Obre el menú principal

Lluís de Requesens i Zúñiga

polític espanyol

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític espanyol. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[1]

Infotaula de personaLluís de Requesens i Zúñiga
Luis de Requesens.jpg
Retrat de Lluís de Requesens i Zúñiga (gravat de l'any 1854 de Carlos Múgica y Pérez a la Historia de la Marina Real Española, a la Biblioteca Nacional d'Espanya)
Biografia
Naixement (es) Luis de Requesens y Zúñiga
25 agost 1528
Molins de Rei
Mort 5 març 1576 (47 anys)
àrea metropolitana de Brussel·les
  Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 

Activitat
Ocupació Diplomàtic i militar
Rang militar general
Conflicte Batalla de Lepant
Família
Pares Juan de Zúñiga Avellaneda y VelascoEstefania de Requesens i Roís de Liori
Modifica les dades a Wikidata

FamíliaModifica

Segon fill del comanador major de Sant Jaume, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d'Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per un acord matrimonial. Es va casar amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Desplà i de Guiomar d'Hostalric. Va ser el pare de Mencia de Requesens i Zuñiga, comtessa de Benavente i senyora de Martorell.

CarreraModifica

Va ser patge de Felip II quan aquest era príncep. En 1546 va morir el seu pare i l'emperador Carles I d'Espanya el nomenà comanador major de Sant Jaume i residí una temporada a Flandes. Retornà a Barcelona el 1549. El 1563 va aconseguir el favor reial per convertir-se en el seu representat a Roma. Va destacar en la seva lluita contra els pirates berberiscos el 1568 i contra la sublevació dels moriscos a la Rebel·lió de les Alpujarras entre el 1569 i el 1570, sempre al costat de Joan d'Àustria. Aquest fet propicià la seva participació en la Batalla de Lepant (1571) contra l'armada turca com a lloctinent de Joan d'Àustria. Posteriorment fou designat governador del Milanesat entre el 1572 i 1573, on topà amb l'arquebisbe Carles Borromeo.

Finalment, el nomenaren Governador dels Països Baixos, entre els anys 1573 i 1576, on va exercir una política moderada i mirà de dominar el motí de les tropes espanyoles que hi havia a Anvers, tot i que finalment hi hagué de pactar. Arribà a Brussel·les el 17 de novembre del 1573, havent estat enviat als Països Baixos espanyols per prosseguir amb una política més conciliadora després de la política de repressió desastrosa del Duc d'Alba. Requesens va atorgar un perdó generalitzat, urgint la dissolució del Tribunal dels Tumults i l'abolició de les taxes sobre les vendes. Felip II, però, va defugir qualsevol negociació en els punts essencials que l'afectaven amb els rebels i d'altra banda els holandesos tampoc no estaven per gaires conciliacions. Així, encara que Requesens publiqués el perdó generalitzat el 5 de juny del 1574 i oferís intercanviar taxes sobre vendes a canvi de subvencions, va haver d'inclinar-se per la via militar amb un èxit considerable. Fou derrotat a Middelburg i a Leiden, tenint com a mestre de camp i home de confiança Francisco Valdés, però va vèncer a Mook el 1574. La campanya militar va estar marcada pels motins de les tropes les quals, sovint mal pagades, represaliaven la població civil.

Lluís de Requesens morí exhaust el 5 de març de 1576 a Brussel·les intentant restablir l'ordre, si bé les seves restes foren traslladades a Barcelona el 1577 i s'enterraren a la capella de l'antic Palau Reial Menor.

ReferènciesModifica

  1. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

BibliografiaModifica

  • The New Encyclopaedia Britannica, Vol. 9, MICROPAEDIA, pg.1035-1036 15th edition, Chicago
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís de Requesens i Zúñiga  


Precedit per:
Álvaro de Sande
Governador del Milanesat
15721573
Succeït per:
Antonio de Guzmán y Zúñiga
Precedit per:
Fernando Álvarez de Toledo
duc d'Alba
Governador dels Països Baixos
15731576
Succeït per:
Joan d'Àustria