Lluís I de Sicília
Lluís I de Sicília, anomenat el Nen (Catània, 1337 - castell d'Aci, Catània, 1355), fou rei de Sicília (1342-1355).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1338  Catània (Sicília) |
| Mort | 16 octubre 1355 (17 anys) Aci Castello (Sicília) |
| Causa de mort | Pesta |
| Sepultura | catedral de Catània |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Casal de Barcelona |
| Fills | Antonio d'Aragona (en)  , Luigi d'Aragona, Baron of Tripi (en) |
| Pares | Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia |
| Germans | Frederic III de Sicília, Elionor de Sicília, Blanca de Sicília, Constança de Sicília i de Caríntia, Eufèmia de Sicília i de Caríntia i Beatriu de Sicília |
| Cronologia | |
| 15 setembre 1342 (Gregorià) | consagració reial (catedral de Palerm)
|
 | |
 | |
Orígens familiarsModifica
Lluís nasqué l'any 1337, i era fill de Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia. En morir el seu pare el 1342, esdevingué rei de Trinàcria o rei de Sicília amb tan sols cinc anys, sota la regència del duc de Randazzo, Joan de Sicília, i de la seva mare, en què hi hagué posteriorment tensions i inestabilitat al regne. Residí fins al 1347 a Randazzo.
Vida políticaModifica
El seu regnat travessà un delicat període de crisi econòmica i d'inestabilitat política. A l'hivern del 1347 hi arribà també una gran epidèmia de pesta que durà durant un any delmant la població.
L'any 1348, tot just abans de morir el duc de Randazzo, Joan de Sicília, designà la regència al valencià Blasc II d'Alagó, la qual cosa no va ser ben rebuda per la noblesa local siciliana. La rivalitat entre les famílies llatines (com ara els Chiaramonte, els Palizzi i els Scaloro dels Uberti, partidaris de la Casa d'Anjou) i les famílies catalanes (els Peralta, els Alagona, els Ventimiglia, partidaris de la Corona d'Aragó), que fins aleshores era continguda mitjançant la diplomàcia del desaparegut duc Joan, degenerà finalment en una guerra civil a l'any següent. Lluís hi hagué d'enviar l'exèrcit reial contra els Chiaramonte, desafiant-los a Milazzo. L'any 1350 s'arribà a un compromís de pau.
A causa de la mort de pesta l'any 1355 del cosí Frederic, senyor d'Aci i fill de Joan de Sicília, Lluís abandonà la fortalesa d'Agira i es refugià al Castell d'Aci intentant fugir de l'epidèmia. Malauradament, la pandèmia arribà al jove rei que morí a la fortalesa el 16 d'octubre, amb només 17 anys.
La seua tomba es troba a la catedral de Catània, al costat del rei Frederic III de Sicília i de Joan de Sicília.
| Precedit per: Pere II |
Rei de Sicília 1342–1355 |
Succeït per: Frederic el Senzill |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Sicília |