Lluís Moreno i Pallí
Lluís Moreno i Pallí (Sant Antoni de Calonge, 1 de juliol del 1907 – 12 d'octubre del 1974) va ser pedagog, folklorista, músic, director i promotor de la sardana i la dansa catalana.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1907  Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) |
| Mort | 12 octubre 1974 (67 anys) Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Biografia modifica
El seu pare Lluís era professor[1] així com el seu germà Ramon[2] i la seva germana[3] Isabel, i el seu altre germà Josep[4] va ser mestre i músic. Estudià a l'Escola Normal de Girona. Aprengué violí amb el mestre Joaquim Vidal i Muní (1865-1948)[5] i tocà en l'Orquestrina Moderna de Salt[6] en la temporada 1926-1927. També dominà el piano i el violoncel i tocà al Quartet Albéniz[7] i a l'Orquestra Simfònica de Girona. Ens els anys 1932-1933 ensenyà a l'Escola Nacional d'Oix, a la Garrotxa.[8] En acabant la guerra marxà a l'exili i dirigí l'Escola Canigó[9] del camp de concentració de republicans a Sant Cebrià de Rosselló. De tornada a l'estat espanyol, hagué de patir internament en un camp de concentració franquista a Reus, com també passà[1] al seu germà Ramon, i ambdós veieren anul·lats els seus estudis de magisteri (posteriorment, en Ramon fou readmès a la carrera).
L'any 1944, i conjuntament amb Manuel Cubeles i Joaquim Serra, participà en la fundació de l'Esbart Verdaguer de Barcelona, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta; entre el 1956 i el 1957 (pel cap baix) va ser director de l'Esbart Mare Nostrum. Va ser professor del Liceu Francès de Barcelona des de l'any 1944 i en dirigí la coral;[10] posteriorment el govern francès li atorgà la dignitat d'oficial de la Legió d'Honor. Va ser un dels fundadors de l'Obra del Ballet Popular, que presidí en el període 1963-1974, i des d'aquesta entitat impulsà el Pubillatge de la Sardana i la Caravana de la Flama de la Sardana. També ensenyà música, amb deixebles com els compositors Delfí Colomé[11] i Xavier Baurier i Foret.
Arranjà per a cobla gran quantitat de balls populars catalans i fou autor d'unes quantes sardanes. Va ser nomenat soci d'honor per l'Agrupació Cultural i Folklòrica de Barcelona, el Patronat per al Foment de la Sardana de Reus i comarca i els Amics dels Concerts de Barcelona, i li foren atorgades la "Medalla al Mèrit Sardanista" i la Medalla d'Or dels "Ballets de Catalunya". Sant Antoni de Calonge li dedicà un carrer i l'homenatjà en el centenari del seu naixement.
Obres modifica
(selecció)
- Suite catalana, per a orquestra
Música per a cobla modifica
- L'aiguarroç, dansa de Castellciutat enregistrada per la cobla Ciutat de Terrassa al CD Corrandes de 20 (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2005)
- Ball cerdà de Tremp, arranjament enregistrat al disc Ballets populares catalanes
- Ball de festeig, dansa
- Ball de gitanes de Castellbisbal, dansa
- Ball de l'oferta, dansa
- Ball de rentadores, dansa enregistrada a Ballets populares catalanes
- Ball de Sant Ferriol, fantasia musical enregistrada al CD Corrandes de 20
- Ball pla de Lladurs, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
- Ballet de Déu, de Ponts
- Balls del Vallès, instrumentació per a cobla de la música tradicional, enregistrat per la Cobla Mediterrània en el CD A ballar, dansa d'arrel tradicional 2 (Barcelona: Àudio-visuals de Sarrià, 2004, ref. AVS 51915)
- La bolangera (Pallars), dansa
- Bolero de s'hort d'en Boira, dansa
- Bolero de's veremar, dansa
- Boleros mallorquins, dansa en col·laboració amb Joaquim Serra
- El bon jorn, de Ponts
- Cascavellada
- Colonico (1956), suite
- La contradansa d'Alentorn, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
- Dansa d'ofrena a la Rosa d'Abril (1957), música de l'ofrena anual dels esbarts catalans a Montserrat (i que no s'interpreta enlloc més)[12]
- La Disfressada de Corbera de Llobregat
- Divertiments, suite de ballet
- L'eixida de Tàrrega, glossa
- L'entrellissada, dansa dels Banys d'Arles
- L'Espunyalet
- L'esquerrana del Pallars
- Farandola provençal, dansa
- La Gala de Campdevànol, dansa
- Les majorales d'Ulldemolins, dansa
- Mallorquines, dansa
- La Marieta de l'ull viu (1964), nova versió, amb lletra d'Esteve Albert
- La Marsolina, arranjament enregistrat per la Cobla Sabadell al CD Cent anys de dansa (Barcelona: Agrupament d'Esbarts Dansaires, 2002)
- La moixiganga de Lleida, dansa. Arranjament per a coral d'Agustí Cohí Grau, gravat per la cobla La Principal de la Bisbal i l'"Obrador Coral de Rubí" en el LP El Carnestoletes de Joaquim Serra (Barcelona: Discophon, 1983. Ref: STER-151)
- Parado de Valldemossa, glossa
- El rogle, arranjament enregistrat a Ballets populares catalanes
- Suit de muntanya, arranjament enregistrat per la Cobla Contemporània al CD Danses Nº I. Tarragona: Esbart Dansaire de Tarragona, 1997
- El tarlà (1953), ballet basat en temes populars
- La tirotitaina del Pallars, dansa enregistrada per la Cobla Barcelona al LP España, región por región (Cataluña) Madrid: RCA Víctor, s.a. (RCA SCL 1 2095)
- Tríada mallorquina, dansa
- La xaquera vella,
Sardanes modifica
- Càndida (1951), dedicada a la seva mare. Enregistrada
- Dolors (1949), a la seva esposa.
- L'hereu Ermità (1954). Enregistrada
- Olímpica Enregistrada
- La Paeria de Lleida (1961), sardana del pubillatge. Enregistrada
Música per al cinema modifica
- Cita con Marilín: eran tres paraguas (1968), curtmetratge de titelles dirigit per Arthur Kaps
- Fiesta de San Jorge en Barcelona (1976), curt documental dirigit per José López Clemente
Bibliografia modifica
- Josep Pascual Lluís Moreno Pallí: compromís, activisme, cultura, país, article a Catalunya Música: revista musical catalana 281 (2008), p. 9-10
- Josep Mainar Lluís Moreno i Pallí, article a Serra d'Or 181 (1974), p. 108
- Everest Vilagines El maestro Moreno Palli, una autoridad en el Folklore, article a Txistulari 45 (1966)
- Lluís Albert i Rivas, Salvador Casanova, Josep Mainar, Isidre Molas i Font, Lluís Moreno La sardana II: El fet musical Barcelona: Bruguera, 1970
- Albert Vilar Massó Lluís Moreno Pallí, a Calonge, terra de músics. Girona, 2009, p. 77. També s'hi recull la biografia del seu germà, Josep, p. 76
Gravacions modifica
- Olímpica Disc microsolc de 17 cm Cobla Barcelona. Barcelona: Barnafon, 1968 (ref. BN-45-207). Comprèn quatre sardanes de Lluís Moreno.
- Ballets populares catalanes Disc de 17 cm. Cobla Barcelona. Josep Coll, tenora; Joaquim Serra i Corominas, director. San Sebastián: Columbia, 1958
Notes modifica
- ↑ 1,0 1,1 Lluís Moreno i Torres (Jaca, 1881- Sant Antoni de Calonge, 1948) Biografia Arxivat 2012-07-04 a Wayback Machine.. Entre 1923 i 1934 dirigí les escoles de Salt i es feu ajudar per tots els seus fills com a mestres auxiliars Fotografia del 1929: en l'extrem esquerre el pare, i en el dret el seu fill Lluís. L'ajuntament de Salt li dedicà una plaça, i al 30 d'abril del 1980, el diari El Punt en publicà un article biogràfic Arxivat 2011-07-05 a Wayback Machine.
- ↑ Ramon Moreno i Pallí (1913-2006) va ser mestre. Un fill seu, Ramon Moreno i Amich (Girona, 21.2.1958) és catedràtic universitari, investigador especialitzat en ecologia i entre els mesos d'abril de 2007 i de 2009 va ser Director General de Recerca de la Generalitat de Catalunya .
- ↑ De les dues germanes de Lluís Moreno, l'Isabel es dedicà al magisteri i en acabar la guerra fou empresonada pels franquistes que, a més, li anul·laren la carrera (posteriorment fou readmesa). L'altra germana, Maria, no es dedicà a l'ensenyament
- ↑ Josep Moreno i Pallí (1909-2001) va ser mestre i músic. Estudià amb el violoncel·lista Tomàs Sobrequés i Masbernat (1878-1945). En els anys 30, Josep Moreno va ser regidor de l'ajuntament i mestre de Tossa, i el seu pas per la vila deixà molt bon record pels mètodes avançats que emprava en l'ensenyament: organització d'excursions i obres de teatre, sessions de dibuix de la natura a l'aire lliure, organització de vetllades literàries i musicals. Tocava el violoncel en l'Orquestrina Moderna i en el Quartet Albéniz. Políticament d'esquerres, marxà voluntari al front en la guerra civil; en acabada la guerra, s'exilià a Rússia, on es graduà en llengües i esdevingué professor universitari. Tornà clandestinament a Catalunya en els anys 1971 i 1972, i s'hi instal·là definitivament el 1976. En el centenari del seu naixement va ser homenatjat per l'ajuntament de Tossa .
- ↑ «Ricard Lamote de Grignon i l'Orquestra Simfònica de Girona».
- ↑ L'any 1926 integraven la formació els músics Dídac Bover, pianista; Lluís Moreno i Pallí, violí; Josep Moreno i Pallí, violoncel; Miquel Roca i Julià i el seu fill Jaume Roca Delpech; i el mestre Arolas a la bateria (Fotografia i Text)
- ↑ El Quartet Albéniz va tocar a Girona en els anys immediatament anteriors a la guerra civil, i l'integraven els músics Salvador Dabau, Joan Bataller, Josep i Lluís Moreno
- ↑ «www.icc.es». Arxivat de l'original el 2009-12-13. [Consulta: 15 juny 2009].
- ↑ J.Ignacio Cruz Los barracones de cultura. Noticias sobre las actividades educativas de los exiliados españoles en los campos de refugiados , Conrado Vilanou Torrano, Josep Montserrat Molas Mestres i exili. Jornades d'estudi i reflexió 3-4.12.2002 Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN ISBN 8447527433)
- ↑ A, E. «Sant Antoni recorda els germans Moreno Pallí». El Punt Avui [Calonge], 06-06-2015.
- ↑ Delfí Colomé (Barcelona, 1946 - Seül, 2008) va ser compositor «Semblança a Catalunya Música».
- ↑ «aplecvirtual.bloc.cat». [Enllaç no actiu]
