Lluís Puiggarí i Pastor

actor i dramaturg català

Lluís Antoni Gaietà Puiggarí i Pastor (Barcelona, 7 d'agost de 1862[1] - Molins de Rei, 1926), amb pseudònim Gaietà Pastor, fou actor dramàtic, i un dels primers actors barcelonins de la seva època. A banda d'obres de producció pròpia, també en traduí i n'adaptà d'altres, a partir del francès i de l'italià.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaLluís Puiggarí i Pastor

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1926 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGaietà Pastor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

Va néixer al carrer Comtal de Barcelona, fill del procurador Germà Puiggarí i Altés (1822-1893), natural de Barcelona, i d'Elisa Pastor Boadella, natural d'Águilas.

L'any 1883 el seu pare fou elegit secretari de la Casa de Lactància i Casa-Bressol de Barcelona, mentre que Lluís fou el vicesecretari.[4] Va ser també membre de la junta del Centre Còmic-Líric.[5]

Obres pròpies

modifica
  • Un crim sensacional (1911)
  • Felicitat eterna (1910)
  • L'hostal de Vila
  • Mirallets per a caçar aloses (1907)
  • ¡Permétim!.. (1906), amb música d'Adrià Esquerrà i Codina
  • T'estimo, amb música d'Adrià Esquerrà (1907)[6]
  • El testament (1910), amb música d'Adrià Esquerrà

Traduccions

modifica

Referències

modifica
  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, llibre 3r, foli 90, número de registre 3549.
  2. Godayol, Pilar; Bacardí, Montserrat. Diccionari de la traducció catalana. Eumo Editorial, setembre 2011. ISBN 978-84-9766-396-0. 
  3. Gallina, Annamaria. Goldoni in Catalogna. Studi Goldoniani, 6. V. II, p.277-290. Instituo per la Collaborazione Culturale, 1960. 
  4. «Crónica». La Vanguardia, 13-07-1883, pàg. 4577 (3a del dia).
  5. «Crónica diaria». El Diluvio, 03-09-1890, pàg. 5.
  6. «Crónica diaria». El Diluvio, 03-12-1907, pàg. 2.
  7. «Teatre Romea». La Publicitat, 02-10-1909, pàg. 2.