Llista de trobadors amb música conservada

article de llista de Wikimedia

La poesia trobadoresca està destinada a ser cantada; no a ser llegida. Deixant de banda les obres corresponents a alguns gèneres, com el sirventès, per les quals s'utilitza l'estrofisme i la música d'una altra composició, la majoria de poesies havia de tenir la seva pròpia música original. Malauradament només s'ha transmès un 10% de la música de la poesia trobadoresca: 256 melodies per uns 2.500 textos. La música dels trobadors s'ha conservat sobretot en quatre cançoners: G, R, W i X. Per alguns trobadors es conserven moltes melodies (48 per Guiraut Riquier; 22 per Raimon de Miraval), però per d'altres només se n'ha conservat alguna o cap. També es conserva la música d'algunes poesies anònimes (p. ex. 461,12[1] A l'entrada del tems clar, eya, molt coneguda i interpretada en la discografia).

La poesia trobadoresca ha estat objecte de moltes gravacions per part de grups o músics especialitzats en música medieval.

A chantar m'er, de la Comtessa de Dia, l'única peça d'una trobairitz de la qual conservem la música.

Els principals trobadors, les obres dels quals ens han pervingut amb música, són:

Del sirventès Ja nuls hom pres non dira sa razon, de Ricard Cor de Lleó, se'n conserva la melodia de la versió francesa en el cançoner francès O.

Referències

modifica
  1. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet. El número 461 correspon a les poesies anònimes

Bibliografia

modifica
  • Elizabeth Aubrey, The Music of the Troubadours. Bloomington, Indiana University Press, 1996
  • Margaret Switten, Music and Poetry in the Middle Ages: a Guide to Research on French and Occitan Song, 1100-1400. Nova York, 1995
  • Samuel Rosenberg, Margaret Switten, Gérard Le Vot, Songs of the Troubadours and Trouvères. An Anthology of Poems and Melodies. Nova York, 1998 (amb un CD amb música)

Vegeu també

modifica