos V.: Tratanse En Esta Segunda Parte Los Hechos Desde El Año 1528 hasta el de 1557, en que el Emperador se fue al Cielo. Paris, 1614, p. 408–. 
  35. ↑ Goncalo de Jllescas. Historia pontifical y catlica, en la qual se conetienen las vidas de todos los sumos pontifices romanos. 5. impr. Sanchez, 1652, p. 2–. 
  36. ↑ Nicolas Durand “de” Villegaignon. Relation de l'expedition de Charles-Quint contre Alger: Suivie de la traduction du texte latin par Pierre Tolet, publiées avec avant-propos, notice biographique, notes et appendice par H.-D. de Grammont. Aubry, 1874, p. 84–. 
  37. ↑ René Vertot. Histore des chevaliers de Malta: d'après l'abbé .... Mame & cie, 1839, p. 231–. 
  38. ↑ Cesáreo Fernández Duro. Viajes regios por mar en el transcurso de quinientos años: narración cronológica. Est. Tip. "Sucesores de Rivadeneyra", 1803, p. 196–. 
  39. ↑ Anne Brogini. 1565, Malte dans la tourmente: Le Grand Siège de l'île par les Turcs. Editions Bouchène, 15 març 2011, p. 175–. ISBN 978-2-35676-065-4. 
  40. ↑ Antoine-François Prévost. Mémoires pour servir à l'histoire de Malte ou histoire de la jeunesse du commandeur de ***, par l'auteur des mémoires d'un homme de qualité [l' Abbé Prévost]. Bordes, 1741, p. 51–. 
  41. ↑ Juan B. Lorenzo de Membiela. Estudios sobre Trafalgar: Tempestad, Marinos e Imperio. Punto Rojo Libros S.L., 18 novembre 2019, p. 130–. ISBN 978-84-18161-03-2. 
  42. ↑ An Universal History, from the Earliest Account of Time. T. Osborne, 1759, p. 356–. 
  43. ↑ Gil González Dávila. Teatro de las grandezas de la Villa de Madrid corte de los Reyes Católicos de España .... por Thomas Iunti, 1623, p. 69–. 
  44. ↑ Antonio Gómez. Con balas de plata I: 1631-40. 700 combates de la Casa de Austria. Difundia Ediciones, 20 març 2018, p. 247–. ISBN 978-84-17029-83-8. 
  45. ↑ Gerónimo Gascón de Torquemada. Gaçeta y nuevas de la Corte de España desde el año 1600 en adelante. RAMHG, 1991, p. 379–. ISBN 978-84-600-7855-5. 
  46. ↑ Francisco de Paula Pavía y Pavía. Galeria biografica de los generales de marina, jefes y personajes notables que figuraron en la misma corporacion desde 1700 á 1868: A-F. Impr. á cargo de J. Lopez, 1873, p. 555–. 
  47. ↑ Alexandre Le Gras. General Examination of the Mediterranean Sea: A Summary of Its Winds, Currents, and Navigation. U.S. Government Printing Office, 1870, p. 16–. 
  48. ↑ Jean Pierre Edmond Jurien de La Gravière. La marine d'autrefois: souvenirs d'un marin d'aujourd'hui. La Sardaigne en 1842. L. Hachette et cie., 1865, p. 166–. 
  49. ↑ Prats, Joan de Déu. Llegendes de pescadors i altres històries de la mar. Penguin Random House. 
  50. ↑ United States. Department of State. Papers Relating to the Foreign Relations of the United States. U.S. Government Printing Office, 1902, p. 528–. 
  51. ↑ El mar és el camí: 1911, l'any de les desgràcies.
  52. ↑ El mar és el camí: 38 anys de la tràgica regata Arenys-Blanes
  53. ↑ Detalls de la filmació de White Squall.
  54. ↑ Video: Sea Level Oscillations & Meteo Tsunamis in Ciutadella Minorca (anglès)
  55. ↑ Una tormenta provoca que Malta quede 'inundada' de peces
  56. ↑ Vidal i Sol, Teo. «Continua aquest episodi de tempesta amb pluja i neu a Catalunya Nord». Vilaweb, 22-01-2020. Arxivat de l'original el 22 de gener 2020. [Consulta: 23 gener 2020].
  57. ↑ Vázquez, Marga. «Dónde ha llovido más en Valencia, municipio a municipio» (en castellà). Levante, 23-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
  58. ↑ «La Tordera es desborda en diversos punts i el Ter, a Girona i Bescanó». El Punt Avui, 22-01-2020. [Consulta: 26 gener 2020].
  59. ↑ «La borrasca Gloria en Aragón, en directo». Heraldo de Aragon. [Consulta: 24 gener 2020].
  60. ↑ Rodriguez, Marta. «Tres nuevos muertos en Cataluña este jueves elevan a 13 las víctimas del temporal» (en castellà). El Pais, 23-01-2020. [Consulta: 23 gener 2020].
  61. ↑ «El 'Gloria' deixa 4 morts a Catalunya i 13 a tot Espanya». El Periódico, 23-01-2020.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_tempestes_documentades_a_la_mar_Mediterrània&oldid=33200382»