Lluís Góngora i Joanicó

metge, forense, acadèmic i ateneista català
(S'ha redirigit des de: Lluís de Góngora)
Aquest article tracta sobre el metge Lluís Góngora i Joanicó. Vegeu-ne altres significats a «Góngora».

Lluís Góngora i Joanicó (Sant Gervasi de Cassoles, 6 d'octubre de 1834 - Barcelona, 8 de maig de 1901),[1] fou un metge, forense, acadèmic i ateneista, primer president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques —després reanomenada Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears—, i també president de l'Ateneu Barcelonès.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaLluís Góngora i Joanicó

Retrat de Lluís Góngora a La Ilustración Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Jamaica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central
Universitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador i primer president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques

Cofundador de la Sociedad Española de Hidrología Médica

Fundador de la revista La Época Médica
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sevilla
Barcelona
Andújar Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorFacultad de Medicina (Universidad de Sevilla) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Tratado Terapéutico de Aguas Minerales Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patología neuro-refleja

Fill de Manuel Góngora i d'Isabel Juanico. Va iniciar estudis de medicina a Barcelona[4] i es va llicenciar a la Universitat Central de Madrid el 1856. El mateix any va exercir de metge de sanitat militar, i posteriorment es va traslladar a treballar uns anys a Andalusia com a titular i forense d'Andújar. Desenvolupà els seus primers treballs com a director de balneari en el de Marmolejo entre 1866 i 1873. Va obtenir el doctorat per la Universitat de Sevilla i va fer classes a l'Escuela Libre de Medicina y Cirugía de Sevilla fundada per Federico Rubiol. Va ser membre de la Sociedad Antropológica de Sevilla, de la qual va esdevenir el seu president.[4] Va tornar a Catalunya en acceptar la direcció del balneari La Puda de Montserrat, a Esparreguera, entre 1874 i 1894; es va especialitzar en els tractaments amb aigües termals i mineromedicinals, molt en voga a l'època, així com en les malalties de l'aparell respiratori. La seva preocupació per la higiene i la salut pública el van motivar a unir-se amb altres companys de professió, com Jaume Pi i Sunyer, Joaquim Bonet i Amigó o Agustí Prió i Llabería, amb els qui va participar en la fundació de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques l'11 de setembre de 1876,[5] de la que va ser el seu primer president el 14 de gener de 1891, un càrrec del qual va dimitir el 2 d'octubre de 1896, per trasllat de residència. El 1891 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya,[2] també fou president de l'Ateneu Barcelonès entre 1882 i 1884, on impartí conferències i seminaris per a la millora de la higiene.[3][2]

Va cofundar la Sociedad Española de Hidrología Médica, la revista La Época Médica, va publicar el Tratado Terapéutico de Aguas Minerales (que va traduir al francès) o la Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patología neuro-refleja, entre d'altres, i va traduir al castellà obres mèdiques de diversos autors alemanys, com el Tratado de Patología Interna y Terapéutica. També fou autor de diversos manuals sobre medicina.[3] Casat amb Matilde Tuñón.

Referències

modifica
  1. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions. Any 1901. registre núm.6625. Jutjat "Universidad".
  2. 2,0 2,1 2,2 Reial Acadèmia de Medicina, 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Lluís Góngora i Joanicó». galeriametges.cat. [Consulta: 31 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 Campos Marín, Montiel Llorente i Huertas, 2007, p. 187.
  5. «Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. [Consulta: 2 setembre 2015].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Premis i fites
Precedit per:
Nou càrrec
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1878-1880
Succeït per:
Bartomeu Robert i Yarzábal