Mòmmol
Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  Gàl·lia |
| Mort | 585 (Gregorià) Sant Bertran de Comenge |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme nicè |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Kingdom of Burgundy (en)  |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Duc Patrici |
Orígens modifica
La seva carrera comença per un frau. Després de la mort de Clotari I (561) Poeonius va enviar el seu fill al rei Guntram amb presents per tal de garantir el seu títol de comte, però Mòmmol els va utilitzar per a la seva pròpia promoció com a comte d'Auxerre.[1] El 568 va fer fora de Tours a Clodoveu, fill de Khilperic I,;[2] després es va distingir en el moment de la primera invasió llombarda de la Gàl·lia. El 569 el patrici Amat va morir en combat contra els longobards i Mòmmol el va reemplaçar. Passa per haver estat un dels millors estrategs del seu temps.
Guerra contra els longobards modifica
El 571 els longobards van envair de nou Provença. Mòmmol els va derrotar a Mustias Calmes, prop d'Embrun i els va obligar a repassar els Alps. L'any següent va derrotar a la població d'Estoublon una banda de saxons, que havien participat amb els longobards a la invasió d'Itàlia. Els invasors abandonaren els seus presoners i oferiren presents a Mòmmol, però van proposar de tornar per sotmetre's als francs com auxiliars i establir-se a la Gàl·lia; reaparegueren efectivament amb dones i nens a la zona de Niça i d'Embrun. Reunits a la regió d'Avinyó, es van apoderar de la collita dels camps, i després es disposaven a passar el Roine per arribar a Alvèrnia, possessió del rei d'Austràsia Sigebert I, i retornar a Saxònia. Mòmmol no els va permetre el pas més que contra un pesat tribut en or.[3]
El 574 els ducs longobards Amó, Zaban i Rodan van llençar un triple atac contra la Gàl·lia. Amó va arribar a Mague (prop de Caumont) a la regió d'Avinyó per Embrun; Zaban va arribar a Valence i Rodan va assetjar Grenoble. Amó va prendrà els ramats de la plana de la Crau i va exigir rescat a Ais de Provença. Mòmmol va anar en ajut de Grenoble. Rodan, ferit, es va unir a Zaban amb 500 homes i els dos ducs es retiraren a Embrun, abans de ser expulsats més enllà dels Alps per Mòmmol. Assabentant Amó, es va retirar al seu torn tornant a Itàlia amb l'arribada de l'hivern. Una última banda, després d'haver destrossat l'abadia de Saint-Maurice d'Agaune al Valais, fou derrotada prop de Bex. Guntram va tancar l'entrada a la Gàl·lia ocupant Aosta i Susa, al vessant italià dels Alps.[3]
Després de les guerres amb els longobards, Mòmmol va intervenir a Aquitània en el conflicte entre el rei d'Austràsia Sigebert I i el rei de Soissons Khilperic I. Va aconseguir derrotar a Desideri de Tolosa, el general de Khilperic, al Llemosí el 576.[3]
La revolta de Gondobald modifica
El 581 va trencar amb Guntram i es va retirar a Avinyó, sota la protecció del rei Khildebert II, a qui la ciutat pertanyia.[4] Es va unir a la revolta de Guntram Bosó, i va acollir al pretendent al regne d'Aquitània Gondobald, que es deia fill de Clotari I i que acaba d'arribar de Constantinoble a Marsella a finals del 582. Després del canvi de Guntram Bosó, que es va apoderar del tresor de Gondobald, va amagar a aquest últim en una illa, una de les illes d'Hyères o de les illes de Lérins. Mòmmol fou assetjat a Avinyó per Guntram Bosó, que es va haver de retirar després de la intervenció de l'exèrcit de Khildebert II (583).
A la mort de Khilperic I, el setembre 584, Mòmmol va cridar a Gondobald. Se'ls va unir també Desideri, duc de Tolosa, que s'acaba d'apoderar-se del tresor de Rigunda, filla del rei difunt. Gondobald va abandonar Avinyó amb els seus partidaris, va travessar Alvèrnia, i va arribar al Llemosí, fent-se proclamar rei a Brives el desembre 584, per elevació sobre l'escut. Després va recórrer l'Aquitània i la Novempopulània per fer-se reconèixer i reunir un exèrcit.[3]
Guntram, que havia designat al jove rei d'Austràsia Khildebert II com el seu hereu, va reunir les seves forces. Gondobald, després d'haver intentat vanament negociar amb Guntram, i després de la defecció del duc Desidero, va passar el Garona i es va refugiar a Comenge, on fou assetjat per l'exèrcit de Guntram. El març dels 585, els seus assetjadors van negociar secretament amb Mòmmol i els altres conjurats, perquè lliuressin a Gondobald a canvi de les seves vides. Gondobald, traït, fou expulsat de la ciutat i mort, i després els assetjants van destruir Sant Bertran de Commenge Comminges i van massacrar els habitants. Mòmmol fou mort amb els principals implicats.[3]
Referències modifica
- ↑ Théodose Burette, Histoire de France depuis l'établissement des Francs dans la Gaule jusqu'el 1830, Volum 1, 1842
- ↑ John Robert Martindale, The prosopography of the later Roman Empire Cambridge University Press, 1994 ISBN 0521201608
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ferdinand Lot, Naissance de la France, Librairie Arthème Fayard, París, 1948, en línia a uqac.ca
- ↑ Claude Devic, Joseph Vaissette, Alexandre Du Mège, Histoire générale de Languedoc, Volum 1, 1840